El 14F va ser un parany espanyol. Recordem que va ser la justícia espanyola qui va fixar la data. I també qui va fer que Junts per Catalunya hi participés amb una ma lligada a l'esquena, en franca inferioritat de condicions respecte les altres forces polítiques, especialment respecte Esquerra. Per acabar-ho d'adobar, el paper de TV3, va ser descaradament favorable a aquest darrer partit. En definitiva, unes eleccions ben brutes que, no obstant això, van resultar amb un 52% del vot a favor de la independència.
Però no ens enganyem, Esquerra no té la més mínima intenció d'implementar la Independència. Ben al contrari. Es vol mantenir amb l'statu quo actual, que els proporciona una situació ben còmoda, amb l'inexplicable suport de la CUP.
És per això que Junts ha de fer tot el possible per destrossar els efectes perversos d'aquest parany espanyol. I concretament ha de desentortolligar l'estratègia acomodatícia dels dirigent erkis. Una estratègia, que sembla no desagradar, també a alguns dirigents de Junts. I això és molt preocupant. No ho podem permetre. Ja durant les primàries de Junts, va quedar ben clar que les bases no acceptarien candidats acomodaticis, com aquell que va declarar que la Independència la calculava a una generació vista. Per això s'imposa destrossar l'estratègia espanyola.
I per fer-ho, cal evitar qualsevol acord que signifiqui una posada en qüestió dels resultats del referèndum de l'1-O i de la declaració d'independència del 27 d'octubre del 2017. Ben al contrari, cal reprendre els efectes d'aquestes dues dates. Tota renúncia a ells no és més que un acte de derrotisme.
Qualsevol pacte entre Junts i Esquerra que no signifiqui una posada al dia dels efectes de la Declaració i del Referèndum és inacceptable. Van ser dues victòries catalanes incontestables i dues derrotes espanyoles ben clares.
Així, el que cal és que Junts obligui Esquerra a canviar d'estratègia. I, atès el meu escepticisme que Esquerra canviï en el moment actual, Junts només pot fer que forçar unes noves eleccions, al mes de maig o juny. Estic ben convençut que amb una taxa d'abstenció molt més baixa que la del 14F, la victòria independentista encara serà més contundent, tenint en compte que Junts ja gaudirà de drets electorals plens. Això l'afavorirà i evitarà haver d'esperar un mínim de dos anys per a reemprendre la ruta del 2017, que és el marge de temps que la CUP ha donat a Esquerra, pel diàleg amb Espanya. Ben al contrari, una victòria de Junts als nous comicis, acabarà amb l'estratègia acomodatícia del erkis i obrirà la porta a la Independència, en un marge de 2 a 4 mesos.
