Alguna, fa dos mesos aproximadament, parlava de les pedres del camí. La ironia ha estat que ara elles s'han convertit, també, en pedres. Però això jo no pot desanimar els fidels al seu poble.
Novament el Poble Català ha de cridar a l'Au Fènix, i de les cendres de les il.lusions traïdes. aixecar-se de nou. Ni som els que més hem patit. Ni som els que ho deixarem córrer. Endavant, malgrat tots els cups que rebem, no hi ha Déu que ens aturi. Som molts, molts més que ells, i només faltaria que ens dobleguessin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada