divendres, 10 de juliol del 2015

JOAN CARRETERO: “UN PAÍS QUE NO VOL EXÈRCIT ÉS DE DISNEY"*

Un metge que fa política . Així el definia el seu biògraf Francesc Orteu, que explicava que si un catedràtic fa teories i un advocat argumenta, un metge resol. Joan Carretero és metge d’atenció primària a Puigcerdà, ciutat on viu des de fa dècades tot i haver nascut a Tremp fa 59 anys. Fou militant d’ERC (“l’únic partit que aleshores parlava d’alguna manera d’independència”, diu) des del 1990 fins al maig del 2009, quan després de quedar segon en el congrés per decidir la nova direcció del partit, ERC el va suspendre temporalment de militància i ell es donà de baixa. Mesos després, va ser escollit president de la nova formació Reagrupament Independentista. Carretero, que també havia estat alcalde de Puigcerdà durant dos mandats entre 1995 i 2003, el segon dels quals en majoria absoluta, va ser nomenat conseller de Governació i Administracions Públiques del primer tripartit i va impulsar les vegueries. Després d’unes declaracions crítiques amb Zapatero, a l’abril de 2006 dimití del càrrec en una remodelació de l’executiu. El 2010 es va presentar a les eleccions al Parlament encapçalant la llista de Reagrupament per la demarcació de Girona, però no va aconseguir representació. L’austeritat és un dels seus principals valors, fins al punt que va instal·lar un llit per a dormir al despatx, conduïa ell mateix el cotxe oficial i va renunciar als àpats pagats per la Generalitat. 
Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència presenten la candidatura unitària a Barcelona per les eleccions municipals del 24 de maig amb Ignasi Planas, exalumne de Costa i Llobera, al davant. Una estona abans, quan la gent de l’auditori del recinte modernista de Sant Pau comença a entrar, m’assec a l’última fila de cadires per parlar amb el líder de Reagrupament, Joan Carretero, de com veu el procés sobiranista i la seva trajectòria política, nou anys després de ser expulsat del primer tripartit. El també exalcalde de Puigcerdà parla amb laconisme però sense mossegar-se la llengua i, amb contundència, va dir fa quatre anys que els independentistes que votaven CiU eren idiotes.
No, mai he dit que una persona sigui idiota per votar un partit concret però abans de les eleccions a Madrid del 2010 vaig dir als reagrupats que “aquells que us vinguin i us diguin que són independentistes i que voten CiU, amb el senyor Duran i Lleida al davant, els podeu dir de part meva que són idiotes”. Qui diu que és independentista i vota el senyor Duran, té un problema.
En què es concretava el pacte al qual van arribar amb CDC l’any passat?
El nostre pacte és únicament i exclusivament per ajudar el president Mas i Convergència per tal que el país sigui independent.
I com és que pacten amb Esquerra a Madrid, amb Solidaritat a Barcelona, amb Convergència a la Generalitat? A què es deu aquesta diversitat?
Perquè nosaltres entenem que els independentistes hauríem d’anar tots junts fins que aconseguim la independència. Per tant, som capaços d’entendre’ns amb tothom.
Per què han arribat a un acord amb Solidaritat ara i no abans?
Perquè el món canvia i les circumstàncies d’un grup i de l’altre són molt diferents de fa uns anys. Ara no veiem les coses igual i hem estat capaços d’entendre’ns.
Estan oberts a ampliar la candidatura per sumar forces com Esquerra?
Sí, nosaltres hem intentat reeditar el pacte amb Esquerra de fa quatre anys a l’Ajuntament de Barcelona, però Esquerra no vol.
Com es lluita per la independència des d’un municipi? No hi ha altres temes potser més propers a la gent?
La primera obligació dels municipis és treballar per donar bons serveis i equipaments als ciutadans. Ara bé, els ajuntaments que estiguin regits per independentistes s’han de distingir per fer una millor gestió, més transparent, i perquè el ciutadà estigui més satisfet que no pas en ajuntaments dirigits per autonomistes.
Com creu que s’ha d’arribar a la independència?
Calen unes eleccions com les que diuen que es fan el 27 de setembre, cal que la majoria de la població voti a favor de les forces independentistes i que aquestes, una vegada constituït el Parlament, proclamin la independència de Catalunya.
Com valora que les eleccions es convoquin finalment al mes de setembre?
El menys important és la data. L’important és què es fa en aquesta campanya electoral i, sobretot, què es fa a partir del 27 si guanyen les forces independentistes.
Llavors és vàlid convocar eleccions al setembre per crear estructures d’Estat?
Estructures d’Estat i no res és tot el mateix. Crec que les eleccions s’han de fer al setembre justament per arribar-hi amb un full de ruta pactat, consensuat i adequat.
Una DUI seria suficient per al reconeixement internacional?
La declaració unilateral d’independència és el primer pas per ser independents, però evidentment s’ha de demanar el reconeixement internacional, treballar per constituir l’Estat i al cap d’uns mesos de preparar la constitució, referendar-ho.
