UN CATALÀ A L'HOTEL MATIGNON

La notícia fa uns minuts que corre: un català, Manuel Valls, ha estat nomenat pel President de la República francesa, president del govern. Bufa! Es tracta d'una notícia bomba. I que a més té un impacte directe, desenganyem-nos, en el procés cap a la Independència que estem vivint.

Ja he escrit moltes vegades, que no tinc cap dubte que el primer país que ens reconeixerà com a estat independent, serà França. Per una raó molt senzilla, no pot tolerar que cap altre país intervingui en el que no deixa de ser la seva frontera meridional. Això les potències mundials no toleren que un tercer els toqui els nassos en el seu pati del darrere. Llavors si França arriba a la conclusió que els catalans, incloent naturalment, els seus dirigents, anem a per totes, i també que hi ha tercers països que estan disposats a reconèixer-nos, doncs llavors, i només llavors, ni un minut abans, però també ni un minut després, faran el pas de reconeixement. I no descarto que fins i tot intentin projectar la seva influència política i econòmica sobre la nova República.

És per això que, dins la lògica espanyola, segons la qual, un català és sempre un català, per molt que intenti amagar-ho o fer-se el simpàtic, a hores d'ara, en aquests mateixos minuts que escric aquestes linies, el govern espanyol i tota la seva patuleia, estan escagarrinats amb la notícia que procedeix de París. Vaja, cagats de por.

En tenen motius, objectius, més enllà de la paranoia catalanofòbica? Dit d'una altra manera, quin paper jugarà Manuel Valls en el 9 de novembre? 

Primer, segur que algun, en jugarà. A ningú se li escapa que no és el mateix un 9N amb Manuel Valls a Matignon, que un 9N sense Manuel Valls al Matignon.

Ara bé, cap a quin sentit? Valls, és socialista, com se sap. Això, pressuposa que molt probablement intentarà acompassar el seu posicionament amb el del PSOE. Si més no, en principi. Des d'aquesta perspectiva, pinten bastos.

Ara bé, fins a quin punt, en un context de crisi, aquesta coincidència ideològica predomina respecte els interessos nacionals de la Patrie? No penso que hi hagi aquest predomini o preeeminència. Valls és un tipus dur, i ja ha demostrat que no li tremola el pols. És un animal polític en el sentit més ple del concepte,

I no tinc cap dubte, que fins i tot 24 hores abans de reconèixer la independència de Catalunya, si això beneficia els interessos de França, encara declararà davant de qui l'escolta, la seva oposició total i rotunda a aquesta eventualitat.

Jo, dels espanyols, estaria molt amoïnat. Però molt, eh?