Avui fa 10 anys, exactament 10 anys que vaig penjar el meu primer post a la Catosfera, concretament al meu bloc personal.
Han estat 10 anys d'una gran intensitat, tant a nivell personal, com col.lectiu, i de país. Amb moltes il.lusions i molts triomfs. Ningú pot negar que el país s'ha mogut cap on érem els independentistes i no a l'inrevès. Hem guanyat, estem guanyant, i de pallissa, perdoneu la poca modèstia, però algú ho havia de dir.
També han estat anys de decepcions, de profundes i doloroses traïcions per part de companys de lluita que semblaven que matarien per tu i que després han resultat una frustració amb potes. O de gent a qui li dónes tot i que després te n'adones que avantposen quelcom tan cutre com una piscina a tu. Bé, paciència.
A l'hora de fer balanç, l'haver supera al deure. Sobretot perquè encara puc mirar el mirall i dir que no m'he rendit i hi veig una cara neta i somrient, no aturmentada per la corrupció ni per l'ambició ni pel neguit de grimpar. He escrit el que penso, i penso el que escric. Potser, és cert, no he escrit tot el que penso, potser algun dia ho faré.
Tot i així, sóc conscient que també he trepitjat ulls de polls, i he atabalat a gent que m'estima i que pateix. A tots ells els demano perdó, però la veritat és que només es viu una vegada, i el 2003 no tornarà a passar, ni ganes. 10 anys després estem molt més a prop de la Llibertat, de la Independència. I encara que més grans, més pesants, fins i tot més neuròtics, no donaria res per tornar enrere.
Endavant, sempre endavant, que la victòria és a l'abast.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada