El tsunami que s'acosta serà de dimensions descomunals. I pobre de qui gosi aturar-lo! Serà esclafat com un microbi. Ja a hores d'ara, sense haver baixat de l'autobús, com aquell que diu, ja hi ha 200 pobles que sabem del cert que ajudaran i faran tot el possible per fer de Catalunya, i doncs, d'ells mateixos, uns pobles i uns catalanes i unes catalanes, més lliures. És brutal!
Jo el que no acabo d'entendre, és com encara hi ha gent que no se n'adona que el carrer és nostre. I que cal anar a sac. Són gent que ancorada en el passat, que no tenen prou coratge i que encara parlen amb la boca petita, perquè encara estan en una pantalla espanyola. Per sort, són una ínfima minoria. La gent desacomplexada, la gent que sabem que la victòria és nostra, ens trobem moltes pantalles més endavant.
Ara només queda mantenir-nos tranquils, no perdre els nervis, ni deixar-nos endur per les emocions....
I naturalment, gaudir de l'espectacle de veure com els dos partits espanyols intenten fer totes les marranades possibles per intentar sobreviure, no adonant-se que quant més es mouen, més s'enfonsen. De forma irremeiable, de forma definitiva. Ni partidets crossa, ni punyetes.
Deixem-los que s'enfonsin, o si voleu, que es cremin. A foc lent, que pateixin per tot el mal que han fet. I sobretot, que no hi hagi cap happyflower, que els pretengui estalviar ni cinc segons d'agonia.
No s'ho mereixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada