Avui fa 10 anys del 9N, aquell dia vaig actuat de President d'una mesa de vot a Cornellà de Llobregat.
La lluita continua!
La lluita continua!
Durant la Primera Guerra Mundial Espanya va ser neutral. Una part de la població era aliadòfila i l’altra, germanòfila. Les discussions i enfrontaments eren tan aspres que molta gent portava un botó al trau de la jaqueta amb el lema “no em parli vostè de la guerra”. L’actual entre Israel i els àrabs desperta passions encara més enceses i provoca conflictes també més enverinats.
Els àrabs que es diuen palestins plantegen el conflicte com un alliberament nacional argumentant que la terra és seva per dret de conquesta des del segle VII. Pretenen aplicar la màxima llatina del prius in tempore, potior in jure (el primer que arriba té millor dret). Però això mateix poden dir els israelians, que van arribar-hi molt abans.
L’esquerra woke occidental diu que Israel està fent un genocidi a la zona. Però, per més que ho repeteixin amb esperit goebbelsià, l’acusació és falsa. Genocidis van ser els dels armenis a les mans dels turcs (un milió de morts), els hutus a Rwanda (un milió), Pol Pot a Cambodja (gairebé dos milions). Els morts en l’anomenada Palestina de cap manera arriben a aquestes xifres; ni tan sols a les dels bombardejos de Coventry o Dresden a la Segona Guerra Mundial i encara menys als produïts per les bombes atòmiques a Hiroshima i Nagasaki. I ningú no parla ací de genocidi.
A més a més, parlar de “genocidi” quan la població àrab de “Palestina” s’ha duplicat els últims anys és simplement ridícul. Però del que es tracta és de justificar la permanent agressió dels àrabs a Israel que no és, de moment, tampoc un genocidi, però ho seria si aquesta agressió triomfés (que no ho farà) perquè el seu fi últim confés és destruir l’Estat d’Israel i llençar els nou milions de jueus al mar. I això sí que seria un genocidi, pitjor que el que va perpetrar Hitler.
L’esquerra woke manipula l’opinió pública a través dels mitjans de comunicació a extrems ridículs i sense cap decòrum professional. Un articulista parla del parlament “sionista”, de manera que demostra que no coneix el Parlament d’Israel ni sap què és el sionisme. L’esquerra woke (i part de la democràtica) donen suport a l’islam fins a l’extrem que és capaç de multar arbitràriament un càrrec públic democràticament elegit per dir que l’islam és incompatible amb els valors occidentals, cosa que diuen els mateixos islamistes.
Els esquerrans de Podem, exigeixen al president Sánchez que trenqui relacions comercials i diplomàtiques amb Israel i que se li imposi un embargament d’armes. És d’una immoralitat i fanatisme colossals. El que es pretén és que Israel no es pugui defensar davant els atacs terroristes de bandes de delinqüents amb armament sofisticat o els bombardejos dels països islamofeixistes, com l’Iran o el Iemen als que ningú no demana que es desarmin. El que es pretén és destruir Israel, perquè és evident que els musulmans continuaran atacant-lo amb totes les armes, que són moltes.
L’esquerra woke cerca excuses per no encarar la realitat: que és ella qui ha portat l’islam i el protegeix amb una política immigratòria no només errònia, sinó molt injusta per a les poblacions autòctones que han de contemplar com la invasió islàmica gradual d’Europa està destruint l’estat del benestar a favor d’una gent que no s’ho mereix.
En un pla més general, el del “xoc de les civilitzacions”, de Huntington, és evident que, si Israel cau, Europa s’haurà de defensar davant d’aquesta nova invasió musulmana. De fet, ja ha començat a fer-ho als Estats escandinaus i altres centreeuropeus que estan corregint les seves errònies polítiques immigratòries. I que és un intent d’invasió és evident. El tercer intent d’invasió, després del fracàs de les dues primeres, la que va arribar fins a Poitiers a França (732) i la que va arribar fins a Viena (1529). Aquesta és la tercera. Els musulmans sempre han volgut sotmetre Europa, i imposar-li la seva llei. Per a aquest tercer intent compten amb una cinquena columna, en la forma de l’esquerra woke i la menys woke. El suport de suposades feministes com Ione Belarra o Irene Montero a una cultura misògina els partidaris de la qual les obligarien a cobrir-se completament, les farien callar i els apallissarien després de violar-les només es pot explicar per un antisemitisme tradicional i visceral de l’esquerra.
REFLEXIÓ UN COP LLEGIT COTARELO (J.S.)
Un cop llegit l'article del politòleg Cotarelo, no puc estar-me de fer algunes reflexions.
1. La primera és l'excel·lent combinació de la ciència política i la història que fa Cotarelo i que comparteixo totalment. Per a mi són dues disciplines que van unides, i no ho dic pel simple fet que jo sóc llicenciat en les dues i doctorat en una d'elles, sinó perquè altres grans pensadors històrics ja les van unir en les seves obres mestres. Des de Maquiavel a Gramsci, passant per molts altres. Aquí Cotarelo parla de tres intents musulmans d'invasió d'Europa i es remunta a la Batalla de Poitiers (732), quan els francs van derrotar els musulmans que acabaven de conquerir la Península Ibèrica i gran part de la Gàl·lia. Precisament, als meus alumnes d'institut els explico la importància d'aquest esdeveniment, i de les enormes conseqüències que va tenir per Europa, en general, i per Catalunya, en particular. També esmenta el cas del setge de Viena (1529), si bé en aquest cas, no van ser els àrabs, sinó els turcs, també musulmans. Aquesta complementarietat entre l'anàlisi politològica i la històrica és cabdal, i a més m'encanta. El tercer intent d'invasió musulmana s'està produint ara mateix, en aquests anys per això la crítica aferrissada que fa a l'esquerra woke (a casa nostra, la CUP, els erkys, els comuns, amb la complaença i suport entusiasta del PSOE i dels seus think tanks, entre ells el CIDOB, entre molts d'altres). I no oblidem l'actitud dubitativa de la Junts neo-convergent que, un cop decapitada la Borràs, tothom sap que el següent cap a caure serà el de Puigdemont, o sinó al temps.
2. Hi ha però quelcom que penso que s'ha de dir, respecte l'actual estat d'Israel. Naturalment té tot el dret a defensar-se, i, també que representa un exemple històric que Catalunya s'ha d'inspirar, en com renéixer de les cendres de l'Holocaust que va patir. El nou jueu, aquell que combat per la llibertat del seu poble, després de segles de matances sofertes, hauria d'inspirar els catalans, que "només" portem poc més de tres segles de submissió a Espanya, i que també hauríem d'inspirar-nos en el poble irlandès, com en el seu moment ja va fer Daniel Cardona i molts altres. Irlanda, no només va aconseguir alliberar-se del jou anglès (molt més potent que l'espanyol), ainó que ja és a pocs anys d'aconseguir la tan anhelada reuniificació amb el nord de l'illa. Irlanda i Israel són el camí que, com diu el poeta i el cantant, "malgrat la boira, cal caminar". Però, i tornant a Cotarelo, també cal dir que Israel, en 75 anys d'història no ha estat capaç d'assolir cap aliança, excepte amb els kurds (i per això aquests pateixen tant a mans dels iranians i dels turcs o dels sirians). I això, sí que és responsabilitat dels governants d'Israel, dels de 1948 i dels d'ara. I per acabar-ho d'adobar la religió cada cop juga un paper més important en la política israeliana i això sí que és un perill pel futur. La meva opinió és que de religió quant menys important, millor. A Israel i a Catalunya.
Diana Corominas És periodista, traductora i editora. En tots aquests àmbits treballa per aportar el seu petit granet de sorra en aquest procés apassionant de construir un nou país: més digne, més just, més culte i, sobretot, ben lliure. Sempre amb la mirada posada als països nòrdics: malgrat el poc embalum que fa, tot apunta que en una altra vida devia ser vikinga.
ENTREVISTA al doctor en història per la UAB que participa en un seminari sobre llengua i identitat de Plataforma per la Llengua.
Sílvia Baldajos va ser agredida ahir pels feixistes de la CUP, en un acte a Vilafranca del Penedès. Aquesta és la piulada que ha penjat avui- Paga la pena llegir-la:
"Jo us acuso. Us acuso d'agredir-me, de no deixar que les meves paraules i els meus arguments s'escoltin, d'insultar-me, de menysprear-me i d'assetjar-me.
Em van ensenyar, tot sortint de la dictadura, de ben petita, que podria defensar allò que cregués sense por, que la democràcia era el respecte. Allò de lluitar perquè puguis dir la teva encara que estiguis allunyat de les meves tesis.
Paraules en majúscules, ara només reservades per a grans discursos, no pas pels actes. Tolereu i fomenteu l'agressivitat política. Homes pegant dones, robant-los les seves pertinences per trencar-les, homes i dones llençant cadires metàl·liques a persones que volien escoltar una conferència. Molt edificant segons les vostres supremes escales de valor.The Israeli government did not tamper with the Hezbollah devices that exploded, defense and intelligence officials say. It manufactured them as part of an elaborate ruse.
The pagers began beeping just after 3:30 in the afternoon in Lebanon on Tuesday, alerting Hezbollah operatives to a message from their leadership in a chorus of chimes, melodies, and buzzes.
But it wasn’t the militants’ leaders. The pages had been sent by Hezbollah’s archenemy, and within seconds the alerts were followed by the sounds of explosions and cries of pain and panic in streets, shops and homes across Lebanon.
Powered by just a few ounces of an explosive compound concealed within the devices, the blasts sent grown men flying off motorcycles and slamming into walls, according to witnesses and video footage. People out shopping fell to the ground, writhing in agony, smoke snaking from their pockets.
Mohammed Awada, 52, and his son were driving by one man whose pager exploded, he said. “My son went crazy and started to scream when he saw the man’s hand flying away from him,” he said.
By the end of the day, at least a dozen people were dead and more than 2,700 were wounded, many of them maimed. And the following day, 20 more people were killed and hundreds wounded when walkie-talkies in Lebanon also began mysteriously exploding. Some of the dead and wounded were Hezbollah members, but others were not; four of the dead were children.
Israel has neither confirmed nor denied any role in the explosions, but 12 current and former defense and intelligence officials who were briefed on the attack say the Israelis were behind it, describing the operation as complex and long in the making. They spoke to The New York Times on the condition of anonymity, given the sensitivity of the subject.
The booby-trapped pagers and walkie-talkies were the latest salvo in the decades-long conflict between Israel and Hezbollah, which is based across the border in Lebanon. The tensions escalated after the war began in the Gaza Strip.
Iranian-backed groups like Hezbollah have long been vulnerable to Israeli attacks using sophisticated technologies. In 2020, for example, Israel assassinated Iran’s top nuclear scientist using an A.I.-assisted robot controlled remotely via satellite. Israel has also used hacking to stymie Iranian nuclear development.
In Lebanon, as Israel picked off senior Hezbollah commandos with targeted assassinations, their leader came to a conclusion: If Israel was going high-tech, Hezbollah would go low. It was clear, a distressed Hezbollah chief, Hassan Nasrallah, said, that Israel was using cellphone networks to pinpoint the locations of his operatives.
“You ask me where is the agent,” Mr. Nasrallah told his followers in a publicly televised address in February. “I tell you that the phone in your hands, in your wife’s hands, and in your children’s hands is the agent.”
Then he issued a plea.
“Bury it,” Mr. Nasrallah said. “Put it in an iron box and lock it.”
He had been pushing for years for Hezbollah to invest instead in pagers, which for all their limited capabilities could receive data without giving away a user’s location or other compromising information, according to American intelligence assessments.
Israeli intelligence officials saw an opportunity.
Even before Mr. Nasrallah decided to expand pager usage, Israel had put into motion a plan to establish a shell company that would pose as an international pager producer.
