En els anys trenta, es va posar de moda l’expressió de la gimnàstica revolucionària. L’empraven bàsicament els grups d’acció anarquistes i consistia en portar accions armades o de mobilització obrera puntuals per tal de preparar-se per al que diríem ara el Big One, és a dir, el moment de portar a terme la Revolució, així, amb majúscules. Pressuposva doncs, un escenari en plena ebullició, l’esclat del qual semblava que es donaria a mig o fins i tot a curt termini. Per aquest motiu calia estar amatents, i sobretot preparats, amb tots els procediments i diríem que protocols interioritzats i assumits.
Salvant les distàncies, que admeto que són moltes, jo, en les darreres setmanes o mesos sempre havia pressuposat en virtut de com evolucionava la política sobiranista a casa nostra, que les eleccions europees serien un bon entorn per a practicar una mena de gimnàstica referendària. És a dir un reagrupament de totes -o quasi totes- les forces independentistes per treballar colze a colze en obtenir un esclatant èxit electoral d’una candidatura unitària o quasi del sobiranisme català al Parlament Europeu.
Amb l’experiència acumulada amb la campanya de les consultes fetes des del 2009, afegint la de la campanya unitària a les europees, pensava, arribarem al referèndum del 9 de novembre, fets uns catxes, Fet que quasi garantiria una victòria sense un excessiu o amb un moderat esforç.
Finalment, però, tot ho sembla indicar, no hi haurà candidatura conjunta a les europees. I en conseqüència, no hi haurà gimnàstica referendària. Cal tenir en compte que els entrenaments, la gimnàstica, ha de fer-se en l’entorn més proper possible a la realitat, I és evident que no és el mateix, participar en un campanya conjunta diversos partits, que que cadascun d’aquests partits facin la guerra per la seva banda, encara que comparteixin allà on es vol arribar.
Pressuposa això que tota la paradeta trontolla? No pas. No és de cap de les maneres definitiu. Senzillament pressuposa que la col.laboració independentista transversal serà una realitat molt tendra i que haurà de guanyar a la primera, sense cap dubte i vacil.lació. És possible, ho reconex. Però admeteu-me que serà més complicada que si ja existís el precedent de col.laborar conjuntament en una campanya d’àmbit europeu.
Però tingueu clar una cosa. El PP i el PSOE, recolzats pel complex Fatxanet, no tindran cap mania en col.laborar en la campanya referendària com ja han anunciat. Veurem actes conjunts? I tant qu sí, sense cap mania, repeteixo.
Veurem el mateix en el cas dels partdaris de la Independència? A hores d’ara i després dels darrers esdeveniments, se’m fa molt difícil de visualitzar-ho.
Probablement és la diferència entre tenir un estat que et va a favor, i tenir-ne un estat que et va en contra. Siguis blanc o roig.
(NOTA: Post penjat al DGS el 29.01.2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada