Cada dia que passa ho tinc molt clar, més clar. Ja hem entrat al 2014, l'any que els catalans i les catalanes decidirem. Peti qui peti. Decidirem el nostre futur de forma sobirana i posarem un fita per la llibertat de la Nació Catalana. N'estic absolutament convençut. És un honor i és una responsabilitat que no podem defugir. Més encara: no volem defugir. Una responsabilitats envers tots aquells que ens han precedit, molts dels quals s'hi van deixar la pell, la suor, l'esforç i que ara, allà on siguin ens miren i diuen tu que ho pots fer, fins al final, a sac!. I una responsabilitat envers els que vindran, per donar-los un futur lliure i orgullós, aquell que ens ha mancat en les dècades anteriors. Quin millor present que deixar a la posteritat, abans que aquesta ens xucli de forma ineludible! Val a dir, en el nostre descàrrec, que és una oportunitat que no ens l'hem trobada en mig del carrer.
És una oportunitat que l'hem anat treballant, començant per aquells que van formar part de la Catalunya resistent dels anys 40 i 50, en els moments més durs, més esgarrifosos de la dictadura. Seguint per aquells que en els 60 i els 70 s'imaginaren un món més rebel, més revolucionari, que s'aixecaren contra una dictadura que es resistia a desaparèixer i contra un franquisme sociològic que predicava allò de no ficar-se en política. I després, en els darrers anys del segle passat, la lluita contra l'autonomisme, el borbonisme, i contra un sistema que predicava el conformisme, el consumisme, que s'enfotia dels que sortíem al carrer i ens enfrontàvem amb la policia espanyola, contra la premsa que ens tractava de marginals i d'arreplegats. Poc a poc, però, el món, el país, la societat va anar basculant, i allò que abans semblava impossible ha acabant fent-se realitat (Mandela dixit).
Per que la veritat és que ja som independents! Psicològicament ja hem trencat amb Espanya. Ara només cal fer el pas definitiu. Mai res tornarà a ser com abans.
S'emperren en voler prohibir la consulta. Ja veurem quant els durarà la seva agonia. La veritat és que quant més bordin més convençuts en sortim de tirar endavant. Cada cop que obren la boca fabriquen independentistes! Els hauríem de fer un monument! Premi a al fatxa sense fronteres que col.labora amb la conversió a la independència de centenars, de milers de persones.
"Hem d'obligar a que a totes les televisions del món mundial aparegui la imatge, si tenen collons, que no els tindran, de la Guàrdia Civil retirant les 8.000 i escaig urnes de tots els col.legis electorals"
De gent que, com un familiar meu, no feia gaire per tocar el que no sona al personal, apareixia en un dinar familiar amb una bandera falangista -i això que Franco va condemnar a mort el seu avi, militar lleial a la República, i oficial artiller de primer categoria, i ara diu que només parlarà català, tot i que sempre havia parlat espanyol. Una notícia excel.lent per començar l'any. Ha estat una de les primeres trucades que he rebut aquest matí.
La veritat els hem d'obligar a que a totes les televisions del món mundial aparegui la imatge, si tenen collons, que no els tindran, de la Guàrdia Civil retirant les 8.000 i escaig urnes de tots els col.legis electorals. A que no s'atreveixen? Fixeu-vos que ja es comencen a arronsar. El bellotari Monago, que té l'encàrrec dins del PP d'anar tocant el que no sona, ja diu que suspendre l'autonomia no, però carregar-se en Mas, sí. Això és una baixada de pantalons en tot regla.
Us imagineu la BBC, Al-Jazzeera, la CNN, la CBS, les televisions alemanyes, escandinaves, brasileres, xineses, russes, retransmetent en directe com els números de la Guàrdia Civl intenten emportar-se les urnes. I centenars de milers, milions, de catalans protegint-les? Però la nostra obligació és anar fins al final.
I en tot cas, després vindran unes eleccions. I en aquestes eleccions els catalans i les catalanes tornarem a tenir el dret a decidir sobre el nostre futur. I llavors serà, si cal encara, el cop definitiu. La independència material és a tocar. Com ja he dit mantes vegades, no és un somni, no és un desig. És una necessitat material inajornable. I a nosaltres ens pertoca fer-la realitat i fer-nos dignes d'aquest moment històric. L'emoció és immensa i les ganes d'entrar en acció també.
Fem-nos dignes de Catalunya!
Bon any 2014!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada