LA BÈLGICA DEL SUD?*

Els atemptats gihadistes a França del novembre, com també els anteriors del mes de gener, han desfermat un debat entorn la problemàtica que per a la seguretat europea en general, i per a França en particular, representa el cas de Bèlgica, i més concretament, algunes ciutats dormitori, com és el cas de Molenbeek, situada a pocs quilòmetres del cor del centre polític i administratiu de la Unió Europea, de Brussel.les. El fet que alguns dels autors dels atemptats esmentats, així com d'altres d'anteriors, que també van commocionar tota Europa, hi residien, la van convertir en l'objectiu d'interès mediàtic global. Des de França, sobretot, ja fa temps que es critica el model de seguretat pública existent al país veí, que es considera massa fragmentat políticament i que això incideix en una enorme descoordinació que afavoreix l'actuació dels gihadistes que volen atemptar al cor d'Europa. Fins i tot s'arriba al límit d'afirmar que en determinats barris d'aquesta, i d'altres ciutats de la connurbació brussel.lenca, la policia no gosa entrar, fet que provoca que siguin en la pràctica veritables ghettos on grups radicalitzats cada cop més esdevenen l'autoritat de facto.

Naturalment, en aquest descarregar les responsabilitats en el veí del nordest, per part de les autoritats franceses, molts analistes han vist un evident intent de fugida endavant per evitar assumir les responsabilitats pròpies en la incapacitat dels serveis d'informació (els famosos Renseignements généraux) d'avortar aquests atacs i evitar la mort de dotzenes de ciutadans que gaudien de la nit parisenca. Com a mínim, de forma parcial, si més no.

Bèlgica, com també el cas de moltes ciutats del Regne Unit, són a escala europea, els principals focus d'activisme gihadista. De tots dos països han marxat cap a Síria i Iraq, el major nombre de combatents forasters (foreign fighters) gihadistes procedents d'Europa. Però si en el cas del Regne Unit, la insularitat esdevé un obstacle important a l´hora de moure's, en el cas belga, aquest no existeix, i facilita els desplaçaments pel continent, travessant diversos dels territoris dels Estats membres. I això ha dut al retorn dels controls policials en les fronteres interiors, i al desplegament de l'exèrcit i de cossos paramilitars (tipus gendarmeria) en alguns dels països afectats.

En definitiva, els atacs terroristes han desfermat una certa temptació d'instrumentalitzar-los a nivell polític. Aquesta desagradable manipulació la podem veure corregida i augmentada en el cas espanyol, en referència a Catalunya, i més concretament, al procés independentista que, com és ben conegut, es va consolidar definitivament arran dels resultats electorals del 27S.

Concretament, un dels principals argumentaris de l'estratègia anti-independentista del govern espanyol, així com d'algun dels principals think tanks que els assessora, és el correlacionar sistemàticament el moviment independentista amb grups o faccions gihadistes, i alertar del perill que una “hipotètica” (des del seu punt de vista, és clar!) República Catalana seria una mena d'estat titella manipulat pels gihadistes. Aquesta associació es basa en l'existència d'un important nombre de població islàmica resident a Catalunya, i en el fet que, particularment, a l'àrea metropolitana de Barcelona és on s'han produït en els darrers anys més detencions de suposats o reals gihadistes, a nivell de tot l'estat espanyol, al marge, és clar, de Ceuta i Melilla.

A ningú no se li escapa, però, que aquí, també ens trobem en una matussera manipulació política i policial, que obvia el fet que va ser a Madrid on va tenir lloc l'atemptat més mortifer, com és ben conegut. També obvia el fet que el propi govern espanyol no té cap complex en difondre missatges que lluny de reforçar la seguretat entre els ciutadans, van adreçats a posar-la en qüestió, i a desfermar una guerra de competències sobre la lluita anti-terrorista amb la policia de la Generalitat, quan el que pertocaria és, no només una actuació conjunta en aquest àmbit, sinó una plena integració dels Mossos d'Esquadra en els organismes europeus i internacionals de lluita contraterrorista.

En definitiva, aquesta actuació irresponsable per part del govern espanyol, no és més que un argument més, per concloure definitivament el procés d'independència que, com ja s'ha dit, es va consolidar el 27S. Només d'aquesta manera, amb uns cossos policials que treballaran sense intromissions forasteres, i amb unes unitats militars encarregades de garantir la integritat nacional i, si s'escau, la pau al món, podrem gaudir d'una Catalunya el més segura possible.