By all appearances, B.A.C. Consulting was a Hungary-based company that was under contract to produce the devices on behalf of a Taiwanese company, Gold Apollo. In fact, it was part of an Israeli front, according to three intelligence officers briefed on the operation. They said at least two other shell companies were created as well to mask the real identities of the people creating the pagers: Israeli intelligence officers.
B.A.C. did take on ordinary clients, for which it produced a range of ordinary pagers. But the only client that really mattered was Hezbollah, and its pagers were far from ordinary. Produced separately, they contained batteries laced with the explosive PETN, according to the three intelligence officers.
The pagers began shipping to Lebanon in the summer of 2022 in small numbers, but production was quickly ramped up after Mr. Nasrallah denounced cellphones.
Some of Mr. Nasrallah’s fears were spurred by reports from allies that Israel had acquired new means to hack into phones, activating microphones and cameras remotely to spy on their owners. According to three intelligence officials, Israel had invested millions in developing the technology, and word spread among Hezbollah and its allies that no cellphone communication — even encrypted messaging apps — was safe anymore.
Not only did Mr. Nasrallah ban cellphones from meetings of Hezbollah operatives, he ordered that the details of Hezbollah movements and plans never be communicated over cellphones, said three intelligence officials. Hezbollah officers, he ordered, had to carry pagers at all times, and in the event of war, pagers would be used to tell fighters where to go.
Over the summer, shipments of the pagers to Lebanon increased, with thousands arriving in the country and being distributed among Hezbollah officers and their allies, according to two American intelligence officials.
To Hezbollah, they were a defensive measure, but in Israel, intelligence officers referred to the pagers as “buttons” that could be pushed when the time seemed ripe.
That moment, it appears, came this week.
Speaking to his security cabinet on Sunday, Prime Minister Benjamin Netanyahu said he would do whatever was necessary to enable more than 70,000 Israelis driven away by the fighting with Hezbollah to return home, according to reports in Israeli news outlets. Those residents, he said, could not return without “a fundamental change in the security situation in the north,” according to a statement from the prime minister’s office.
On Tuesday, the order was given to activate the pagers.
To set off the explosions, according to three intelligence and defense officials, Israel triggered the pagers to beep and sent a message to them in Arabic that appeared as though it had come from Hezbollah’s senior leadership.
Seconds later, Lebanon was in chaos.
With so many people wounded, ambulances crawled through the streets, and hospitals were soon overwhelmed. Hezbollah said at least eight of its fighters were killed, but noncombatants were also drawn into the fray.
In southern Lebanon, in the village of Saraain, one young girl, Fatima Abdullah, had just come home from her first day of fourth grade when she heard her father’s pager begin to beep, her aunt said. She picked up the device to bring it to him and was holding it when it exploded, killing her. Fatima was 9.
On Wednesday, as thousands gathered in Beirut’s southern suburbs to attend an outdoor funeral for two people killed in the blasts, chaos erupted anew: There was another explosion.
Amid the acrid smoke, panicked mourners stampeded for the streets, seeking shelter in the lobbies of nearby buildings. Many were afraid that their phone, or the phone of a person standing next to them in the crowd, was about to explode.
“Turn off your phone!” some shouted. “Take out the battery!” Soon a voice on a loudspeaker at the funeral urged everyone to do this.
For the Lebanese, the second wave of explosions was confirmation of the lesson from the day before: They now live in a world in which the most common of communication devices can be transformed into instruments of death.
One woman, Um Ibrahim, stopped a reporter in the middle of the confusion and begged to use a cellphone to call her children. Her hands shaking, she dialed a number and then screamed a directive:
“Turn off your phones now!”
Liam Stack and Euan Ward contributed reporting.
Sheera Frenkel is a reporter based in the San Francisco Bay Area, covering the ways technology impacts everyday lives with a focus on social media companies, including Facebook, Instagram, Twitter, TikTok, YouTube, Telegram and WhatsApp. More about Sheera Frenkel
Ronen Bergman is a staff writer for The New York Times Magazine, based in Tel Aviv. His latest book is “Rise and Kill First: The Secret History of Israel’s Targeted Assassinations,” published by Random House. More about Ronen Bergman.