Després de la decisió del Banc Central Europeu, de no comprar deute públic de la Catalunya-comunitat autònoma espanyola, i després de l'ultimàtum del ministre espanyol, considero que ja som al cap del carrer.
Quinze mesos? I un bé negre! Cal tallar ara mateix, de forma immediata i unilateral amb Espanya. Màxim tres mesos. Que el proper 11 de setembre ja celebrem una Festa Nacional lliures i independents.
Gràcies al senyor Draghi, Catalunya ja és un problema intern de la Unió Europea. Perquè ha estat una decisió europea, la que ha actuat com a detonant del procés final de declaració d'Independència.
Més que aprovar mocions peregrines, per repetitives, avui s'hauria d'haver aprovat un Missatge als Ciutadans de la Unió Europea i als seus Estats Membres afirmant que, atès que com a Comunitat Autònoma espanyola, Catalunya està condemnada a la pobresa, a la dependència i a l'espoliació econòmica, el Parlament de Catalunya declara la Independència i crida tots els estats deL món a reconèixer-la i a iniciar contactes econònomics, comercials i financers mútuament beneficiosos.
No podem deixar perdre aquesta oportunitat. Brussel·les, bé, de fet, Frankfurt, ens ho ha posat en safata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada