En aquest post reflexiono sobre la conjuntura política actual. Les eleccions del 14F va ser uns comicis bruts. Estic segur que amb el pas del temps es començaran a conèixer els escàndols que s'hi van produir. Fins i tot els delictes. No trigarem gaire, espero, en saber-ho.
Des del meu punt de vista, la justícia espanyola, en determinar la data, va condicionar-les clarament. Va ser un gol per tota l'esquadra. Si s'haguessin celebrat més tard, no tinc cap mena de dubte, el resultat hauria estat molt diferent, i sobretot, encara més favorable a l'independentisme. La taxa de participació hauria estat molt més elevada, com la del 2017.
Probablement, algun dia sabrem les trampes en el vot per correu, on una empresa com Correos, clarament espanyolista, va tenir un protagonisme sobredimensionat. Serà difícil, però algun dia, algú badarà boca, i sabrem que es van manipular milers i milers de paperetes. Recordo que el vot per correu va créixer molt, moltíssim. També recordo la crida de Pedro Sánchez a fer-lo servir, pocs dies abans de la jornada electoral. Casualitat? Ni de conya.
I un clàssic. El vot exterior. On la diplomàcia espanyola va jugar, com sempre, un paper clau. Desincentivant-lo com sempre passa en les eleccions a Catalunya. Només una petitíssima fracció dels catalans que viuen fora de Catalunya i volien votar, ho van poder fer. Uns catalans, i catalanes, que voten majoritàriament partits independentistes, i que, de nou, no van poder fer-ho. Un escàndol majúscul, però que es torna a repetir. I no passa res.
Al marge d'aquests tres elements, considero que n'hi ha un quart que també va tenir una rellevància extraordinària. Em refereixo a la minorització informativa que TV3 va fer de la candidatura de Junts x Catalunya, i que va contrastar amb la sobreinformació del PDECAT, i de la seva candidata. Un altre escàndol de dimensions siderals. Quin paper més brut va fer la cadena, més autonòmica que mai. Fins i tot va arribar a posar al mateix nivell, en determinades ocasions el partit independentista amb el feixisme de VOX. Quina desgràcia!
Segurament podríem trobar altres elements per explicar els resultats electorals, i fins i tot alguns atribuïbles a errors propis. Però de lluny, els esmentats són ben principals.
Davant d'això i tot i haver aconseguit una majoria absoluta independentista en vots i escons, no puc deixar de pensar que, en condicions equitatives, aquestes haurien estat molt superiors. I sobretot, que JxCAT, hauria estat la candidatura molt més votada i doncs la que portaria la iniciativa i tindria a la Laura Borràs com a la primera presidenta de la Generalitat. Una situació ben diferent de l'actual.
Tot just quan escric aquestes línies, m'assabento que JXCAT s'abstindrà en la primera votació de la investidura del candidat erki. Totalment d'acord.
De fet considero que el més intel·ligent, donades les circumstàncies actuals, i donada la determinació dels erkis, de negociar amb els espanyols, peti qui peti, és forçar unes noves eleccions, on aconseguim una victòria clara i plena. No podem quedar a la mercè d'aquesta gent que han actuat amb traïdoria en els darrers anys. Cal tenir una victòria clara i, sobretot, neta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada