Hi ha setmanes que compensen d'altres que ho passes malament. Aquesta darrera és una d'elles. No cal ser molt explícit. Les imatges parlen per elles mateixes...
Ja tenim el permís del senyor Botín (us juro que no hi ha cognom que més s'escaigui per al seu titular que aquest) per ser Independents.
El nen hòbbit, que es pensa que per ser català la té petita, es veu que és qui està al darrere de tot el tema dels Pujol. Un cas enorme d'intoxicació política, que caldrà anar seguint. "Saving private Spain", l'anomenarem. En parlarem en propers posts. Et volem la pell, jorjito!
Permeteu-me que rigui una estona, collons quin tip de riure que m'he fet amb el ridicul tremens que han fet aquests nens que anaven de fatxendes i superbs. França, sempre França, els ha posat a lloc. Quin riure, collons, de la selección favorita que es permetia parlar dels Estats Units com la otra favorita, així, amb dos collons. Ahahahahahah, em peto, em peto.....
Un altre símbol dels franquisme, no només sociològic, ha desaparegut. La història del Corte Inglés encara està per escriure, i de ben segur que hi trobarem coses interessants, i fins i tot repugnants. Algú s'hi anima?
I aquests, què foten aquí? Que no eren del mes de juliol? Bé és igual, l'emoció m´ha fet descontrolar el tema. Sempre és reconfortant veure com els milhomes ensopeguen amb la puta realitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada