Ahir els dos principals diaris de Barcelona, La Vanguardia i El Periódico de Catalunya, felicitaven amb semàfors verds i estrelletes, aquest fatxa que exerceix de Ministre de l'Interior, fill del sots-inspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en ple franquisme, que respon al nom de Jordi Fernàndez Díaz.
El motiu de la felicitació, era suposadament el de la reducció de la mortalitat viària. Però, és clar, a aquestes alçades, tots ja ens afaitem, i a ningú no se li escapa la doble lectura d'aquesta coincidència.
Precisament, el mateix dia, l'interessat feia unes declaracions de tall profundament aznarista, en la línia que abans de fracturar-se Espanya, es fracturaria la societat catalana. Clavat. Estratègia ètnica, de crear una suposada guerra civil catalana, davant la qual el govern de Madrid haurà d'actuar com a pacificador i de passada, anul.lar o disminuir les competències de la Generalitat -els Mossos, segur.
Que les dues capçaleres de premsa -per sort hi ha més canals de comunicació- coincideixin en elogiar un individu que va gosar posar en un mateix nivell una agressió a persones físiques que la crema d'una bandera, és altament simptomàtic.
El que podríem anomenar complex Fatxanet, compost per tota la faramalla de tertulians i mitjans de l'odi que intenten impedir la independència de Catalunya per totes les vies possibles, compta ara amb aquests dos elements més.
Un complex que, per altra banda, elogiant Fernàndez Díaz, està dirigint un altre missatge, que és el que cal arraconar definitivament l'agent Sànchez Camacho com a líder del PPC -pesta porcina clàssica, en diuen. Una agent que ja està més que cremada per tot l'afer Método 3 (cliqueu aquí si voleu escoltar, sencera, la famosa gravació amb la tal Vicki).
En definitiva, tot plegat no deixa de ser una prova de com de desesperat estan els espanyolistes a l'inici del 2014, que veuen que la transició cap a la Independència continua la seva marxa ferma.
L'acord sobre la data i la pregunta els ha fet mal. I la campanya d'internacionalització que s'està portant a terme, encara més. Estan desesperats i plens d'odi i de ràbia. No podran aguantar fins al 9 de novembre amb aquesta actitud de tancament. Més d'hora que tard, hauran de cedir, i si no ho fan de grat, ho faran pressionats per la UE o pel sun sun corda.
La camama aquesta que és un "afer intern" espanyol s'ha d'acabar. Millor dit, nosaltres, els catalans, l'hem de liquidar el més aviat possible. Hem de fer avinent que és un afer europeu, tot i que ells ja ho saben perfectament, però intenten dissimular, perquè segur que tenen una mandra enorme d'haver d'aguantar les fatxenderies dels espanyols, dels quals ja n'estan fins al capdamunt.
Però nosaltres ens hi juguem el present i el futur, i no pararem fins aconseguir acabar la feina d'una punyetera vegada. Que falta poc, però encara falta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada