EL BENESTAR INDEPENDENTISTA*

Un dels reptes pendents en l’argumentari independentista que és necessari desenvolupar i reforçar, malgrat que sembla superflu fer-ho, atesa l’enorme diferència de suport que tenim respecte els contraris a la llibertat, és el d’explicar quin impacte tindrà la independència en el benestar dels catalans. En d’altres paraules, com serà el benestar independentista.

Precisament els espanyolistes, utilitzen el discurs social, aquell que es refereix a “allò-que-realment-preocupa-a-la gent” , és a dir la crisi, l’atur, l’exclusió social, l’habitatge, l’educació, la salut, per ofegar el discurs nacional, com si fos un joc de suma zero, és a dir, allò que guanya un ho perd l’altre. I és clar, això és absolutament ridícul, El discurs social i el nacional, el nacional i el social, van íntimament lligats. Són indestriables. Com deien els clàssics, es camina amb dues cames, no amb una de sola.

Per això la independència de Catalunya és també una política de benestar, Això s’explica molt fàcilment, atès que la independència permetrà disposar de tot el que avui perdem en concepte d’espoli fiscal, uns 16 miliards d’euros, per destinar-los en una gran mesura, de fet, en la màxima mesura possible, a promoure el benestar dels catalans i les catalanes, Per això, quan escolteu proclames socials sense una sola referència a l’espoli fiscal, malfieu-vos-en. No són bona gent.

Però és obvi que aixugar l’espoli fiscal, és només un primer pas. La independència també afavorirà el benestar social dels catalans perquè permetrà desplegar polítiques econòmiques molt més properes als interessos concrets dels sectors productius catalans, al teixit empresarial, que beneficiaran tan a les empreses com als treballadors. Se suprimiran duplicitats administratives, en desaparèixer el nivell espanyol. I sobretot, es portaran a terme sense retard les infrastructures necessàries que sempre han estat boicotejades pels espanyols.

Tot plegat farà que l’economia catalana passi a unes taxes de creixement positives i significatives, la qual cosa tindrà com a conseqüència la creació neta d’ocupació i la correlativa disminució de l’atur.

Així s’ha calculat que el creixement de l’economia catalana pot arribar a ser d’un 10% en pocs anys, producte de l’efecte sinergia que generarà la independència. L’atur en poc temps, també es pot situar entorn el 15 o el 12% i preparat per retornar a situar-se per sota del fatídic double digit.

Altres mesura que poden reforçar el benestar independentista serien les següents: un increment de les pensions mínimes que en cap cas seran inferiors als 1.000 euros. També cap a aquesta xifra s’establirà el Salari Mínim Interprofessional, allunyant-se molt del nivell espanyol. Fins i tot es podria exercir un cert lideratge mundial en el sentit d’establir algun tipus de renda universal ciutadana.

En definitiva, com si és tractés d’una fusió nuclear, l’energia despresa per la independència, generarà tot un seguit de recursos que es podran aplicar a minvar el dolor i el patiment que Espanya ha infringit a milers, potser milions de catalans que han vist com bilions dels seus recursos se n’anaven a Madrid i ja no tornaven.

No podem deixar que el discurs del benestar, se l’apropïin els espanyolistes. Hem de difondre arreu que Independència és Benestar, i que Benestar és Independència, i ho hem de fer sense cap complex i denunciar amb la boca ben grossa que si es vol viure millor, la independència és el camí.

*(NOTA: Post penjat al DGS, el 08.01.2014)