LA DECLARACIÓ UNILATERAL D'INDEPENDÈNCIA, LA VIA ADIENT

Catalunya es troba enfrontada a un dilema triple per realitzar la seva Independència. Ha de convocar una consulta o referèndum? Ha de plantejar-se unes eleccions plebiscitàries? O, en darrer terme, a d'aprovar una Declaració Unilateral d'Independència?

Des del meu punt de vista, la resposta és clara: ha de procedir a aprovar una Declaració Unilateral d'Independència (DUI, d'ara endavant), el més aviat possible. Cal tenir present, que les tres opcions no són antagòniques en termes generals. Poden ser fins i tot complementàries. Però el gran dilema és com executar-les cronològicament: és a dir, quina va primera, quina després i quina és la darrera.

La que presenta més problemes, i de lluny, és la consulta o referèndum, sobretot si aquesta es fa en el marc de la legislació ecspanyola. Des del meu parer, aquesta possibilitat és literalment morta. Els espanyols mai acceptaran que amb les seves lleis, la seva cash cow o la seva gallina dels ous d'or, se'n secessioni. Ni harta vino, vaja. I en el cas, hipotètic que, per pressions exteriors (UE, USA) ho acceptés, la campanya estaria tan viciada, tan manipulada, tan sotmesa a tot tipus d'abusos, que de fet constituiria un frau. Fins i tot estic segur que els ecspanyols farien tot el possible per tancar el senyal de TV3, que ells identifiquen com el seu principal enemic mediàtic. En tot cas, caldria la presència d'observadors internacionals, tot i que no penso que el govern espanyol els acceptés. En definitiva, una consulta o referèndum dins de la legalitat espanyola és un pur suïcidi polític.

Dos. Unes eleccions plebiscitàries, té l'avantatge respecte l'anterior que l'únic que les pot convocar és el President de la Generalitat, de manera que només compta la seva voluntat, no la dels espanyols. I només això ja és un gran pas. A partir d'aquí ja comencen, però, les complicacions. Pressuposa la creació d'una candidatura única sobiranista amb l'objectiu d'arrassar al Parlament? O bé la signatura prèvia d'un acord entre partits que tot seguit s'enfrontaran a matadegolla per veure qui es col.loca en la pole position de la Independència? 

La primera opció la veuria més plausible, però poc probable. Es podria fer una coalició CiU-ERC, amb un ticket Mas-Junqueras, que realment podria ser imbatible... tret que el factor Duran i Lleida que embogiria fins a límits insospitats i faria tot el possible per trencar-lo, sense estalviar-se cap recurs. A més també hauria d'incloure Iniciativa i fins si tot sectors socialistes tipus Ernest Maragall. I els rosega-pastanagues no perdrien ocasió per anar tocant el que no sona.

De fet, aquí el problema seria si els partits sobiranistes actuen com a tals o prioritzen els seus interessos immediats. I aquí, el gran risc és que, per exemple, ERC prioritzi el sorpasso a la independència. Segons m'han comentat fonts internes, molts republicans no fan més que somniar en abraonar-se damunt la nau convergent, com si es trobessin en un combat al mar, armats fins a les dents i assedegats de sang. I així, naturalment, poca cosa es pot fer. Tot i que alguna sí, com tirar per la borda el llast unionista o duranista. Segons els baròmetres d'opinió pública, un 78,2% dels votants de CiU, votarien per la Independència, la qual cosa vol dir que el vot espanyolista o duranista n'és el 21,8%, uns percentatges que són ben rotunds.

És precisament aquest tema de la priorització, el que posa en perill la possibilitat d'un acord previ entre partits, perquè el més probable és que en l'escalfor de la campanya posterior, aquest acord salti pels aires, i tot se'n vagi a can pistraus.

Per altra banda, alguns espanyols han suggerit la possibilitat d'anul.lar unes eleccions en clau plebiscitària, argumentant que plantegen un escenari que va més enllà de les competències del Parlament de Catalunya. Una posició insostenible, aquesta d'anul.lar eleccions en el marc de la Unió Europea... Del tot impossible, vaja.

L'opció de la DUI, té el gran avantatge que tot depèn de Catalunya, i res d'Espanya. La DUI es pot fer de forma immediata. A hores d'ara si es votés la DUI, el sí a la Independència obtindria, hipotèticament 87 vots favorables i 48 contraris, és a dir, un 64.4%. És cert que podrien haver sorpreses: els 13 escons duranistes podrien passar de bàndol, en la seva totalitat o en part. Jo diria que només uns pocs d'ells ho farien. També hi cabria la possibilitat que algun convergent li tremolessin les cames, i que des dels rengles d'ICV algú altre embogís,no debades, només el 50.4% dels seus votants recolzen la sobirania. Però també podria passar que diputats socialistes canviessin de bàndol, encara que pocs, uns quants d'ells ho podrien fer.

En termes generals, penso que tindria molta importància la percepció prospectiva de qui guanyaria, sobretot en polítics que poden perdre el seu escó. I com sempre en aquestes circumstàncies, es decantarien cap al cavall guanyador.

A banda del possible i probable moviment de peces que acabo d'esmentar, també s'ha criticat a la DUI que no seria ben vista a ulls internacionals. Jo penso que contràriament, la immediatesa dels seus efectes seria agraït, perque tallaria de soca-rel el periode d'incertesa o de radicalització que suposaria fer una campanya referendària o unes eleccions plebiscitàries. En aquest sentit, seria clau que existís ben fixat un ordre públic en mans de la Generalitat i només de la Generalitat, i aquí el paper de lideratge presidencial serà clau. També ho seria tenir controlats els elements armats sota les ordres de Madrid...

En definitiva, com diu la dita, no es pot fer una truita sense trencar ous. I pensar que l'accés a la Independència es farà amb el vist-i-plau del 100% dels ciutadans, és somniar un altre tipus de truites. Hi haurà gent que farà el possible per evitar-ho, i hem de tenir present que si no volem tornar enrere, a aquesta gent se l'haurà de derrotar sense contemplacions, perquè no s'atindran a raons. 

Com ja vaig escriure en un altre post anterior, aquells que no estiguin disposats a derrotar els ecspanyols que no acceptin la voluntat majoritària dels catalans, millor que no facin nosa. Perquè se'ls haurà de derrotar, d'una vegada i de forma definitiva.

Un cop declarada la independència, i establerta una legalitat catalana, naturalment, es pot fer un referèndum ratificatori o convocar unes eleccions que ja serien constituents i on legítimament els diferents partits tractarien d'obtenir els millors resultats, però això ja seria una altra història.