A l’hora de gestar un nou Estat amb quins models es fixa?
A mi m’agradaria que el nostre Estat s’assemblés als estats nòrdics europeus, tot i que atès que aquest Estat estarà ple de catalans, és difícil que ens hi assemblem.
En què es diferencia la constitució que vostès van proposar fa cinc anys de les que presenten ara el jutge Santiago Vidal o la sectorial de jutges de l’ANC?
Es podria dir que la Catalunya del jutge Vidal és “happylàndia”, la versió més progre del món mundial. Crec que un país que no vol majories absolutes ni exèrcit és un país de Disney World. Hem de fer un país seriós, semblant als que hi ha, que deuen ser normals. Voler ser sempre “progrelàndia” no ens porta enlloc. Nosaltres defensàvem tenir exèrcit i el català com a única llengua oficial… molt diferent.
Com ha de ser la llei electoral catalana?
Un país que amb 35 anys ha estat incapaç de fer una llei electoral pròpia té un problema greu. Em sembla que hauria de ser una llei semblant a l’anglesa: petites demarcacions, uninominals, on el que prima és la feina del diputat i no del partit.
Això vol dir que l’elector vota un diputat en concret d’una llista…
Vol dir que vota un diputat i prou. La llista no cal que hi sigui.
És possible que arribem a un Estat propi pitjor que la Catalunya autonòmica?
Pitjor en el sentit del comportament de la gent, no. Fer un Estat nou permet, si es vol, deixar pel camí certs vicis i ineficiències. Però dependrà de la voluntat dels catalans.
Valori el seu pas pel govern. Com ho va viure?
Ho vaig viure bastant malament perquè el president no exercia de president i hi havia tres partits que anaven al seu aire. Malgrat que es van fer coses positives, al no haver-hi una línia mestra, van quedar en anècdotes i la gent no les va captar.
Ernest Maragall va proposar una candidatura d’ERC, ICV i el nou Moviment d’Esquerres. Com valora la creació d’aquest moviment?
Sempre he vist a Catalunya que els moviments d’esquerres prioritzen l’esquerra per damunt del tema nacional i crec que aquí el més important ara és el nacional. És evident que el tema dretes-esquerres existeix al món però crec que primer hem de resoldre el tema nacional i després ja veurem si som més d’esquerres o de dretes.
Se sentiria còmode repetint una experiència amb els socis del tripartit?
Gens, perquè ells són molt espanyols malgrat que ara facin veure que no ho són tant.
Cal molta empenta per crear un partit?
Home, són molts esforços, molta suor i, a vegades, serveix de poca cosa.
Quan no van aconseguir cap diputat al Parlament es van plantejar abandonar?
Sí que t’ho planteges però el temps ens ha donat la raó, perquè ni CiU ni Esquerra han estat capaços de fer els deures. Per això calen forces netament independentistes que estirin la corda, perquè sinó els partits grans tenen tendència a replegar-se.
Vostè ha estat alcalde de Puigcerdà durant 8 anys, com valora l’actuació de la Generalitat a les comarques pirinenques?
Quan vaig ser alcalde em vaig trobar molt sol, la Generalitat ens va donar molt poc suport. És difícil que la gent que viu a les grans ciutats entengui que al Pirineu la gent vol viure, treballar i tenir les mateixes oportunitats que els de les grans ciutats.
Com viu les retallades des de la seva feina de metge?
Malament des del punt de vista personal perquè m’han retallat el sou i perquè penso que hem arribat a un punt que si es retalla gran cosa més, el país, que tenia un sistema sanitari públic força eficient, se’n veurà molt ressentit.
En la situació de crisi actual i dins d’Espanya, es podrien reduir o redistribuir?
Sempre es pot fer diferent, el problema és que Espanya des de fa segles ens tracta com una colònia: extreu tot el que pot en el seu benefici i mai ho reverteix en el territori. El tracte colonial comporta problemes greus per ser competitius, eficients i per donar bons serveis. A més, el tindríem sempre perquè no som espanyols de debò.
Creu que el fenomen Podemos pot perjudicar l’independentisme?
Sí, és l’enèsim intent espanyol per tal que, amb la conya de l’esquerra, es dilueixi el tema nacional.
Descarta per tant del tot una tercera via?
La tercera via és la via més morta de les que et puguis imaginar mai.
Ni que Podemos accedís al poder?
Ui, aquests serien pitjor que Stalin.
Estaria disposat a formar part d’alguna candidatura a les eleccions catalanes o a entrar a un govern de coalició?
Jo tot el que sigui una candidatura, un govern, un parlament… per anar cap a la independència, estic disposat a ajudar.
Una pregunta que fem sempre: què és la política per a vostè?

És l’activitat a través de la qual s’intenta donar satisfacció a la majoria de ciutadans.
*(NOTA: Entrevista penjada a El Dofí, 09.07.2015, Autor: Andreu Ausàs i Call)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada