De cara al 27S no hem de perdre ni un sol segon en discutir amb els espanyols. Ni un de sol. Hem de posar la directa i anar a sac. No es pot quedar ni un sol potencial votant independentista sense votar. Hem d'arrassar, sense por i sense pietat. Hem de deixar ben clar que s'ha acabat el bròquil.
Per aconseguir-ho, no podem deixar de perdre de vista que l'objectiu ha de ser explicar no el perquè tenim dret a ..., no perquè volem la independència.... No, el que hem de fer és explicar què tindrem amb la Independència, i perquè això és molt millor, infinitament millor que sent un territori espoliat i menyspreat pels espanyols. Punt.
La Independència ens ho dóna tot. Començant per la dignitat i l'orgull. La dependència ens ho treu tot. Començant pel futur. Perquè dins d'Espanya, Catalunya no té futur.
És per això, que en els propers mesos, hem de passar absolutament de tots els Fatxanets, de tots els tertulians espanyolistes que s'han fet uns homes i unes dones gràcies als debats mediàtics que s'han donat en el camí cap al 9N. Si no, continuarien sent uns perfectes desconeguts.
D'aquesta gent, n´hem de passar, com de la pesta. Ja estem en una altra pantalla. El 9N ens ha donat una visibilitat mediàtica internacional de primer ordre. I si no en tenim més, és perquè no hi ha sang. Afortunadament. Precisament, aquesta és la nostra força, la força serena i ferma d'un poble que avança pacíficament, però decididament cap a la Independència, sense caure en estridències i menys encara, sense devaluar-nos com a persones humanes.
Ara cal reforçar la interlocució internacional. Que és el que precisament està fent el Govern de Catalunya. de forma molt encertada. Els Afers Exteriors s´han convertit en una prioritat. Naturalment. I quan el 27S, centenars, o potser milers de periodistes d'arreu del món, segueixin en directe el recompte de les votacions, m'agradarà veure la cara d'aquells espanyols que ja ara, posant-se la bena abans que la ferida, diuen que es tractaran d'unes eleccions autonòmiques més. Quin fart de riure que ens farem!!! Preparem-nos, perquè em sembla que el ja impactant seguiment internacional del 9N serà minúscul en comparació amb el del 27S. La comparativa amb el seguiment de qualsevol altra elecció autonòmica, serà literalment impossible.
Per altra banda, ara, també cal, repeteixo, fer un enorme esforç de mobilització popular. Recordo que ja vaig escriure, amb motiu del 9N, que aproximadament, un 20% d'independentistes no van votar, segons els meus càlculs. Des de la por, la incertesa, generada pel govern espanyol, fins al fet que es comptava amb una cinquena part de punts de votació dels que es compta en les eleccions normals. I naturalment, no és el mateix votar en el teu col.legi de sempre que es troba, com aquell qui diu, a la teva cantonada, que haver-te de desplaçar un quilòmetre o més (fins i tot en entorns urbans). Afirmar, com s´ha afirmat que tots els independentistes vam votar el 9N, i que cap no ho va deixar de fer, és pressuposar que tenim tants pebrots que ens rellisquen les amenaces espanyoles. I això, que segur que en molts casos es veritat, no ho és en tots, ni de bon tros, sobretot entre aquells independentistes que van viure molts anys el franquisme, i saben com les gastava.
Dit això, la mobilització ha de ser massiva, brutal, i això s'aconseguirà si ens dediquem a parlar no del passat, sinó del que la Independència ens donarà: més dignitat, però també més llibertat, més seguretat, més benestar, més felicitat. Més treball, més solidaritat (és de calaix que la solidaritat s'exerceix més quan tu decideixes sobre els teus recursos que no quan no ho pots fer). Més democràcia. Més justícia, entre d'altres raons perquè ens desfarem d'una casta judicial hereva directa del franquisme.
En definitiva, més Catalunya, més llibertat i més benestar. El repte és enorme, i no tinc cap dubte que l'assolirem. No hi ha res més emocionant que sentir-se fundador d'un nou estat on el què importa no és d'on véns, que també, si no sobretot a on vols anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada