UNA RECTIFICACIÓ ENCERTADA I VALENTA

Llegeixo o escolto que l'esborrany de Constitució Catalana que elabora el jutge Santiago Vidal i els seus col.laboradors, fruit d'un procés de participació ciutadana, ha rectificat el redactat inicial, que es va presentar el passat mes de gener, i ara contempla l'existència d'un exèrcit català, sense confondre'l, com apareixia inicialment, amb les forces encarregades del manteniment de l'ordre públic (és a dir, els mossos d'esquadra i la policia local).

Celebro i felicito aquesta rectificació. És un símptoma de maduresa i de realisme, que allunya la iniciativa de qualsevol deriva engrunista que afectava mortalment la seva credibilitat, no només davant els ulls dels catalans i les catalanes, a les que ens deixava en una situació d'inseguretat intolerable, sinó també davant dels ulls de la comunitat internacional, i particularment, davant dels ulls dels nostres aliats europeus. 

És una rectificació també valenta, molt valenta, que es pren en un context on el bonisme de les engrunes sembla ideològicament hegemònic, que ofega i que pretén convertir Catalunya en una ideologia que faci d'ariet per aconseguir el govern d'Espanya. És l'estratègia, gastada i deslegitimada del frontpopulisme. Si abans els catòlics deien que Catalunya serà cristiana o no serà, en les darreres dècades s'ha imposat el discurs de si Catalunya serà d'esquerres o no serà. I naturalment, ni una cosa ni l'altra. Sinó tot el contrari, que diria un marxista, seguidor de Groucho Marx, per descomptat.

A partir d'aquesta acceptació, és a dir, que Catalunya ha de tenir el seu propi exèrcit, o si voleu, per copiar als japonesos o als israelians, les seves forces d'autodefensa, tot és discutible i negociable. Però els mínims han de donar-se. El fals dilema, que no es dóna enlloc, entre exèrcit sí o exèrcit no, que des d'alguns sectors engrunistes pretenien imposar, ha quedat desplaçat per un debat entorn de quin model d'exèrcit: professional?, voluntari?, hard?, soft?, a la suïssa? a la francesa?. etc aquí tot es pot discutir, i és necessari fer-ho, però partint des de posicionaments de sentit comú.

També cal dir que si aquesta rectificació s'ha produït ha estat en gran mesura per la resposta de molts catalans i catalanes que presentaren esmenes al redactat inicial. Aquesta reacció demostra que tenim una societat sana, dinàmica, desperta, valenta, i que malgrat la intoxicació engrunista, que per definició sempre ens deixa pendents del que diguin fora de Catalunya, s'ha sobreposat i, com ja es va demostrar, de forma gloriosa, el 27S, ara la sobirania ens pertany i l'hem de saber gestionar. En tenim l'obligació.