Si algun aspecte fa la unanimitat dels analistes en els esdeveniments dels darrers dies, segons he comprovat, és en el fet que l'accessió a la Independència de Catalunya, ha de ser un procés breu en el temps. No es pot dilatar més temps de l'estrictament necessari. Ara, també és cert que cal fer-ho bé. No es pot anar de pressa, però no ens podem permetre cap pausa. La fórmula màgica seria, doncs, sense pressa, però sense pausa. Allò que es pot fer bé avui, no deixar-ho per demà. I així anar fent fins arribar al final.
En aquest sentit, proposo un calendari de tot el procés, obert naturalment a les observacions que facin falta, i fins i tot a les crítiques que es considerin oportunes. Val a dir que parteixo d'un escenari un pèl idílic, en el qual els espanyols no fan el cafre, entre d'altres coses perquè no poden. Europa els ho prohibeix, i els Estats Units els amenaça. És un escenari, doncs, ideal per a un poble com el català, que democràticament i pacífica, decideix que vol esdevenir sobirà, i formar un Estat propi, que entri a la comunitat internacional, ingressi a l'ONU, i esdevingui automàticament un Estat Membre de la Unió Europea, i de la resta d'instàncies internacionals.
La cosa aniria, aproximadament així.
El 25 de novembre del 2012, els partits sobiranistes, obtenen una victòria abassagadora, entre 90 i 100 diputats, pel cap baix del Parlament de Catalunya. Una victòria, per cert que se suma a la que el 21 d'octubre el bloc sobiranista basc ja ha obtingut en les eleccions autonòmiques de la comunitat autònoma basca.
La reacció espanyola, com es pot esperar, tracta d'ofegar les instàncies autonòmiques catalanes, tant des del punt de vista financer, com intentant una revolta ciutadana contra elles, sobretot a través dels mitjans de l'odi que escupen catalanofòbia per totes bandes. Les grans empreses espanyoles, utilitzen la seva publicitat per llançar missatges subliminals d'amor i germanor entre tots els espanyols.
Malgrat haver obtingut una majoria absoluta, o precisament per això, Artur Mas accedeix a formar un govern de concentració nacional, amb la presència de consellers de les altres formacions sobiranistes. El full de ruta del nou govern és aconseguir l'estat propi el més aviat possible.
23 d'abril del 2013, després d'uns mesos d'absoluta pressió per part de les autoritats espanyoles, el govern de concentració nacional, presidit pel senyor Artur Mas, presenta al Parlament de Catalunya, una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), que obté el suport d'entre el 75 i el 85% dels diputats de la cambra. La DUI inclou una convocatòria d'una consulta d'autodeterminació, que si es vota afirmativament, obre les portes a la proclamació de la Independència de Catalunya. Per altra banda, amb la DUI, les institucions espanyoles deixen de tenir jurisdicció sobre el territori i els ciutadans de Catalunya. Les institucions catalanes esdevenen, doncs, sobiranes. Provisionalment, la legislació ordinària espanyola vigent fins aquell dia continua vigent, tret que sigui específicament abolida pel Parlament de Catalunya.
L'11 de setembre del 2013, en el primer aniversari de la Gran Manifestació Patriòtica de l'11s2012, se celebra la consulta d'autodeterminació de Catalunya. Com era d'esperar, els partidaris del Sí a la Independència guanyen de forma abassagadora, per prop d'un 75% dels vots emesos. La participació en la consulta arriba al 70% del cens electoral. No hi ha cap dubte, doncs, que una majoria clara s´ha pronunciat as favor de la Independència.
Finalment, com a data límit, l'11 de setembre del 2014, el Parlament declara la Independència de Catalunya i la seva entrada a l'ONU i a la Unió Europea com a membre de ple dret. Tanmateix, aquesta data pot avançar-se si es considera adient o per motiu de força major.
En el seu discurs el President de la Generalitat anuncia la celebració d'eleccions constituents al Parlament de Catalunya. La nova cambra s'encarregarà d'elaborar la Constitució de la República de Catalunya. Amb posterioritat se celebraran eleccions legislatives ordinàries, i si s'escau, també eleccions presidencials.
Naturalment la cronologia pot ballar dia amunt o dia abaix, i també els percentatges esmentats, punt amunt, punt abaix, però penso que no m'equivoco gaire si dic que si fa no fa ja serà això. I serà molt!
(NOTA: Post penjat al DGS, el 03.10.2012)
(NOTA: Post penjat al DGS, el 03.10.2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada