ALS COMPATRIOTES DE DEMÒCRATES DE CATALUNYA

Vagi per davant que, com ja he escrit en altres posts, em trec el barret per la feina excel·lent que en els darrers mesos han desenvolupat els companys de Demòcrates de Catalunya. Tant quan estaven lluitant contra la xacra del duranisme, com posteriorment. Van plantar cara amb molt dignitat a l'ofensiva neo-espanyolista, i van ser decisius per acabar amb aquell malson. També per la feina que en poques setmanes han fet d'estendre el seu projecte polític des d'una perspectiva ideològica pròpia, totalment legítima. Han treballat, treballen, de forma eficient i amb una enorme eficàcia.

Dit això, també he d'afegir que m'hauria agradat tenir-los al meu costat, aquests tres dies darrers que han parit el nou Partit Demòcrata Català. La seva aportació, no tinc cap dubte, hauria estat molt valuosa, no en tinc cap mena de dubte. Hauria enriquit encara més els treballs que hem desenvolupat des del divendres.

Per això penso que, ara que aquest nou partit ja és una realitat, la seva participació és encara més necessària que mai. Faig, doncs, una crida explícita als dirigents i als militants de Demòcrates per Catalunya, perquè s'incorporin definitivament al nou projecte. Encara hi ha moltes coses a fer, a bastir, i, repeteixo, la seva aportació serà necessària i enriquidora. No podem deixar perdre l'oportunitat que les organitzacions independentistes no acomplexades ideològicament, bastim un nucli dinamitzador del procés cap a la independència on estem immersos. Una aposta que Reagrupament, com és públic i notori, ha entomat sense cap recança i de forma entusiasta. I que també es pot ampliar a l'antiga Solidaritat Independentista i altres grups, com han fet alguns dels seus antics dirigents, que ja han fet el pas.

Seria una lamentable notícia, tanmateix, que en les properes hores, algú caigués en la trampa que els espanyols voldran parar, d'iniciar una lluita judicial per un tema de sigles que no té cap mena de recorregut legal, però que, com sempre, s'intentarà emprar per desgastar l'independentisme i posar aigua al vi de la gran notícia de la creació del nou partit. 

Des de la dignitat, des del patriotisme, des de la transversalitat, és prioritari que cerquem la força de la unió, de bastir, repeteixo un nucli dur, que assumeixi els anhels d'una gran part de la societat catalana, de més llibertat, més igualtat i més seguretat. I tots i totes hi som cridats a aportar el seu gra, o sacs sencers, de sorra. Un nucli que ha d'evitar les quotes i els mecanismes que s'han demostrat, en els temps passats, un obstacle per al projecte polític que estem executant.

També, i per descomptat, Demòcrates de Catalunya.