La mort de James Gandolfini m´ha commogut. Els lectors veterans que em seguiu, ja sabeu que per a mi, The Sopranos és una sèrie de referència. Constatació que recentment s'ha fet a escala mundial quan ha estat reconeguda com la sèrie més ben escrita de la història de la televisió. O una cosa així.
Gandolfini, no hi ha cap dubte, era el centre d'aquesta sèrie. El rovell de l'ou. Jo sempre havia guardat l'esperança que, passats els anys, tornaria a les pantalles, amb tots els seus protagonistes envellits. Naturalment, això encara és possible, però sense la presència de Gandolfini, seria tot un repte.
Darrerament l'havia vist treballar breument a Killing them Softly, on tornava a assumir un paper de mafiós, però en aquest cas no de boss, sinó més aviat de hitman, és a dir, d'executor. El personatge anava passat de voltes i bevia i menjava a preu fet.
Paradoxalment, en casos com aquest, el risc que la feina es barregi amb la vida privada és molt elevat. I ens els actors exitosos encara més. El fet cert és que llegeixo que Gandolfini va beure set begudes alcohòliques diferents en el seu darrer sopar... i amb el seu fill al davant, a banda d'endrapar com una fera.
Una llàstima, la seva mort, però sempre tindré els DVD per repassar totes i cadascunes de les escenes, algunes genials, que va protagonitzar.
