Avui el President de la Generalitat, Artur Mas, signarà el decret de convocatòria del que seran unes eleccions plebiscitàries amb tots els ets i els uts. Avui, més que mai, ens hem de posar les piles i encarar aquests 55 dies que queden, amb tota l'energia possible i la impossible. Ens ho juguem tot, i no ens val res més que la victòria!
A partir d'avui, la concentració ha de ser màxima, i cal estar en perfecte formació quan, el proper 11 de setembre, s'iniciï la campanya electoral. Una campanya electoral que per molt dura que sigui, la guanyarem de carrer, això no tinc cap mena de dubte. El tsunami serà total. Les candidatures independentistes aconseguirem una victòria espectacular.
I aquesta victòria serà abassagadora, de manera que als ulls de tot el món, els Catalans i les Catalanes s'hauran pronunciat de manera rotunda a favor de la Independència i tot des d'una actitud sublimment democràtica.
Repeteixo el que ja he dit en altres posts. Cap vot independentista es pot quedar a casa, cap excusa és de rebut. Cap poble, barri, ciutat de Catalunya ha de quedar verge de la nostra presència directa, de manera que derrotarem el populisme mediàtic, que és l'única arma que tenen els espanyols. I que neutralitzarem amb la nostra presència al carrer, a les places, a les carreteres, i si cal a l'espai sideral. No hi ha cap excusa per dir que no n'hi ha prou. Victòria o Victòria!
Què llargs se'm faran aquests sis o vuit mesos de desconnexió, però més que molèsties, els viurem amb joia i emoció, per construir una República Catalana, nova de trinca, amb tot per fer (bé), amb molta il.lusió i tota l'empenta del que un poble orgullós és capaç de tenir quan té a les seves mans el seu futur.
Perquè no hi ha opció més progressista amb més garanties de llibertat, de progrés i de justícia social que la Independència. La resta són engrunes i excuses de malpagador!
La Catalunya políticament lliure, socialment justa i materialment plena, la tenim a les nostres mans i no la deixarem escapar. Tenim l'honor i la responsabilitat de culminar la feina que les darreres generacions dels darrers tres-cents anys han maldat per assolir-la. Per ells, però sobretot per nosaltres i per les generacions que vindran, hem de rematar la feina, que van construir amb sang, suor i llàgrimes. Però ara amb vots, somriures i treball.
I els que no ho entenguin, es fotran de morros! Vés que hi farem! Però nosaltres no esperarem ni res ni a ningú. Un cop la victòria serà nostra, tothom qui vulgui compartir-la serà benvingut. Però el que és segur és que mai més, ens deixarem prendre la llibertat i la Independència.
Endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada