PAPANATES ....

El meu desig hauria estat titular aquest post Si els fills de puta volessin ...Un titular ben cridaner, que és el que realment atrau l'atenció. Finalment no he fet cas al meu dimoniet interior i sí al meu Maquiavel (que no angelet) interior, i ha sortit el títol que ha sortit... 

Anem a pams. Ja vaig escriure fa unes quantes setmanes, fins i tot mesos, que el front mediàtic seria clau en el procés polític que estem vivint i que ens portarà, sense cap mena de dubte, a una victòria espatarrant el 9N. 

Aquests dies, concretament el passat cap de setmana, hem assistit a un exemple claríssim d'això. L'estratègia espanyolista consisteix en la doctrina del xoc, del terror, per tal d'impedir que els catalans i les catalanes ens moguem i decidim com a un poble sobirà. Això ja està ben clar i ben establert. Una part molt important d'aquesta estratègia és la de la seva suposada victimització, és a dir, la de presentar-se com a víctimes d'una suposada persecució per part de l'independentisme. Ho vam veure clarament, amb el cas de l'impresentable Navarro i ara ho hem tornat a veure amb el cas de Cardedeu. Els espanyols no es cansen en muntar pseudo-notícies per fer-se un forat en les notícies i per lluitar per monopolitzar les tertúlies i d'aquesta manera eixugar el seu desavantatge entre la ciutadania. De retop, aconsegueixen quelcom cabdal: evitar que parlem dels beneficis de la Independència, per centrar-nos en el mal rotllo. Fixeu-vos com tots els tertulians de Fatxanet, utilitzen la mateixa estratègia, monopolitzar el debat en el mal rotllo, fins i tot saltant-se les normes de la tertúlia i buscant el titular que immediatament apareixerà en el diari digital de torn "Picabaralla entre A i B a Rac1 o a Catalunya Ràdio". És aquesta l'estratègia que busquen, la polarització ad infinitum per evitar parlar de la Catalunya independent immediata.

El problema, però, no és aquest. Ells fan el seu paper. I si jo estic escrivint ara això, és que l'estan fent bé. El problema és dels papanates. Els papanates, són precisament aquells que els fan el joc. Aquells que no veuen que si els espanyols parlen de simulacres al.lucinants, no contesten amb l'argument que per exemple aquest mateix cap de setmana passat a Espanya hi ha hagut un homenatge a la terrible Legió Cóndor, que no va fer precisament simulacres, ans més aviat, va omplir de centenars de milers de morts moltes ciutats i pobles. I el democràtic govern espanyol no l´ha prohibit. I els papanates no lliguen una cosa amb l'altre. 

Segon exemple. Ahir, els mitjans catalans haurien d'haver destacat la gran victòria d'Alex Salmond en el debat televisiu amb el seu adversari unionista. Més d'un 71% dels enquestats van afirmar que el líder independentista es va imposar clarament. Però no, els papanates, això de l'anglès, encara els costa una mica i sempre opten per recórrer a allò més suat, cutre i caspós que és omplir pàgines, vídeos o bites amb la darrera espanyolada. Em posen dels nervis.

En el fons, i si em permeteu un símil taurí, els papanates es comporten com els toros. Quan els espanyols branden la capota vermella, s´hi llencen de cap, s´hi abraonen, que diria el clàssic. 

Si se n´ha de ser de sòmines. Per sort, els catalans i les catalanes valem molt més que els papanates. 

Tenim un 11S excepcional per endavant per preparar un 9N encara més estratosfèric. Anem molt per davant dels nostres enemics. I la victòria és nostra i el nostre únic deure és fer-la encara més gran, encara més rotunda, encara més espectacular, encara més contundent i sobretot encara més incontestable. 

Dediquem-nos-hi amb cos i cap. I deixem que Maquiavel ens aconselli què fer amb els díscols que, pobres desgraciats, gosin o intentin tocar-nos el que no sona.