CONSTITUCIÓ, LA CATALANA!

UNA RECTIFICACIÓ ENCERTADA I VALENTA

Llegeixo o escolto que l'esborrany de Constitució Catalana que elabora el jutge Santiago Vidal i els seus col.laboradors, fruit d'un procés de participació ciutadana, ha rectificat el redactat inicial, que es va presentar el passat mes de gener, i ara contempla l'existència d'un exèrcit català, sense confondre'l, com apareixia inicialment, amb les forces encarregades del manteniment de l'ordre públic (és a dir, els mossos d'esquadra i la policia local).

Celebro i felicito aquesta rectificació. És un símptoma de maduresa i de realisme, que allunya la iniciativa de qualsevol deriva engrunista que afectava mortalment la seva credibilitat, no només davant els ulls dels catalans i les catalanes, a les que ens deixava en una situació d'inseguretat intolerable, sinó també davant dels ulls de la comunitat internacional, i particularment, davant dels ulls dels nostres aliats europeus. 

És una rectificació també valenta, molt valenta, que es pren en un context on el bonisme de les engrunes sembla ideològicament hegemònic, que ofega i que pretén convertir Catalunya en una ideologia que faci d'ariet per aconseguir el govern d'Espanya. És l'estratègia, gastada i deslegitimada del frontpopulisme. Si abans els catòlics deien que Catalunya serà cristiana o no serà, en les darreres dècades s'ha imposat el discurs de si Catalunya serà d'esquerres o no serà. I naturalment, ni una cosa ni l'altra. Sinó tot el contrari, que diria un marxista, seguidor de Groucho Marx, per descomptat.

A partir d'aquesta acceptació, és a dir, que Catalunya ha de tenir el seu propi exèrcit, o si voleu, per copiar als japonesos o als israelians, les seves forces d'autodefensa, tot és discutible i negociable. Però els mínims han de donar-se. El fals dilema, que no es dóna enlloc, entre exèrcit sí o exèrcit no, que des d'alguns sectors engrunistes pretenien imposar, ha quedat desplaçat per un debat entorn de quin model d'exèrcit: professional?, voluntari?, hard?, soft?, a la suïssa? a la francesa?. etc aquí tot es pot discutir, i és necessari fer-ho, però partint des de posicionaments de sentit comú.

També cal dir que si aquesta rectificació s'ha produït ha estat en gran mesura per la resposta de molts catalans i catalanes que presentaren esmenes al redactat inicial. Aquesta reacció demostra que tenim una societat sana, dinàmica, desperta, valenta, i que malgrat la intoxicació engrunista, que per definició sempre ens deixa pendents del que diguin fora de Catalunya, s'ha sobreposat i, com ja es va demostrar, de forma gloriosa, el 27S, ara la sobirania ens pertany i l'hem de saber gestionar. En tenim l'obligació.

CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA (2010)

Constitució De Catalunya

Read more publications at Calaméo

Ara que està de moda elaborar Constitucions per a la República de Catalunya, la qual cosa m'alegra molt, recordo que Reagrupament, ja en va fer una, de ben maca, breu i contundent, l'any 2010. Com sempre, fent de guionistes (i contents que estem, de ser-ne!)

ELECCIONS CONSTITUENTS*

Espanya es troba al caire de l'abisme. Amb un cap de l'estat que no s'aguanta els pets, ni la vergonya. Amb un president del govern a l'ull de l'huracà i que es troba a la corda fluixa. Més fluixa que mai. Un cap de l'oposició que no té cap mena de credibilitat com a renovació de res, perquè ja es va cremar d'allò més quan era ministre. Un tribunal constitucional de fireta, sense cap mena de legitimitat. Un poder judicial tercermundista. Una economia ensorrada. Una credibilitat sota mínims. En fi, tot plegat, un desastre, que ratlla l'humor negre quan apareix aquell alter ego de John Wayne Gacy, que respon al nom de Garcia Margalló -amb una o accentuada- i intenta vendre´ns la moto, invendible, de la Marca España.

Des de sectors de l'extrem espanyolisme, s'està intentant aprofitar la situació per a fer un tour de force i intentar fer un canvi de règim, fins i tot arribant a la transició cap a una hipotètica Tercera República... Un escenari que per al Poble Català, fóra de perill de mort.

Hem d'aprofitar aquesta conjuntura. És necessari que les principals forces polítiques catalanaes, que és sinònim de dir, les principals forces sobiranistes del país. treballin plegades per treure'ns d'aquest pou sense fons.

Es parla molt de portar a terme unes eleccions plebiscitàries, on aquestes forces sobiranistes acordarien algun tipus d'entesa que prioritzés el dret a decidir i el triomf de les quals obriria la porta a una consulta sobre la Independència o bé, directament a una Declaració Unilateral de la Independència, per part del Parlament.

Se'n parla tant, de les eleccions plebiscitàries, que els espanyols sembla que ja estan rumiant en com evitar-les. I en això el PP i el PSOE, no anirien pas separats. Concretament he llegit o escoltat que el mecanisme per intentar impedir-ho serà la reforma de la Llei de Partits, que tan bons resultats va donar, aparentment, al País Basc -després s'ha vist que tota la joia que despertà en el seu moment, s'ha acabat esvaint, i avui Euskadi és cada cop més sobirana, per cert. Aquesta reforma consistiria en il.legalitzar o suspendre qualsevol elecció que tingués per objectiu l'impuls del moviment separatista, o alguna cosa així.

Veure com els guàrdies civils, la policia nacional, retiren urnes dels col.legis electorals catalans, tindria un impacte desastrós en la imatge pública del país. Per això penso que no s'atreviran a fer-ho.

Les eleccions plebiscitàries deixen massa autonomia als espanyols per tal que ens puguin fer mal. Per això jo considero més positiu les eleccions constituents. Aquest model pressuposa que abans d'elles ha tingut lloc una declaració d'independència de Catalunya. De manera que les eleccions constituents legitimen la nova nació. Entenem per eleccions constituents aquelles que tenen una finalitat específica que es tracta per escollir els diputats catalans que redactaran o impulsaran la nova Constitució de Catalunya.

Com es pot veure, les Constituents són un pas més que les plebiscitàries. Tenen lloc en un context de Sobirania i no tenen més límit que la voluntat del poble català, entre d'altres raons perquè es fan un cop declarada la Sobirania. Un cop ja hem passat adults.

No us omple aquesta proposta?

*(NOTA: Post penjat al DGS, 17.07.2013)