Aquests darrers dies, he fet realitat un dels meus costums que, potser els lectors més fidels d'aquest humil bloc, ja coneixen. A l'estiu, llegir novel·la o ficció. Des que va sortir publicada, volia llegir La Bíblia Andorrana d'Albert Villaró. I ja ho he fet, ahir per la tarda la vaig acabar llegint el darrers cinc o sis capítols, no gaire extensos, per no dir no gens.
Suposo que en el seu moment ja van sortir les corresponents ressenyes. Lògicament, no les he llegides, atès que aparegueren fa dos anys i escaig, i ara no tenia temps ni ganes de recuperar-les. De manera que, obviant-les, passaré a dir-hi la meva.
És un text que atrau sobretot pel seu context. Andorra, i els seus instruments d'estat, el seu paisatge, etc. I lògicament perquè l'autor ha tingut l'encert de situar-la en ple pols entre el govern independentista català i el govern espanyol. Un pols que, també, es juga en territori andorrà. Qui podia resistir aquesta contextualització tan llèpola? Jo, no.
Un cop llegida, he de dir, que en termes generals, m'ha agradat. T'enganxa i vols veure com acaba, quin és el desenllaç final, com a les bones pel·lícules d'acció. De manera que és entretinguda i permet al lector català no andorrà fer-se una composició de com ens veuen els uns i els altres.
També veure com es tracten bilateralment: el menyspreu espanyol cap al petítissim estat pirinenc, però també la capacitat de sobreviure, de pragmatisme dels andorrans que els ha permès sobreviure més de vuit-cents anys, i també davant els darrers intents espanyols de desplaçar el coprincep episcopal pel seu rei.
Que una part de l'acció transcorri a Madrid, m'ha resultat massa tevetresista, com si aquest cul món, fos una gran capital mundial. Posats a fer, m'hauria agradat més que es parlés de París o fins i tot de Tolosa, ciutat, dit sigui de passada que considero una aliada clau de la Catalunya independent, que ja s'apropa.
Ara bé, és en referència a ella que hi ha el fragment més deliciós de l'obra, amb una forta càrrega de mala llet, que no em resisteixo a reproduir:
"El palau dels borbons [atenció, amb minúscula!] era, a més, de la varietat quiero-y-no-puedo, si el comparàvem amb Versalles, o amb els emperadors austrohongaresos que hi ha a Viena, Hofburg, em penso que es diu. O amb Buckingham (pg. 212)
Genial fragment. Que demostra que el seu autor no és espanyol, ni se'n sent. Però, sobretot, que no és un catalanet dat pel sac, d'aquells que escriuen a La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, o a qualsevol mitjà del grup Planeta, o locuta a TV3, perquè qualsevol d'aquests hauria bavejat i n'hauria dit les excel·lències, la major part de les quals, lògicament, falses. Això ho pot escriure qualsevol persones amb dos dits de front, excepte algun catalanet que no para d'oferir noves glòries a Espanya, sigui des de Barcelona, de València o de Mallorca, estant. Però mai des d'Andorra la Vella. Perquè els alliberats de l'ofec espanyol, no combreguen amb rodes de molí, encara que siguin andorrans.
Dit això, literàriament, és cert que no excel·leix. És més aviat una obra de consum ràpid, industrial, que entreté però no enamora. La recordaré, sí, però queda molt lluny, i no sé si ho pretenia, d'altres com Les veu del Pamano o la pròpia Incerta Glòria que ja he ressenyat en aquest blog o en el seu antecessor.
Com passa també amb les sèries que t'han agradat, el final grinyola, no acaba de ser satisfactori, però reconec que probablement està fet a posta. Vull dir que no és un gran foc d'artifici amb sang i fetge com passa amb les pel·lícules d'acció on el prota es carrega tot déu. No, aquí no passa, aquí s'aplica la fórmula andorrana, on el desenllaç intenta no destarotar la vida quotidiana del Principat i de la seva gent, on no hi ha res espectacular, sinó que es permet continuar fent business as usual, i aquí pau i després glòria. Pot semblar molt tranquil·litzador o, com diuen els francesos, que també hi apareixen, i amb un cert protagonisme, rassurante, és a dir que permet tothom (bé quasi bé tothom) continuar vivint com si res hagués passat.
En definitiva, una obra interessant, addictiva, però sense una pretensió de figurar en l'univers de la literatura mundial.
Fitxa del llibre
Albert Villaró (2015), La Bíblia Andorrana, Barcelona. Columna, ISBN 978-84-664-2027-3, Preu: 20 euros, Pgs.: 303.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada