L'Artur Mas té cops amagats. Aparentment és un tipus sense suc, tot imatge i somriure profident. Però en els poc més de dos anys que porta en el govern ja ha batut tots els rècords imaginables dels seus antecessors més recents.
Ha aguantat el tipus des del mes de setembre quan va anunciar la convocatòria d'eleccions i la realització d'una consulta. Va aguantar com va poder la campanya de difamació de la premsa espanyola durant la campanya electoral. Es va mantenir ferm la nit del 25 de novembre, i no optar per la via fàcil d'engegar-ho tot a rodar i deixar plantada a la gent, à la Guardiola. Malgrat les pressions de Duran i Lleida, continua pilotant la nau, i no s'aparta un centímetre del timó, no fos cas que algú estigués temptat de fer una virada a estribord.
Recordo, que Macià només va durar 3 dies en el seu propòsit de República Catalana. Que Companys va aguantar només unes hores. Que Taradellas va acceptar de bon grat l'Operació Retorn ideada per la UCD per neutralitzar l'hegemonia d'esquerres a l'any 1977. Que Pujol va acabar fent-se íntim amic de Suárez, Gonzàlez i fins i tot Aznar. Que Maragall, feia maragallades, i que en Montilla... bé, d'en Montilla no fa falta ni parlar-ne, no s'ho mereix.
I apareix el guaperes Mas, amb les seves camises blanques de màniga llarga, fins i tot en ple mes d'agost, a les festes de Gràcia -que s'ha de tenir nassos- i amb la seva clenxa i el seu look de príncep de dibuixos animats, i aconsegueix capgirar el país i inserir-lo en una dinàmica impensable fa només mig any.
Però no només això. Aquest dimecres ha succeït un fet sense precedents: els diputats del PSC, tret de la Chacón-a-mi-la-legión, han trencat la disciplina de vot i han votat de forma diferent als del PSOE pel tema del det a decidir. Veureu-ho per creure-ho.
Ras i curt, Artur Mas ha reeixit allà on Jordi Pujol va fracassar de forma total i absoluta. Que és la de separar les dues ànimes que tants rius de tinta han fet córrer en els darrers trenta anys.
Ras i curt, Artur Mas ha reeixit allà on Jordi Pujol va fracassar de forma total i absoluta. Que és la de separar les dues ànimes que tants rius de tinta han fet córrer en els darrers trenta anys.
Chapeau, Sr. Mas. A veure si encara ens sortirà un Mas maquiavèlic. El cert és que el somriure que exhibia avui al Parlament, feia molts més que no el veia, Semblava tot cofoi i pagat d'ell mateix amb un somriure Profident en enlluernava. I fins i tot felicitava, paternalment, i a l´hora l'humiliava, a en Pere Navarro, perquè l'havia col.locat a l'ull de l'huracà sociata, del qual igual surt amb els peus per endavant.
Compte, doncs, amb el Molt Honorable, que encara pot donar-nos moltes sorpreses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada