dijous, 16 d’abril de 2020

HO PAGARAN*


La gestió criminal i negligent del Govern espanyol arran l'adveniment de la pandèmia del coronavirus només pot tenir una resposta ferma i contundent: ho pagareu. Començant pel seu primer responsable, un individu incapaç de liderar res, i que no fa més que escopir discursos cansins sobre la unitat i tot el que penja. Mai s'havia vista tanta negligència, tant sensefotisme, tanta displicència, com la que es va viure a principis de març, quan milers de madrilenys es van desplaçar cap a les residències costaneres contribuint a estendre la pandèmia. Un escàndol, les conseqüències del qual, ara s'estan començant a conèixer les dades, i que assenyalen una realitat dantesca, inimaginable.

La pregunta clau, però, és: perquè el govern espanyol es nega a prendre decisions com el tancament total? Pregunta, dit sigui de passada, ben trista que ens heguem de fer nosaltres, i que demostra que encara la nostra República en construcció té feina a fer, però d'això ja en parlo més avall. La resposta a aquesta pregunta pot ser en múltiples sentits. N'hi ha un d'evident: la imatge internacional, el prestigi. Com va passar amb els rescats bancaris, el Regne d'Espanya, està obsessionat en figurar entres les principals potències del món mundial, quan ni tan sols és membre ordinari del G20 (on sí que ho són Mèxic i Argentica, per exemple), i no vol que la seva imatge quedi tacada. És una obsessió malaltissa a la que el principal think tank espanyol dedica estudis, temps i diners a punta pala.
Però n'hi ha un altre sentit que penso que és més profund i que s'està visibilitzant de manera evident en els darrers dies i setmanes. El poder fàctic de les empreses de l'IBEX, que lliguen molt curt el Consell de Ministres, i que s'oposen de forma total al tancament de les seves principals activitats econòmiques perquè això els causaria unorme perjudici empresarial en el marc global dels negocis i podrien caure víctimes dels seus competidors. Recordem que Banco Santander i el BBVA estan immerses en crisis sense precedents, per exemple. Des d'aquesta perspectiva, es veu ben evident que l'actual govern espanyol no és més que un simple titella d'aquestes grans empreses espanyoles que ara es troben en plena tempesta global, i on moltes d'elles estan immerses en procediments judicials econòmics de milions i milions d'euros. De fet, es repeteix la història dels governs del PSOE, que sempre han estat xxxxx del gran capital espanyol, en el seu intent de fer-se un lloc al món. En aquest sentit, sembla clar que la persona a tenir en compte, no és el sòmines d'en Sànchez, si no la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que a diferència d'aquell, té una amplíssima experiència com a euròcrata.

Dit això, no puc deixar d'afegir, en la més gran de les ironies, que el govern és de coalició, i el soci petit no para de menjar-se galetes i fins i tot pretén fer punts amb la seva conversió al militarisme rampant que s'està imposant, tant a Madrid, com a Barcelona i a determinats municipis metropolitans. Amb una Ada Colau desfermada, seguint la línia del seu protector Valls, aquesta suposada esquerra transformadora està caient rendida als encants de les botes i els uniformes borbònics, patètic. Un militars, que, com mostren les rodes de premsa, cada cop tenen més pes en el dia a dia del govern espanyol, i que no seria d'estranyar, que expandeixin la seva influència en les seves estructures, objectius i finançament.

I no cal dir que l'únic que ha gosat plantar cara a aquesta ofensiva, a aquest nou 155, ha estat la figura del President Torra. Quina valentia i quina dignitat, a la qual Reagrupament dona tot el seu suport. Ja sabeu, President, que ens teniu amb vós i amb el President Puigdemont. La feina que s'aixeca és enorme i cal fer-la pel nostre bé.

No puc acabar sense enviar un record emocionat a les víctimes i els seus famíliars, us estimem i us protegirem! I també a tot els homes i dones dels sistema sanitari del país, gràcies pel vostre sacrifici, la vostra dedicació, el vostre compromís. Sou un exemple per a tots nosaltres!

*(NOTA: Publicat inicialment a LA VEU DE REAGRUPAMENT, Núm. 98, Març 2020)

Cap comentari:

Publica un comentari