Però més enllà del tema, el que realment importa és que Sèrbia, finalment, ha cedit, i de la total oposició a la negociació amb Kosova, s´ha passat a seure a la taula i començar a parlar. Piano piano si va lontano, que diuen.
La nova situació, doncs, deixa amb el cul enlaire al govern espanyol, que perd un argument de pes en la seva actitud tancada a qualsevol reconeixement de la Independència de Kosova, actitud que no es pot desvincular de la situació interna, a nivell d'estat, i particularment en relació al cas de Catalunya.
A aquestes alçades de la pel.lícula, Ecspanya ja ha fet prou el ridícul oposant-se a la majoria d'estats de la UE que ja han reconegut Kosova, i anant de cap de la colla de potències com Grècia, Xipre, Eslovàquia o Romania.
Un altre tema a reflexionar és el nul ressò que els mèdia catalans, fins on arriba el meu coneixement, se n'han fet d'aquest canvi en l'actitud del govern serbi. En un moment on el pols amb l'Espanya eterna, inquisitorial i totalitària, que nega els drets als pobles a l'autodeterminació, és en el seu màxim apogeu, els catalans no podem deixar de perdre oportunitats com aquesta, per reforçar el nostre argumentari.
Tard o d'hora, i segur que serà més d'hora que tard, els espanyols hauran de baixar del burro, bé a les bones o a les dolentes, que serà quan els europeus ja n'estiguin tips i cuits de les seves animalades.
Amb un cap d'estat gagà i envoltat d'escàndols personals i familiars. Amb un govern que posa en perill tota l'eurozona per la seva negativa a demanar el rescat, i que a més rep el suport d'un partit no menys envoltat d'escàndols i corrupcions de tot tipus i mena. Amb un àrbitre constitucional que ni és àrbitre ni és res més que un desastre amb potes i puros sense cap mena de legitimitat i que ha gosat titllar els catalans de sub-espècie, de clars ressons nazis. Amb uns militars cada cop més troglodites que es dediquen a acoquinar el personal per terra, mar i aire. I last but not least, amb uns mitjans de comunicació que fan de la catalanofòbia la seva principal línia editorial per fomentar l'odi i la mentida...
Amb aquest panorama dantesc, al qual cal sumar, no faltaria més, una situació econòmica desastrosa i l'asfixia financera de la Generalitat, practicada pel govern espanyol, que hauria de ser denunciada ja com un atemptat als drets humans, perquè afecta directament a les polítiques socials, quant de temps podem esperar a declarar unilateralment la Independència, i quan s'escaigui, si s'escau, ratificar-la en referèndum?
Fem tard, ja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada