FRANÇA MIRA A BÈLGICA

A mesura que passen les hores, després dels atemptats de París, i es comencen a conèixer, o a fer públics, els detalls, els investigadors i els mitjans de comunicació francesos tornen a centrar el seu interès en el seu estat veí, Bèlgica. 

La raó és ben clara: les pistes sobre la identitat dels jihadistes morts condueixen a una de les ciutats clau en el mapa europeu del jihadisme: la comuna de Molenbeek, situada a tot just 6 kilòmetres de distància de les principals institucions de govern de la Unió Europea, al cor, doncs de la Regió de Brussel.les Capital, una de les tres que formen el país (les altres dues són Flandes i Valònia). Allà hi tenien, suposadament, allotjament tres dels participants en els atemptats.

Mercat setmanala a Molenbeek

D'aquesta manera, aquesta comuna torna a aprèixer relacionada  en un atemptat terrorista. No és la primera vegada, precisament. Ben al contrari. Ens els darrers anys, d'ella han sortit alguns dels activistes que han comès alguns dels atemptats que han atret l'atenció mundial: un dels dos assassins talibans del Comandant Massud (2001), hi vivia; també ho feien tres dels cervells de l'atemptat de Madrid (2004); l'assassí del Museu Jueu de Brussel.les (2014), així com un dels implicats en els atemptats del gener d'enguany a la capital francesa, i fins i tot també, l'implicat en l'intent d'atemptat en un tren de gran velocitat, d'aquest passat mes d'agost.

Atesos aquests antecedents, resulta ben lògic preguntar-se el perquè aquesta població ha esdevingut un punt calent dels jihaddisme armat. 

El famós comandant Massoud assassinat per Talibans, un d'ells resident a Molenbeek

Molenbeek, és una comuna de només 5,9 km2, però amb una població de més de 94.000 persones, la qual cosa fa que la seva densitat demogràfica sigui de més de 16.000 habitants per km2, semblant, doncs a les de Barcelona o Santa Coloma de Gramenet, però inferior a la de L'Hospitalet. Amb un 27.7% de població estrangera, sobretot marroquina (25,5%), romanesa (11,8%), francesa i espanyola (8.1%, cadascuna), entre d'altres. La seva taxa d'atur és molt elevada, el 30.7%, que arriba al 41.6% entre els joves.

Oficialment, Molenbeek és una ciutat bilingüe (neerlandès/francès), com tota la Regió de Brussel.les Capital. En les darreres eleccions locals, del 2012, s'hi va presentar un partit acabat de constituir, Islam, que va aconseguir escollir un representant, Lhoucine Aït Jeddig, amb el 3,07% dels vots. Aquest partit defensa l'establiment d'una república islàmica a Bèlgica, així com la introducció de la xària, el restabliment de la pena de mort i la penalització de l'avortament i de l'eutanàsia, entre d'altres mesures. Es tracta d'un partit d'orientació xiïta, i doncs proper a l'Iran, i en conseqüència, mal vist per la majoria musulmana sunnita resident, i també per Aràbia Saudita i les monarquies del Golf. El fet que, immediatament després de la seva elecció, l'esmentat regidor fos convidat a Iran, va aixecar molts temors sobre una influència creixent d'aquest país al cor d'Europa.

Cartell del partit Islam a les eleccions locals del 2012

Molenbeek és considerada com una de les ciutats més perilloses de Bèlgica. Les guies turístiques desaconsellen anar-hi, i no són pocs els comentaris que es pengen a la xarxa alertant de la presència de gent armada amb pistoles i fins i tot AK-47, precisament l'arma que van utilitzar els escamots de divendres passat. En aquest sentit, les crítiques a les forces policials belgues han estat intenses, sobretot des de França, que consideren que l'organització policial del país veí es troba massa dividida entre les administracions locals, regionals i federal. En el cas concret de Molenbeek, es troba inclosa en la Zona Policial 5340 (Brussel.les Oest), i compta amb 806 agents que també donen servei a 4 comunes més. 

L'independentista Jan Jambon encaixa amb amb l'ultra unionista Jorge Fernàndez en una reunió de Ministres de l'Interior de la Unió Europea

L'actual ministre de l'interior belga, l'independentista flamenc Jan Jambon, va fer unes declaracions ahir dissabte d'una gran contundència en el sentit que cal acabar amb aquesta situació i posar-hi remei definitivament.

Sigui com sigui, el que és cert, és que els darrers atemptats a París condicionaran molt la seguretat a Europa.