ERC i Junts han arribat a acords amb el PSOE per investir president espanyol al Congrés. Tots dos pactes, anunciats el 2 i el 9 de novembre respectivament, suposen un retrocés per a l’independentisme i una submissió a l’Estat espanyol:
– L’acord sobre una llei d’amnistia “para la normalización institucional, política y social en Cataluña” en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes, suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu en el seu àmbit personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, al marge dels dubtes generalitzats que s’acabi concretant, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.
– Tots dos acords suposen la renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència. El pacte Junts-PSOE expressa clarament un abandonament de la via unilateral —l’única via possible per fer efectiva la independència— i deixa la posició política catalana en mans de la voluntat negociadora, sabudament inexistent, dels partits polítics espanyols. Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la reva resolució. En el cas d’ERC, el pacte implica clarament l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Més que uns acords són una rendició que provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.
– El preu que paguen els partits independentistes per donar la presidència del govern espanyol a un govern liderat per un PSOE que va aprovar el 155 per anorrear l’autogovern català és altíssim. En el cas de Junts, ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir “històric” a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici. Una redacció d’intencions i posicions negociadores no mereix pagar aquest preu. En el cas d’ERC, acorden al suport a la investidura de Pedro Sánchez a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’Estat. Tot plegat ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat, i envia el missatge al món d’una Catalunya “normalitzada” i domesticada, una Catalunya que segueix sent territori espanyol amb una autonomia dirigida des del govern estatal. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures.
– Amb aquests acords, ERC i Junts han fet perdre l’oportunitat que hi havia de bloquejar la investidura fins que l’Estat espanyol no respecti el dret a l’autodeterminació i la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya.
Per tot això:
- Rebutgem els acords que Junts i ERC han signat amb el PSOE per investir president Espanyol que comporten la “normalització” de la situació a Catalunya sense assolir la independència.
- Demanem a ERC i Junts que reverteixin els acords i es comprometin a no donar estabilitat al govern espanyol si aquest no respecta el Dret a l’Autodeterminació ni la voluntat majoritària del Parlament de Catalunya per fer efectiva la independència.
- Demanem que es refermi al Parlament de Catalunya el compromís amb l’1-O i amb la voluntat d’independència allí expressada.
- Demanem que el Parlament aprovi una resolució que impulsi un pacte per la independència per assolir l’aixecament de la suspensió de la DUI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada