AMB CINC JA N'HI HA PROU*

Escric aquestes ratlles tot just retornat de la mobilització de la Diada. Quasi sense temps de descansar. Satisfet, orgullós del meu poble. Però amb un pensament molt clar. Amb cinc ja n'hi ha prou. Em refereixo, és clar a les cinc megamobilitzacions que l'Assemblea Nacional Catalana ha protagonitzat en les corresponents diades. Ha quedat clar que els catalans i les catalanes no som frívols, sinó que la Independència és un projecte consolidat, que no és un soufflé, sinó que anem de veres. I anem a per totes. I sobretot aquesta constatació també s'ha estès arreu del món. I la prova és que el suport a la independència, segons exposen les enquestes, no només no baixa, sinó que puja, s'incrementa. Sense aturador.

Penso, doncs, que ara és el moment que els polítics es mullin, i es mullin de veritat, que alguns ja ho han fet, certament, i n'estan pagant les conseqüències. Però ara cal que us mulleu tothom. Parlamentaris, diputats, senadors, eurodiputats, batlles, regidors. Tot aquell o aquella que té una activitat producte del vot dels ciutadans, ha de donar un pas endavant i entomar la valentia del poble que, lluny de retreure's, és més valent que mai.

La situació és molt clara. L'independentisme creix i guanya. No hi ha cap excusa. Els espanyols no saben com aturar-lo. El món ens mira i manté un silenci eixordador que no és res més que una invitació per a que fem el pas endavant d'una definitiva vegada. I qui ho ha de fer, ara, són els càrrecs electes independentistes. Ningú més. Perquè sense la classe política dirigent, tot queda a mig fer. És així com funcionen les coses, en les democràcies.

De fet, la veritat sigui dita, ja triguen massa. Que de majoria independentista parlamentària ja fa mesos que existeix. Però podem acceptar que cal carregar-se de raons, però ara el sac ja n'és ben ple, i no en cap cap altra.

Es pot argumentar que estan esperant que els espanyols facin un pas en fals que sigui definitiu. I és cert que sembla que fa tota la pinta que el faran, amb la presidenta Forcadell. Però no hauríem d'esperar a aquest fet. És obvi que qualsevol intent de sancionar-la o inhabilitar-la o, directament, condemnar-la, no s'ha de deixar passar. Bé de fet, ha de ser la gota que vessi el got. La gota definitiva. Però la pregunta és immediata: cal? Cal esperar a que despleguin tota la parafernàlia habitual per  crear una por escènica? Sincerament, penso que no. Les coses estan molt clares, els espanyols no s'han refet de la derrota del 27S, més enllà dels estirabots judicials i policials que no deixen de ser moviments convulsos pre-mortem. Però ja han fet dues eleccions i van camí de la tercera, i als catalans i les catalanes, les eleccions espanyoles, malgrat els enormes esforços de TV3, tot s'ha de dir, per capgirar-ho, ens importen ben poc. Hem desconnectat, de forma total, de forma definitiva. Unes eleccions que es repeteixen, i suposo que tothom ho té clar, per la seva incapacitat de donar una resposta moderna al repte que planteja l'independentisme català.

Passada aquesta Diada, ara només es pot mirar cap endavant. I en aquest sentit, repeteixo, els polítics han d'agafar el relleu dels ciutadans, com si fossin uns ciclistes que van alternant-se al capdavant de la cursa. No s'acceptaran dubtes ni vacil·lacions. Ni petaments de dents ni tremolors de cames. Els propers 6 o 9 mesos han de ser definitius. Ho enllestim d'una vegada, i ens comencem a preocupar d'altres temes, com per exemple de la urgent i immediata necessitat de refoçar la seguretat de la jove república, així com preservar i incrementar el benestar dels catalans i les catalanes. Dues qüestions, per cert, que es troben íntimament relacionades.

*(NOTA: Post penjat al Nació Digital, 12.09.2016)