CATALUNYA, ESTAT PEL PROGRÉS*

Carles Puigdemont - Oriol Junqueras

Catalunya progressa. I progressa adequadament. Les dades són rotundes. La inversió estrangera a Catalunya no només hi continua sent sinó que creix, segons dades del Ministeri d’Hisenda. De fet, el 2015 va ser un any excepcional. I el 2016 s’ha gairebé igualat la xifra de 2015. Estem segurs que el Govern espanyol compartirà la nostra satisfacció. I això malgrat que el 2015 va ser el pitjor any en inversió de l’Estat a Catalunya d’una sèrie històrica, que comença el 1997, la qual cosa fa més gran el dèficit d’infraestructures acumulat, segons detalla el darrer informe del gabinet d'estudis i infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. I també fa més extraordinari el creixement econòmic sostingut de Catalunya, el que evidencia una incontestable vitalitat. És important subratllar aquesta qüestió davant les asseveracions constants i repetides –en no poques ocasions des del mateix Govern espanyol i el seu entorn– en el sentit que el procés democràtic que viu Catalunya impactava negativament en l’economia. Pèssims vaticinis que en cap cas voldríem pensar que responien a cap desig ni a cap voluntat de perjudicar la bona marxa de l’economia catalana i, de retruc, l’espanyola. Finalment, i és d’agrair, ha estat el mateix Ministeri d’Economia el que ha admès la major, que la vitalitat econòmica de Catalunya no ha anat a menys els darrers anys, sinó a més. Celebrem aquest consens en la diagnosi.

UN DESCONTENTAMENT QUE VE DE LLUNY

Segons la Cambra de Comerç, en un estudi exhaustiu, el 2015 es van pressupostar 1.040,5 milions d’inversió. Ara bé, només se’n va executar el 71%, el percentatge és el més baix de totes les comunitats (89% de mitjana), tot sigui dit de passada. Rodalies és un dels sectors més perjudicats, una circumstància que pateixen dia rere dia milers de catalans. Retards i avaries contínues són una constant. La portada d’EL PERIÓDICO de 2 de desembre de 2007 (enguany farà 10 anys) obria amb una foto central i apuntava: 'El malestar català ocupa el carrer'. Era un toc d’atenció de la societat catalana, segons les cròniques de l’època. I una de les primeres manifestacions multitudinàries que va viure el país. Seguim on érem. La veritat és que Renfe només ha executat a Catalunya el 5% de la inversió prevista, mentre que el gestor de les infraestructures ferroviàries, Adif, només n’ha complert el 27%. AENA, l’empresa que es dedica al control aeri, ha executat el 14%, i Ports de l’Estat, només el 43%. Les xifres parlen per si soles.

Lluny queda la promesa de la ministra Ana Pastord’invertir 306 milions abans del 2016 per a obres «urgents» de Rodalies. Doncs bé, en els pressupostos estatals per al 2015 només hi havia prevista una partida de 30 milions. És una de tantes promeses que mai no es concreten. L’Estat espanyol fa bona la dita que les paraules se les endú el vent. No cal dir què està passant amb el corredor mediterrani, una actuació negligent que llasta la capacitat exportadora dels territoris més dinàmics de l’Estat. La confiança en les promeses d’inversió a Catalunya que fa el Govern espanyol han perdut tota credibilitat a ulls de la societat catalana.

La inversió de l’Estat a Catalunya representa el 8,2% del total de la inversió total a les comunitats, un percentatge molt per sota del pes de Catalunya, tant econòmic com en població. L’Estat va pressupostar 949,5 milions d’inversió en infraestructures a Catalunya, però només en va gastar 555,9. Catalunya només es va endur el 9,9% de la inversió estatal en infraestructures de transport.

CATALUNYA ESTIRA EL CARRO ESPANYOL

Ja és ben curiós que una potència exportadora com Catalunya, exportacions que han estirat el carro de l’economia durant els pitjors anys de la crisi (per a benefici del conjunt dels espanyols), pateixi un Estat que tan poc interès manifesti a cuidar aquesta imprescindible font d’injecció econòmica. És insòlit que un Govern preocupat per la bona marxa de l’economia faci tan poc per al bon curs de l’economia. Dit d’una altra manera, crida poderosament l’atenció –una preocupació que a Catalunya comparteixen agents econòmics i socials de manera aclaparadora– que no s’inverteixi seguint una lògica econòmica i al servei de l’economia productiva, sinó que es faci en funció de criteris polítics arbitraris i sovint contra la lògica econòmica i de mercat. Sovint, molts catalans senten que no és que no tinguem Estat, és que en patim un que actua deliberadament contra els interessos del conjunt dels nostres ciutadans. I així és obvi que no estem disposats a seguir. La «desafecció» de la societat catalana cap a les institucions de l’Estat de la qual ja va parlar el president Montilla el 2007 va començar, en bona mesura, pel greuge fiscal i les infraestructures. I era una desafecció molt àmplia, en cap cas restringida només als ciutadans netament independentistes.

Ara bé, hi ha un dia a dia en què cal seguir atenent la ciutadania. Hi ha un futur a planificar. Per tant, passi el que passi, els trens han de funcionar. L’aeroport de Barcelona ha de poder ser un aeroport internacional que connecti Catalunya al món. ¿On s’és vist un Estat que interfereix per evitar que l’aeroport principal d’una ciutat, amb projecció i vocació mundial com Barcelona, pugui ser un referent internacional donant validesa a 20 convenis amb estats on obliguen a passar primer per Barajas? Necessitem un Estat que vetlli perquè sigui així.

DISPOSATS A PARLAR DE TOT

Passi el que passi, sempre estarem disposats a parlar de tot i a arribar a acords que beneficiïn el conjunt dels nostres ciutadans en tot allò que sigui possible. Passi el que passi, haurem de seguir convivint. És més, serà profitós per a tots que sigui així. Parlarem d’igual a igual, compartint responsabilitats i interessos comuns. Fins ara, tal com hem descrit anteriorment, en matèria d’infraestructures això no ha estat així.

És per això que el Govern de Catalunya té la determinació de defensar els interessos dels seus ciutadans. Seran els ciutadans de Catalunya els que decidiran quin futur volen per Catalunya. Ningú no ho farà per ells. També en infraestructures. En aeroports, ferrocarrils, carreteres i ports al servei de l’economia productiva i de la ciutadania. Amb vocació de tenir unes institucions d’estat que vetllin i treballin pel seu progrés mantenint sempre una mirada oberta i global,

*(NOTA: Article publicat al Periódico de Catalunya, 28.03.2017)