En política, com en l’exèrcit, avançar-se als esdeveniments és clau per estar sempre un pas per endavant del teu adversari, o del teu enemic. A hores d’ara, és evdent que els espanyols tenen les de perdre. Les enquestes assenyalen una victòria contundent del SÍ+SÍ, i la pressió internacional és cada cop més forta per tal que Espanya mogui fitxa. No pot estar-se 10 mesos dient No a tot. Això a la Unió Europea no s’entèn. Per la seva banda, els Estats Units, encara que no ho siguin, es fan el suec. L’eslògan del President Mas, que va fer públic a l’acte d’inici del Tricentenari, a Lleida, és cabdal: “Democràcia, vots i mobilització”, és guanyadorm perquè s’entés arreu del món democràtic. I perquè els catalans i les catalanes surten al carrer, perquè ja volen que s’acabi tota aquest malson de l’espoli espanyol. Volen, volem, una nova oportunitat, un començar de nou que deixi enrere l’estat espanyol.
Mentre el President Mas continui donant suport al procés, i la gent, assumeixi el paper de coresponsable, tot anirà bé. Per moltes moneries que faci en Duran i Lleida -tireu-li cacauets, això sí. I per moltes excuses que hi posi en Junqueres.
Ara bé, aquesta visió optimista no ens ha de fer perdre de vsta que així com una fera quan és ferida de mort, ataca de forma desesperada, també els espanyols poden encara fer algunes actuacions desesperades.
Així per exemple, seguint la tradició franquista i potser anterior i tot, és molt probable que si decideixen echarse al monte, el millor moment per fer-ho, segurament, serà el mes d’agost. Aixx quin recurs més suat això del mes d’agost, em direu. I tindreu raó. Però ja se sap que els espanyols això d’innovar els costa.
Al mes d’agost, tothom és areeu del món. Aquest any, però, jo recomanaria que no ens anéssim gaire lluny. Perquè tinc la impressió que ens haurrem de moure. I de forma immediata.
Estiguem a l’aguait i no baixem mai la guàrdia.
*(NOTA: Post penjat al DGS, el 12.02.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada