INCERTA GLÒRIA A LA PANTALLA!

He de reconèixer que quan anuncien una pel·lícula de la Guerra del 36-39 o de la postguerra, institintivament, faig com si tragués una pipa, perquè sé que em portaré un cabreig monumental. Tip de tant frontpopulisme espanyolista de merda, he deixat de veure moltes d'aquestes pel·lícules que et passen per la cara mil-i-una vegades banderes espanyoles republicanes. Les mateixes que van assassinar en Jaume Compte i als seus companys. Les mateixes que van assassinar centenars de patriotes catalans d'un tret per l'esquena quan eren a les trinxeres d'Aragó, de Madrid, de l'Alcàrria o d'Extremadura. Les mateixes que traïren els soldats que lluitaven a Mallorca, quan el govern republicà espanyol va ordenar la retirada de la flota que feia de cobertura artillera, i que va precipitar una evacuació que després va tenir enormes conseqüències, provocant milers de morts pels bombardejos aeris i navals des de les Illes a ciutats com Barcelona, València, Alacant, Tarragona, Granollers, etc. Les mateixes que van portar a la mort a milers de catalans en les batalles de l'Ebre i del Segre, on els comissaris frontpopulistes van enviar-los en onades humanes, seguint les tàctiques d'atac d'infanteria soviètiques, i provocant una veritable mortaldat entre el jovent masculí alguns amb 16, 17 anys. Es calcula que la guerra i la postguerra va fer que un terç dels homes joves catalans es perdés per sempre. Els més afortunats d'aquests s'establiren a França o a l'Amèrica Llatina, i no miraren enrere. I això explica molt de la història dels darrers setanta o vuitanta anys, malgrat els intents frontpopulistes d'intoxicar i manipular, en plena connivència amb la historiografia oficial del règim.

Per això, quan he vist el tràiler de la pel·lícula Incerta Glòria, he aguantat la respiració. S'atreviran el sindicat d'actors i directors frontpopulistes a manipular una obra que ni per pura casualitat respon als seus plantejaments ideològics tronats i espanyolitzadors? Espero i desitjo que no. He de dir que l'adaptació televisiva de Les Veus del Pamano em va decebre, si bé és normal que ho fes, perquè arribar al nivell d'excel·lència de la versió original, la literària, era impossible. Literalment. Quant a Pa Negre, la vaig trobar acceptable, tret d'algun detall.

A veure com anirà aquesta...