dimecres, 30 d’octubre del 2013

UNA BATALLA GUANYADA ABANS DE COMENÇAR*

La batalla sobre l’adhesió de la República de Catalunya a la Unió Europea està guanyada abans fins i tot de començar-la. De fet, la pregunta correcta és: hi haurà batalla? I la resposta és clara i contundent: No, no n’hi haurà. Així de rotund. Així de taxatiu. I els espanyols que diguin missa, que la diuen.
Plantejar la possibilitat d’una República Catalana fora de la Unió Europea és una veritable quimera, és anar torrat de debò. O empastillat. Vull dir que no respon a cap plantejament racional, lògic.
O només respon a una lògica: la d’acollonir, la d’acoquinar, per evitar que els catalans i les catalanes votem, bé en un referèndum, bé en unes eleccions, l’opció independentista. És aquesta l’única lògica. I els espanyols saben que si no els fem cas i votem a favor de la Llibertat, de la Independència, ells només podran dir amèn. Perquè a la Unió Europea no pinten res, més enllà de ser els proveïdors oficials de pernil de jabugo.
Insistir en el fet que la Catalunya independent que assolirem en un termini molt curt de temps serà plenament inserida en el context mundial, en les Nacions Unides, en la Unió Europea, en l’OTAN –sí, sí, en l’OTAN-, comença a cansar.
És tan gran la humiliació que pateix Espanya des de fa mesos que de vegades sembla que no en som conscients. Si realment no ens volguessin, cosa totalment il·lògica, ja ho haurien dit per activa i per passiva, els estats europeus. Perquè la veritat, el que digui un comissari europeu, cal agafar-ho amb moltes pinces. A la UE, el que compta són els Estats. I aquests no han badat boca. De manera que li estan fent el llit al col·lega espanyol. Probablement perquè ja n’estan tips i farts de tanta fatxenderia, de tant jabuguito, de tant Madriduber alles , quan després fan el ridícul de manera vergonyant.
Tenim una porteria buida per marcar un gran gol. Ara només cal que a qui correspon no li tremolin les cames. És fàcil, de debò, només cal xutar col·locat i amb potència.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 29, Octubre 2013)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada