ENTRE ARQUÍMEDES I TESEU

L'enèsima punyalada trapera que han clavat les xicotes de la CUP (utilitzo el genèric no masclista, com veieu) ha estat publicar un text pretenciós al diari que amb més odi, més ràbia va demostrar contra la Independència de Catalunya, en la darrera campanya electoral. Un diari, el director del qual, el gran fill del Periódico, Enric Hernàndez, factoria El País, per entendre'ns, no es va estar de dir les mentides més grosses, les intoxicacions més infumables que no havia sentit mai, com a mínim des de l'època dels GAL, naturalment. Doncs, sí, en aquest diari, les xicotes de la CUP, van abocar la seva vomitera plena d'odi, marcant paquet de la seva basta cultura, amb citacions clàssiques a cada cantonada, per demostrar que han anat a la universitat i que tenen no sé quants títols... i suposo que també per sublimar el seu enorme complex d'inferioritat, però vaja, en això no entraré, que és el seu fotut problema, i ja el resoldran elles soletes, si és que se n'adonen que el tenen, el problema, perquè si no, difícilment faran res per resoldre´l.

Arquímedes

No entraré en el contingut del text, per la meva pròpia salut mental, i perquè és una demostració fefaent del seu elitisme el fet que es dediquin a perdre el temps buscant cites clàssiques quan el poble pateix, quan el poble és humiliat dia sí i dia també per Espanya, amb els seus ministres i vicepresidentes, amb un somriure d'orella a orella, fardant d'haver posat de genolls els catalans i les catalanes. A tots i totes, 

Però això, a elles, els importa un rave: elles el que volen és que el pijo de poble que sempre les ha donades pel cul, i després s'ha anat amb la rosseta de torn, pagui, que pateixi, i la resta del món que es foti. Per no haver-les convidat mai a cardar al seu Audi, sí, com el del vídeo, perquè de fet, el seu univers simbòlic no va més enllà de l'Audi del seu veí pijo...

La resposta de la gent de seny, dels que tenen com a mínim sentit d'estat, d'estat català, naturalment, ha caigut, pel que fa al títol, en la trampa de l'elitisme, però bé, potser és una concessió per tal d'establir el diàleg. Ara, a aquestes alçades de la pel.lícula, qualificar Madrid de govern central, em sembla molt d'esquerres engrunes o Qwerty. 

A veure si tenim clar que el nostre govern central és el de Barcelona, i només el de Barcelona. 

A veure si tenim clar que el Minotaure de marres, ja el vam matar el 27S, i que la situació actual només es pot responsabilitzar a aquells que fa unes setmanes es van negar a que Catalunya tingués un govern. 

A veure si tenim clar que a hores d'ara ja portaríem tres o quatre setmanes aplicant un pla de xoc contra la crisi, parint lleis a punta pala i fent pam-i-pipa als feixistes espanyols... Desmuntant les estructures opressores que ens atenallen, i castigant amb el nostre més absolut menyspreu al búnquer espanyol i a les rates contrainsurgents de l'esquerra engrunes i dels qwerty.

A veure si tenim clar que a hores d'ara ja portaríem tres o quatres setmanes fent que el Consejo de Estado, el Tribunal Constitucional, es reunissin dia sí i dia també, en reunions extraordinàries i maratonianes per anul.lar totes les lleis aprovades per una àmplia majoria al Parlament de Catalunya. Treurien fum, i tal vegada els seus membres acabarien dimitint al.ludint sobrecàrrega laboral i estar amb síndrome de burnout.

A veure si tenim clar que el Borbó no tindria temps de llegir tots els discursos ridículs, cínics i inútils que li plantessin davant, per no deixar d'amenaçar-nos.

Teseu matant el Minotaure

A veure si tenim clar que a hores d'ara ja portaríem tres o quatre setmanes fent viatges arreu del món recollint suports internacionals, i que a més a més de l'ambaixador de Suïssa, molts altres diplomàtics i membres de governs ens haurien obert la porta de bat a bat, i no hauria passat mai això que ha passat a la Xina, per exemple....

A veure si tenim clar que a hores d'ara ja portaríem tres o quatre setmanes elaborant la Constitució de la República de Catalunya, en un procés participatiu, democràtic, a la catalana, que diríem, ampliant la base social amb unes institucions amb una qualitat democràtica infinitament superiors a les espanyoles, cosa, per altra banda, gens difícil. 

A veure si tenim clar que ser reactius és una estratègia equivocada, Hem de ser proactius i ser nosaltres qui portem la iniciativa política. Portem tres o quatre setmanes que només les entomem, i això no és bo. Precisament, ara que el govern espanyol està en funcions, i les Corts espanyoles (més espanyoles que mai) estan dissoltes, és quan hauríem d'aprofitar més i fer més feina, i passa totalment el contrari...

A veure si tenim clar, que probablement, ja ens haurien aplicar l'art. 155, i ja seríem al cap del carrer...

A veure si tenim clar, en definitiva, que la victòria, la que vam assolir de forma gloriosa el 27S serveix per exercir-la i executar-la, i no és un florero que només serveix de decoració o com una medalla simbòlica.