ANEM A LA VAGA!

Des del sectorial d’Educació de l’Intersindical-CSC, comuniquem que, seguint la decisió presa per la nostra assemblea d’afiliats realitzada el dilluns 9 del present, hem convocat a la vaga al conjunt dels docents de Catalunya els dies 25 i 26 de gener. Ha estat el mateix Departament d’Educació de la Generalitat qui ens ha obligat a fer aquest pas a causa de l’estancament de les negociacions, que han quedat bloquejades per la manca d’empatia de la conselleria dirigida pel senyor González Cambray envers la situació de crisi que afecta el conjunt de l’educació pública del nostre país. A Catalunya arrosseguem més d’una dècada de retallades i ostentem el patètic rècord de comptar amb la xifra més baixa de PIB invertit en educació. En efecte, si la mitjana europea d’inversió en educació és del 6% del PIB, i en el cas espanyol és d’un 4,7%, Catalunya se situa fins i tot per sota, amb un vergonyós 3,6% del PIB destinat a Educació. Aquesta dada és encara més greu si tenim en compte que la mateixa Llei d’Educació de Catalunya (LEC), en vigor des de 2009, assenyala que el percentatge del PIB destinat a educació no pot situar-se per sota del 6%, la qual cosa fa que tots els nostres governs des del 2009 hagin estat incomplint, sistemàticament, la Llei. 

Això no obstant, i un cop coneguda la convocatòria de vaga, el Departament d’Educació ha intentat fer una mínima rectificació i ha proposat dues mesures: el retorn del complement salarial dels docents a partir dels 6 anys treballats i l’equiparació salarial dels docents d’FP amb els de secundària. Ambdues són mesures que valorem positivament i que considerem que constitueixen un pas endavant per part de l’Administració. Ara bé, davant del conjunt de mancances presentades pel sistema educatiu -i que es manifesten en diversos àmbits-, són insuficients a l’hora d’alleugerir la feixuga càrrega que s’arrossega de fa temps, i per a suavitzar l’impacte de les decisions preses sense cap mena de consens pel conseller Cambray. 

Ens referim, per una banda, a l’avançament del calendari escolar decretat per la conselleria que, tot i que durant el mes de setembre va demostrar ser un fracàs, tornarà a ser imposat unilateralment, sense tenir en consideració l’opinió dels docents. El mateix passa amb el nou currículum, imposat sense cap mena de diàleg amb la comunicat educativa i que encara genera tota mena de dubtes i qüestionaments. 

Per altra banda, considerem del tot inacceptable la negativa del Departament d’Educació a assumir el més mínim compromís d’estabilitat laboral amb els milers de docents interins que no obtindran una plaça amb el procés d’estabilització, perquè, com és sabut, el nombre de places oferides tant al concurs de mèrits com a les oposicions extraordinàries són inferiors a la quantitat total d’interins en frau de llei. En aquest sentit, considerem imprescindible assolir un veritable pacte d’estabilitat de tots els treballadors interins, perquè ni el sistema educatiu ni les famílies es poden permetre viure les situacions d’incertesa i angoixa que s’han patit per aquesta causa durant els darrers mesos. 

No podem obviar tampoc la manca de recursos per a la inclusió real a les nostres aules. Tot i que des de la Conselleria ens diuen que és una prioritat per a ells, a l’hora de la veritat no s’hi inverteix el necessari per a poder garantir la inclusió del nostre alumnat. 

Per tot això, i perquè pensem també que no s’està defensant d’una manera prou clara la immersió lingüística i la vehicularitat de la llengua catalana a les aules, emplacem els docents de Catalunya a afegir-se a la vaga en defensa de l’educació pública els dies 25 i 26 de gener. Cal que el Govern de la Generalitat de Catalunya entengui, d’una vegada per totes, que l’educació ha de ser prioritària, així com la seva obligació de destinar els recursos que marca la LEC, d’assegurar el compliment dels Projectes Lingüístics de Centre i d’escoltar el clam unitari de la comunitat educativa.