dijous, 14 d’abril de 2016

LA MARINA DELS EUA RECLAMA A LA GENERALITAT QUE EXPLIQUI COM SERIA LA DEFENSA CATALANA*

La tesi acadèmica d'un tinent sosté que l'únic informe governamental que parla de seguretat, elaborat pel CATN, és "vague". Veu "plausible" un acord d'associació Catalunya-OTAN

per Bernat Ferrer14 d' Abril 2016 
La secessió de Catalunya, des del punt de vista militar, ha estat matèria d'anàlisi a la renombrada Escola de Postgrau de la Marina nord-americana. El tinent Joseph Leavitt va analitzar el cas català a la seva tesi de postgrau de l'any passat, a la qual ha tingut accés El Món, i va concloure que "l'únic informe del govern català" que menciona temes de seguretat i defensa, elaborat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), "és vague quant als plans militars catalans". "Hi ha escassa literatura professional sobre les implicacions de la secessió en l'àmbit de la seguretat", recalca, i posa l'accent en el fet que "els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència". I avisa obertament: "La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda."

La tesi de Leavitt, "Regionalism an secession" -que ha estat aprovada per l'acadèmica militar per ser difosa públicament- sosté que la proclamació unilateral de la independència per part de Catalunya "és poc probable" que sigui reconeguda per la totalitat de la Unió Europea. "Malgrat això, un acord d'associació [UE-República catalana] seria possible", considera. De la mateixa manera, creu que l'Estat català podria mantenir aquest tipus de relació amb l'OTAN: "La pertinença de Catalunya a l'OTAN també és poc probable, si Espanya no hi dóna suport, per bé que un acord d'associació sí que seria plausible."

Més enllà d'aquest vaticini final, l'oficial nord-americà es lamenta al llarg de tota la tesi de la poca consistència de la documentació oficial sobre l'assumpte, tant per part de les institucions catalanes com espanyoles i europees, fet que creu que alimenta un escenari d'imprevisibilitat innecessari. "Hi escassa literatura professional en relació amb les implicacions de la secessió en matèria de seguretat. L'única font del govern regional català que tracta sobre assumptes de seguretat i defensa en cas d'independència és un document publicat en català el 28 de juliol de 2014, que es manté vague quant als plans específics de defensa", escriu.
"Els polítics catalans no han entès mai com una prioritat ni els temes de defensa ni els de seguretat quan parlen d'independència, ni han arribat a un consens", constata, i s'exclama del fet que el llavors president, Artur Mas, hagués assegurat que "la regió no necessitarà un exèrcit en tant que Catalunya es mantindrà tant dins la UE com dins l'OTAN, organitzacions que comparteixen recursos de defensa". També és conscient que "Catalunya es troba dividida internament sobre la natura de les futures capacitats de Defensa", presentant-ho com un punt fosc de cara al futur reconeixement internacional.

L'informe del CATN a què fa referència la tesi proposa tres escenaris possibles per a la creació d'una Defensa catalana: la militarització dels Mossos d'Esquadra, la creació d'una guàrdia nacional que tingui tant funcions militars com civils, o la creació d'un exèrcit pròpiament dit. Per a l'oficial nord-americà, "oferir diverses opcions pot ser un benefici", però "si Catalunya s'independitza d'Espanya sense tenir un pla de Defensa acordat, això la situarà en una posició extremadament vulnerable".

Malgrat aquesta crítica, l'oficial nord-americà apunta que l'Estat espanyol encara ha aprofundit menys en l'assumpte: "El govern català ha elaborat diversos 'llibres blancs' analitzant possibles transicions cap a un nou estat independent, mentre que Madrid, com és comprensible, no ha publicat cap anàlisi sobre una Catalunya sobirana." També recalca que cap think tank estatal no ha tractat la qüestió.

Situació totalment inèdita a l'OTAN 
"La situació problemàtica de Catalunya té el potencial de desestabilitzar la seguretat i la defensa de manera profunda", avisa obertament Leavitt, que considera que els moviments "subnacionals" que persegueixen majors quotes de sobirania "presenten a la UE i a l'OTAN nous reptes" als quals creu que s'hi hauria de fer front de manera ordenada. "Una Catalunya independent suposaria una situació sense precedents per a la UE i l'OTAN. Mai abans no hi ha hagut la partició d'un país ni de la UE ni de l'OTAN en què les dues parts hagin procurat continuar sent-ne membres", constata. I, conscient que la consulta del 9-N "no va ser vinculant", sí que considera que "les ramificacions de qualsevol referèndum posterior tindran repercussions no només a Espanya, sinó també arreu d'Europa i a d'altres institucions internacionals"
"Tot i que el Tribunal Constitucional espanyol va rebutjar cap tipus de referèndum, oficial o no, el moviment independentista català persisteix", analitza. I tot seguit avisa: "Les possibles conseqüències en matèria de seguretat dels moviments separatistes en el si dels països de l'OTAN i la UE han merescut relativament poca anàlisi, sovint com a discussions derivades de les qüestions econòmiques." I, tot i que aquest debat sí que es va encarar a Escòcia, en què el referèndum era autoritzat pel govern britànic, Leavitt avisa: "Fins i tot hi ha menys fonts que explorin les implicacions en seguretat d'un divorci no consensuat en un país de la UE o l'OTAN, com seria el cas de Catalunya."