*(NOTA: Post penjat a LA VEU DE REAGRUPAMENT, NÚM. 53. DESEMBRE 2015)

FRANÇA MIRA A BÈLGICA

A mesura que passen les hores, després dels atemptats de París, i es comencen a conèixer, o a fer públics, els detalls, els investigadors i els mitjans de comunicació francesos tornen a centrar el seu interès en el seu estat veí, Bèlgica. 

La raó és ben clara: les pistes sobre la identitat dels jihadistes morts condueixen a una de les ciutats clau en el mapa europeu del jihadisme: la comuna de Molenbeek, situada a tot just 6 kilòmetres de distància de les principals institucions de govern de la Unió Europea, al cor, doncs de la Regió de Brussel.les Capital, una de les tres que formen el país (les altres dues són Flandes i Valònia). Allà hi tenien, suposadament, allotjament tres dels participants en els atemptats.

Mercat setmanala a Molenbeek

D'aquesta manera, aquesta comuna torna a aprèixer relacionada  en un atemptat terrorista. No és la primera vegada, precisament. Ben al contrari. Ens els darrers anys, d'ella han sortit alguns dels activistes que han comès alguns dels atemptats que han atret l'atenció mundial: un dels dos assassins talibans del Comandant Massud (2001), hi vivia; també ho feien tres dels cervells de l'atemptat de Madrid (2004); l'assassí del Museu Jueu de Brussel.les (2014), així com un dels implicats en els atemptats del gener d'enguany a la capital francesa, i fins i tot també, l'implicat en l'intent d'atemptat en un tren de gran velocitat, d'aquest passat mes d'agost.

Atesos aquests antecedents, resulta ben lògic preguntar-se el perquè aquesta població ha esdevingut un punt calent dels jihaddisme armat. 

El famós comandant Massoud assassinat per Talibans, un d'ells resident a Molenbeek

Molenbeek, és una comuna de només 5,9 km2, però amb una població de més de 94.000 persones, la qual cosa fa que la seva densitat demogràfica sigui de més de 16.000 habitants per km2, semblant, doncs a les de Barcelona o Santa Coloma de Gramenet, però inferior a la de L'Hospitalet. Amb un 27.7% de població estrangera, sobretot marroquina (25,5%), romanesa (11,8%), francesa i espanyola (8.1%, cadascuna), entre d'altres. La seva taxa d'atur és molt elevada, el 30.7%, que arriba al 41.6% entre els joves.

Oficialment, Molenbeek és una ciutat bilingüe (neerlandès/francès), com tota la Regió de Brussel.les Capital. En les darreres eleccions locals, del 2012, s'hi va presentar un partit acabat de constituir, Islam, que va aconseguir escollir un representant, Lhoucine Aït Jeddig, amb el 3,07% dels vots. Aquest partit defensa l'establiment d'una república islàmica a Bèlgica, així com la introducció de la xària, el restabliment de la pena de mort i la penalització de l'avortament i de l'eutanàsia, entre d'altres mesures. Es tracta d'un partit d'orientació xiïta, i doncs proper a l'Iran, i en conseqüència, mal vist per la majoria musulmana sunnita resident, i també per Aràbia Saudita i les monarquies del Golf. El fet que, immediatament després de la seva elecció, l'esmentat regidor fos convidat a Iran, va aixecar molts temors sobre una influència creixent d'aquest país al cor d'Europa.

Cartell del partit Islam a les eleccions locals del 2012

Molenbeek és considerada com una de les ciutats més perilloses de Bèlgica. Les guies turístiques desaconsellen anar-hi, i no són pocs els comentaris que es pengen a la xarxa alertant de la presència de gent armada amb pistoles i fins i tot AK-47, precisament l'arma que van utilitzar els escamots de divendres passat. En aquest sentit, les crítiques a les forces policials belgues han estat intenses, sobretot des de França, que consideren que l'organització policial del país veí es troba massa dividida entre les administracions locals, regionals i federal. En el cas concret de Molenbeek, es troba inclosa en la Zona Policial 5340 (Brussel.les Oest), i compta amb 806 agents que també donen servei a 4 comunes més. 

L'independentista Jan Jambon encaixa amb amb l'ultra unionista Jorge Fernàndez en una reunió de Ministres de l'Interior de la Unió Europea

L'actual ministre de l'interior belga, l'independentista flamenc Jan Jambon, va fer unes declaracions ahir dissabte d'una gran contundència en el sentit que cal acabar amb aquesta situació i posar-hi remei definitivament.

Sigui com sigui, el que és cert, és que els darrers atemptats a París condicionaran molt la seguretat a Europa.