S'OBRE LA CURSA A LA "CHEFFERIE" DEL PQ

Certament, després dels desastrosos resultats de les darreres eleccions a l'Assemblea Nacional, el Partit Quebequès, sembla haver desaparegut en combat. Però no és pas cert. Un cop referent de molts independentistes d'Europa, incloent-hi, naturalment, els catalans, ha vist com darrerament, el protagonisme en aquest àmbit creuava l'Atlàntic i requeia en el cas escocès, i, també naturalment, en el cas català. I, després dels resultats del referèndum del 18 de setembre, sobretot, en el cas català.

Però malgrat el desastre, el PQ és viu, i pugna per tornar-se a aixecar, tot i que les enquestes el condemnen al tercer lloc en les intencions de vot. I un dels elements claus per aquest redreçament és, sense cap mena de dubte, el del líder. La dimissió lògica de Pauline Marois, després de perdre les eleccions, ha obert la porta a la cursa a la chefferie del partit, és a dir, a se-ne el cap o líder de la formació.

Quan encara no hi ha candidatures oficials, ja han sortit fins a cinc possibles noms, i de tots ells, el que sona amb més força, sense cap mena de dubte, és el de Pierre Karl Peladeau, o PKP. Ja m´hi vaig referir en un post anterior, ara ja fa uns mesos. 

Peladeau va ser el fitxatge estrella de Marois per a les eleccions del mes de març. Però ja llavors, el seu impacte fins i tot va fer ombra a la seva cap de files. Una vegada fora d'escena Marois, sembla clar que Péladeau té tots els números per ser el nou cap del PQ.

Jacques Parizeau

Això naturalment aixecarà butllofes en els sectors més esquerrans del partit, que veuen amb molts mals ulls aquest empresari que de cop i volta s'ha reconvertit en polític. No debades, Péladeau és el propietari d'un conglomerat d'empreses de la comunicació i la publicitat, on tradicionalment ha portat a terme una política laboral molt criticada per les organitzacions sindicals per la seva duresa i contundència. Un detall que no passa desapercebut, entre d'altres raons, perquè a diferència d'altres latituds, els sindicats quebequesos són una punta de llança del moviment independentista.

Réné Lévesque

En aquest sentit Péladeau no respon de cap de les maneres al perfil socialdemòcrata que si fa no fa, sempre ha caracteritzat als líders pequistes. Alguns parlen, en aquest sentit, d'un viratge cap a la dreta del partit. També s'especula però, amb una estratègia per tal de captar el vot dels sectors del centre i del centre dreta. No debades, Péladeau és un empresari d'èxit, una imatge que, no cal dir, sedueix molts electors.

Tot i que alguns analistes ja han parlat més de coronació que de cursa, donant ja per feta la victòria de Péladeau, caldrà anar seguint en els propers dies, la campanya interna del PQ per escollir el nou líder que retorni el partit al poder, i culmini allò que personatges tan rellevants com Réné Lévesque, Jacques Parizeau, Lucien Bouchard o Bernard Landry, no van reeixir en realitzar: la Independència del Quebec.