La Vanguardia fa trampa, i la fa de forma descarada. Es pensa que som imbècils. Aquest requadre n'és una mostra. Com a mínim hi ha dues observacions a fer.
La primera és que suma en el globus blau, que és el no-independentista, els votants dels NO a la independència de la primera pregunta, amb els votants del SÍ+NO, és a dir, els que votarien SÍ a la primera pregunta (partidaris, doncs, d'una Catalunya Estat), però que votarien NO a la segona. Aquesta suma és un impossible, atesa l'estructura actual de la pregunta, perquè els que voten NO a la primera ja no compten en la segona. De manera que és com sumar peres i pomes, que es diu a la primera classe de ciència política de qualsevol facultat. No es pot donar, és materialment impossible! L'única explicació per entendre aquest quadre és la voluntat deliberada de fer mal a l'opció independentista, i naturalment, passar-se per l'arc del triomf l'acord de les quatre formacions sobre l'estructura de la pregunta.
La segona observació a fer, és més que òbvia. Els colors. Que l'opció independentista, en un diari com La Vamguardia, vagi de color vermell, no és cap casualitat. El vermell en el subconscient de molts lectors del diari és, naturalment, el color del perill. I a més a més, és normal que sempre el govern tingui el color blau, i en canvi, en aquest cas, passsa a l'inrevès. Una altra casualitat? I un bé negre amb potes rosses!
D'aquestes i moltes més an veurem en els propers mesos. I molt més greus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada