dimarts, 30 de maig de 2017

UN SOUFLÉE ANOMENAT ARRIMADAS

Si en el post anterior m'he vist obligat, per higiene psicològica, a pentinar al mindundi del Domènech, en aquest m'ocupo d'aquest soufflé amb potes que va gallejant que és la Cap de l'Oposició. En tot cas de l'Oposició més feble, més insignificant que s'ha conegut mai al Parlament de Catalunya, amb tan sols 25 diputats, és una oposició de nyigui-nyogui, que de l'únic que viu és del  seu immens i exagerat sobredimensionament mediàtic, no només per part dels espanyols, sinó també dels catalans. Mai tan poc havia donat tant!

Doncs bé, aquesta persona, que de vegades sembla que més que està en un escó del Parlament, encara es pensa que està en una discoteca, fent posturetes, miradetes, gesticulacions adolescents, acaba de ser escollida novament, candidata a la Presidència de la Generalitat pel seu partit de cafres. Això, en principi, tot normal. Som tan demòcrates que deixem que fins i tot els cafres decideixin.
Ara, el que és realment rellevant, és que els vots que ha rebut, la pitiminí han estat, literalment, 792, fet que demostra que, la militància cafre està ben a les acaballes. Tant que podem dir que qui realment és un bluff, un soufflé, a Catalunya, és el partit taronja. Això sí que és un soufflé, com una casa de pagès. Ben bé que la podríem anomenar @Arrimadas792.

Però ella, inasequible al desaliento, fins i tot s'atreveix a oferir-se com a futura Presidenta de la Generalitat. Però criatura, que Déu et va fer i et va deixar estar, a què jugues? Ets la quintaessència del souflessisme, o del bluffisme, si es poden dir així. Quan penso en la postveritat, penso en tu, Inesita. Un personatge inflat fins a límits insospitats per uns mèdia que no són capaços d'entendre una societat que va directament cap a la Independència, i amb la marxa directa.

Mentrestant, tu, pitiminí, continua intentant treure de polleguera el President Puigdemont, i fracassa una, deu, mil, vegades en l'intent, Massa President, per tan poc bluff, ni que tot els Hernàndez, Carol, etc li donin corda. Res a fer. I molt que me n'alegro!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada