QUANT MÉS INTERNACIONAL, MILLOR*

Les paraules del President Artur Mas eren ben encertades. Enfront la visió apocalíptica que els espanyols tracten de difondre sobre el futur d'una Catalunya independent, és precisament en els darrers mesos, coincidint amb l'impuls cap a la Transició Nacional, que el sector exterior de l'economia catalana actua com a motor del conjunt. Les inversions estrangeres són cada cop més importants. Els turisme estranger s'incrementa, mentre que el procedent d'Espanya ocupa un lloc cada cop més residual. Per altra banda, les empreses catalanes, davant un panorama catalanòfob més irrespirable a l'estat espanyol, opten, com ja fa anys, per sortir a l'exterior i invertir en els mercats en creixement.

Cal tenir en compte, que a hores d'ara, la crisi és un fenomen estrictament europeu, no mundial. Fora d'Europa, l'economia creix. I dins d'Europa, qui no engega és Espanya.

La conclusió és clara, la perspectiva de la Independència de Catalunya no espanta  l'economia global, més aviat al contrari. Sembla engrescar-la. Moltes empreses i molts estats, es posicionen per al futur immediat. Volen ocupar una posició destacada per quan, un cop superat el destorb espanyol, l'economia catalana creixi de forma important, lliure de l'espoli fiscal, lliure de l'intervencionisme espanyol, i es beneficiï d'un efecte multiplicador que vindrà de la mà de la construcció de les infrastructures que realment necessitem, i sobretot, d'una caiguda dràstica de l'atur. Hom ha calculat que, amb la independència, en poc temps l'atur pot baixar en 10 punts, i situar-se, doncs, entre el 14 i el 15%. Una taxa encara elevada, però a anys llum de l'actual.

 A banda de les infrastructures, la construcció d'estructures d'estat que actualment no tenim, serà  un altre dels elements que actuaran com a dinamitzadors de la societat catalana en tots els sentits: la xarxa diplomàtica, la creació d'un exèrcit i la indústria i la recerca que requereix, les polítiques socials (sanitat, serveis socials), una marina mercant que satisfaci les nostres necessitats de productes, una recerca amb cara i ulls, l'energia, etc.

En aquest sentit, quant més internacional i global esdevingui Catalunya, més senzill o més suau serà la transició cap a la Independència. Els interessos internacionals actuaran com una camisa de força que evitarà que els espanyols vulguin castigar l'economia catalana, perquè castigant-la, castigaran també els interessos econòmics de les principals potències mundials. I amb això no s'hi juga.

I no parlo només de la Unió Europea, que també, sinó de les economies emergents, com poden ser la Xina, el Brasil, Rússia o l'Índia, que també juguen un paper capdavanter. Cal pensar en el món i situar Espanya allà on realment li correspon, cap al fons i a la dreta, que, com se sap, és on acostumen a situar-se, en els bars, els wàters.

*(NOTA: Publicat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, núm. 27, juliol-agost 2013)