SORPASSO O INDEPENDÈNCIA?

En les darreres hores estem assistint a l'adveniment de la que podríem anomenar Operació Roca 2, és a dir, de l'intent de reformar Espanya per evitar la independència de Catalunya. Però d'això ja en parlaré en un proper post. 

Ara vull centrar-me en aquells que es van presentar davant els electors com els garants de la independència i que, s'ha de reconèixer, van aconseguir convèncer dotzenes, fins i tot, centenars de milers de catalans. És la formació que es presentava com l'assegurança per evitar que el President Mas renuncíés al full de ruta de la Independència. 

Fins i tot, va arribar a subscriure un Pacte per la Llibertat i van impulsar una Declaració de Sobirania que van omplir d'esperança a milions de catalans ...

Tanmateix, tothom sabia que el camí no seria un passeig triomfant. Que hi hauria obstacles, sots, perills, que en dificultarien la seva realització... 

Aviat, però, va començar la perplexitat en molts patriotes. La no formació d'un govern en coalició, els estirabots de determinats personatges, el posar als peus dels cavalls espanyols el propi President de la Generalitat...

Penso que ha arribat el moment de preguntar-se: Què mou a aquesta formació? La consecució el més aviat possible de la Independència, que permeti posar fil a l'agulla a la reordenació del país, i a la millora de les condicions materials dels seus compatriotes... O més aviat, la perspectiva del sorpasso, és a dir, la d'aconseguir una victòria electoral que signifiqui la substitució de CiU com a principal referent del catalanisme polític?

Les enquestes, efectivament, demostren que el sorpasso és a l'abast. I això encara fa més llèpola aquesta alternativa. En la ment de molts dels seus militants locals i comarcals, la perspectiva de derrotar i humiliar els de CiU és un somni que resulta difícil rebutjar. Quants comptes pendents acumulats en les darreres dècades es passarien llavors? 

Però la veritat és que, si la iniciativa del President Mas no prospera, i hi ha cada cop més indicis que assenyalen en aquesta direcció, qui en traurà profit, òbviament, serà l'espanyolisme rampant i els sectors anti-independentistes de CiU, que no cal esmentar-los perquè són prou coneguts. El fracàs de la Transició Nacional serà un fracàs transversal de l'independentisme. I ara s'estan posant els fonaments per aconseguir-ho.

Ni en el millor dels seus somnis, es complirà el desig que una derrota de Mas comporti una victòria dels que es presenten com a garantia de la Independència. Una derrota de Mas és una derrota de la Independència. Punt.

Vol dir això que "o Mas o l'apocalipsi"? No, de cap de les maneres. 

Aquest argument és massa pobre. No, de cap de les maneres. Cal apuntalar en Mas de forma urgent, evitar que el tombin, i reforçat d'aquesta manera, cal evitar que baixi del cavall fins que no s'acabi la batalla. Cal pressionar-lo tant de manera que no pugui fer-se enrere cal que travessi totes les línies enemigues fins a acabar amb elles.

Per aconseguir aquest efecte, calen lideratges forts. Cal tallar de soca-rel amb aquells que avant-posen una comoditat present, la del camí -etern, sense fi- cap a la independència, perquè se'n beneficien en molts sentits, a la consecució de l'objectiu en el termini més breu possible. 

No s'ha de tenir por que un altre es posi les medalles de la Independència. Si es lluita per la Llibertat del teu Poble de forma sincera i oberta, tard o d´hora aquest ho reconeixerà, i actuarà en conseqüência. 

Per contra, si s'avantposen actituds mesquines i de curta volada, el judici de la història serà implacable, i el dolor perllongat innecessàriament de la nostra gent us destrossarà la vostra dignitat i, ara sí, la poca vergonya que us quedi.