"Es constata que la retòrica equilibrada i la documentació relacionada amb un possible secessió de Catalunya és absent,empenyent el debat als marges, fent difícil fer estimacions equilibrades en escenaris de defensa futurs", avisa. Malgrat aquesta crítica, l'oficial sí que deixa especialment bé els estudis que realitza la Societat d'Estudis Militars, l'associació hereva de la sectorial de Defensa de l'ANC.

L'escenari unilateral
"El continu silenci de la UE sobre la secessió ha estat més problemàtic del que s'havia esperat", sentencia l'oficial. I profetitza: "Ja que Madrid i Catalunya han estat incapaços d'assolir cap tipus de consens, Catalunya podria recórrer a una declaració unilateral d'independència. Malgrat això, qualsevol declaració unilateral d'independència és gairebé segur que deixaria Catalunya fora de les garanties de seguretat col·lectiva de l'OTAN i la UE", vaticina. Tot seguit, apunta que Kosovo ha fracassat en els seus intents d'afegir-se a les dues organitzacions, per bé que el país ha aconseguit un acord de relació especial amb l'OTAN que, de facto, el manté sota el seu paraigües.

"La 'via kosovar' és probable que resulti extremadament problemàtica per a Catalunya. Mentre que l'OTAN i la UE no tenen una política explícita sobre els moviments secessionistes interns en els seus estats membres, la situació més probable és que l'adhesió de Catalunya a l'OTAN i la UE seria més problemàtica que el que suggereixen defensors de la independència", avisa.
Així mateix, també es mostra especialment dur amb diversos escenaris de futur formulats des de l'independentisme, i assegura que "el debat públic a Catalunya sembla dominat pels nacionalistes catalans", que "a vegades denigren organitzacions civils que s'oposen a la independència", citant específicament el fet que ICV va acusar Societat Civil Catalana (SCC) "de tenir vincles amb el feixisme".



Reptes a Barcelona... i a Madrid 
"Una Catalunya independent s'hauria d'enfrontar indubtablement a nombrosos reptes a l'hora de mantenir les capacitats actuals de Defensa i seguretat que posseeix mitjançant la seva associació amb l'Estat espanyol", considera, avisant que la hipotètica República catalana "hauria de fer front a la tasca de desenvolupar una nova institució de Defensa, una situació que podria incrementar la seva vulnerabilitat" si més no en el curt termini. "Catalunya perdria els beneficis inherents de l'associació a la defensa comuna, tals com l'estalvi de costos associats a les economies d'escala", analitza.

Constata que Catalunya, malgrat que té molts quilòmetres de costa i dos grans ports com són Barcelona i Tarragona, "no posseeix bases navals", i que tant construir-les com dotar-se del personal qualificat per realitzar el manteniment dels vaixells de guerra requeriria del seu temps. La República catalana també "hauria de crear un servei d'intel·ligència", fet que també suposaria una amenaça per a la seguretat general durant el curt termini, creu. A més, "una sortida unilateral de Catalunya deixaria pocs experts a Catalunya amb prou experiència com per construir institucions de Defensa des de zero, o en gestionar-ne un".

Formulat tot aquest escenari d'incerteses, també apunta que el que quedés de l'Estat espanyol es veuria igualment afectat: "Catalunya no seria l'únic actor amb vulnerabilitats creixents, Madrid també es veuria significativament afectat per la pèrdua de les contribucions catalanes al pressupost espanyol de defensa". "La sortida de Catalunya d'Espanya voldria dir que la despesa espanyola en defensa patiria una retallada del 19%. I fins i tot sense la marxa de Catalunya, les actuals capacitats militars d'Espanya són deficients".

Per tot plegat, i després de recalcar la poca consistència dels estudis oficials catalans sobre Defensa, també recomana a la UE que "desenvolupi una política més explícita o que estableixi guies per encarrilar una secessió interna, fins i tot si en els primers intents només és capaç d'establir un marc mínim comú denominador, entenent la importància de trobar una solució pacífica als problemes nacionals". "Establint com a mínim un marc comú o un consens o uns principis referents a la secessió es reduiria la incertesa i es mitigaria el potencial de radicalització dels moviments secessionistes", defensa.

*Penjat al Món.cat, 14.04.2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada