THE DROP (2014)

Les vacances són una excel.lent oportunitat per, si no tens res més excitant a fer, actualitzar-te en termes de pel·lícules que en el seu moment no vas tenir oportunitat de veure, o que ni tan sols les coneixies.

Aquest és el cas de The Drop (2014), a la qual he arribat després de llegir sobre la màfia txetxena. I que resulta ser, ni més ni menys, que la darrera pel·lícula de James Gandolfini, un actoràs com n'hi havia pocs. 

Es tracta d'una pel.lícula sòlida i que guanya molt gràcies a l'actuació del seu protagonista principal i del propi Gandolfini, que fa de secundari de luxe. 

Malgrat que transcorre a Brooklyn, i no a New Jersey com The Soprano, i malgrat que aquí els mafiosos són, repeteixo, els txetxens i no els italo-americans, hi ha escenes que són d'un paral·lisme que tomba d'esquena. Tant que no pot ser casualitat, sinó que deu estar fet a posta. 

Em refereixo, és clar al diàleg següent:

Cousin Marv: "Find my money." If we knew where their money was, it would mean we knew who robbed us. Which would mean we were in on it, which means they'd shoot us in the face. These fucking Chechnyans.

Bob: Chechens, Marv.

Cousin Marv: What?

Bob: They're Chechens. They're from Chechnya, but you call them Chechens.

Cousin Marv: Yeah, they're from Chechnya.

Bob: Yeah, I said that. You don't call people from Ireland Irelandians, do you?

I que recorda al mític episodi de Pine Barrens dels Soprano:

Tony Soprano: [over the phone] It's a bad connection so I'm gonna talk fast! The guy you're looking for is an ex-commando! He killed sixteen Chechen rebels single-handed!

Paulie 'Walnuts' Gualtieri: Get the fuck outta here.

Tony Soprano: Yeah. Nice, huh? He was with the Interior Ministry. Guy's like a Russian green beret. He can not come back and tell this story. You understand?

Paulie 'Walnuts' Gualtieri: I hear you.

[hangs up]

Paulie 'Walnuts' Gualtieri: You're not gonna believe this. He killed sixteen Czechoslovakians. Guy was an interior decorator.

Christopher Moltisanti: His house looked like shit.

No em direu que les referències no són òbvies. Però no contents amb demostrar la descarada ignorància de l'americà mig (és un dir) sobre tot allò que passa enllà de les seves fronteres, hi ha també el següent diàleg:

Fitz: I don't understand a fucking word you're saying. It's like you're speaking Brazilian.

Cousin Marv: It's not fucking Brazilian. Brazilians speak Portuguese.

Clar que també es pot interpretar com un cert patriotisme continental americà... però vaja, no, em penso que no.

En definitiva, una pel.lícula recomanable, ben interpretada i que ens deixa una mica tocats tot pensant que va ser la darrera d'un actor que va morir jove, i que ens hauria pogut donar molts anys i moltes pel.lícules més. 

TURN, ELS ESPIES DE WASHINGTON

Aquests dies m'estic actualitzant en quant a sèries de televisió, sempre en versió original, of course. Després de veure les dues temporades, recomanables, de True Detective, ara estic seguint, a l'hora, tres altres. 

La primera, una de francesa, de policies, Braquo, que no la coneixia, i que resulta altament adrenalítica. Inevitablement, recorda molt a la mítica The Shield, però amb París com a escenari, en comptes de Los Angeles. Com totes les pel.lícules franceses de polis (flics) van de sobrats. Com és possible que un paio que rep metralla de granada als budells al cap de res ja torni a repartir mastegots o buidar el carregador com si res? Aixxx, exigències del guió, suposo. 

La segona sèrie que segueixo, podem dir que és un compte pendent: Boardwalk Empire, feia any que la volia veure, i no havia tingut temps de fer-ho, Ara sí. Aquí també es fa inevitable el record de The Sopranos, però 60 o 70 anys abans. No debades el gran Steve Buscemi també hi apareixia, així com Atlantic City, a New Jersey.

Finalment, en els darrers dies he començat a visionar una sèrie històrica, Turn, Washington's Spies. Contràriament al que pot semblar no tracta de la Guerra Freda, sinó de la Guerra de la Independència dels Estats Units. i com els revolucionaris (els independentistes, s'entén) van creat la primera xarxa d'espionatge contra els anglesos. En aquest sentit, òbviament, es refereix al general i no a la ciutat.

No cal dir que és una sèrie que s'adiu molt amb el context català actual i fins i tot estic temptat de recomanar als imbècils de TV3, que facin el favor de comprar-la i emetre-la entre els propers mesos de setembre i novembre, posem per cas. 

No sigui que estiguin temptats de posar  Curro Jiménez, Hispania, Aguila Roja o Isabel, que ja serien capaços, ja.

Fa gràcia com en el primer episodi apareix un element criptogràfic clàssic com és la graella de Cardano o Cardan, que utilitzen els anglesos per enviar-se missatges.

JAMES GANDOLFINI, UN RECORD

La mort de James Gandolfini m´ha commogut. Els lectors veterans que em seguiu, ja sabeu que per a mi, The Sopranos és una sèrie de referència. Constatació que recentment s'ha fet a escala mundial quan ha estat reconeguda com la sèrie més ben escrita de la història de la televisió. O una cosa així.

Gandolfini, no hi ha cap dubte, era el centre d'aquesta sèrie. El rovell de l'ou. Jo sempre havia guardat l'esperança que, passats els anys, tornaria a les pantalles, amb tots els seus protagonistes envellits. Naturalment, això encara és possible, però sense la presència de Gandolfini, seria tot un repte.

Darrerament l'havia vist treballar breument a Killing them Softly, on tornava a assumir un paper de mafiós, però en aquest cas no de boss, sinó més aviat de hitman, és a dir, d'executor. El personatge anava passat de voltes i bevia i menjava a preu fet.

Paradoxalment, en casos com aquest, el risc que la feina es barregi amb la vida privada és molt elevat. I ens els actors exitosos encara més. El fet cert és que llegeixo que Gandolfini va beure set begudes alcohòliques diferents en el seu darrer sopar... i amb el seu fill al davant, a banda d'endrapar com una fera.

Una llàstima, la seva mort, però sempre tindré els DVD per repassar totes i cadascunes de les escenes, algunes genials, que va protagonitzar.