Ja hem entrat al mes d'agost. Mes que em desagrada profundament. Mes que des de que es van inventar això de les vacances de masses, suposo que va ser cap als anys 60, en plena etapa del desarrollismo franquista, el govern espanyol de torn acostuma a fer les putades més grosses aprofitant que la gent es desmobilitza i, els que poden, estan a l'altra punta del món.
Ja he escrit manta vegades que prevec que si el govern espanyol vol donar un cop sonat, molt probablement ho farà en els propers dies o en les properes setmanes.
De manera que avui, ens trobem com aquella columna militar que entra en un terreny que no coneix, i on hi cap la possibilitat d'una emboscada enemiga. Perquè jo suposo que el govern, començant pel propi President, n'és conscient, d'aquest hipotètic cop de força dels espanyols. Un indici el tenim en el fet que l'empresa que ha esdevingut el referent de lobby empresarial independentista, o si voleu, de suport a l'aposta d'Artur Mas, és a dir, Grífols, curiosament, avui, 1 d'agost ha caigut en la Borsa més d'un 13%, tot i registrar beneficis milionaris. Recordo que forma part de l'IBEX, i tot. I malgrat això, ha caigut de forma sobtada. Curiós, no.
at_Sindhrot_near_Vadodara,_Gujrat_Pix_243.jpg)
Aquest indici m'he recordat un fragment de la sèrie de televisió Generation Kill, que va tenir un cert ressò ara fa un anys, en plena febrada de la Guerra contra el Terror de Bush. En aquell fragment, un veterà li diu a un camarada que en el bosc del davant hi ha l'enemic. "Com ho saps?", li diu entre burleta i nerviós, l'altre. "Fàcil... els ocells no piulen".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada