divendres, 31 de març del 2023
dilluns, 27 de març del 2023
LES HORES GREUS de QUIM TORRA
He començat a llegir el primer volum del Dietari del President Quim Torra. I les poques dotzenes de pàgines que porto ja indiquen que és un llibre imprescindible per conèixer la política catalana per dins. És molt recomanable, i ben segur que el segon volum, també. No us els perdeu. Sobretot, aprendreu.
I com diu el poeta i músic: "Aprendre per saber-se desprendre, vet aquí el vell secret". Doncs això.
dijous, 23 de març del 2023
dimarts, 21 de març del 2023
dissabte, 11 de març del 2023
divendres, 10 de març del 2023
Per un programa independentista de debò, per Quim Torra
La repressió l’hauríem de tenir assumida si volem la independència. I actuar amb més força i energia a cada cop repressiu
09.03.2023 - 21:40
Comprenc i comparteixo la veu dels qui consideren que som en un fangar i que hem anat més enrere que no pas endavant. La cúspide de l’octubre del 2017 ens va deixar un moviment independentista en descomposició per raons diverses i complementàries. La fragilitat d’un independentisme institucional massa pendent del retrovisor, la força repressiva d’un estat espanyol gens democràtic, la quantitat gens negligible de dirigents independentistes pendents d’obrir una negociació amb el govern espanyol en lloc de culminar la independència, l’excés de confiança del carrer en una execució institucional, el parany del 155 amb unes eleccions com a esquer per a la batalla dels partits, l’error de no situar tot el govern a l’exili actuant de govern provisional de la República, el xantatge del procés judicial contra els dirigents empresonats… Podríem estar força estona enumerant les raons de la descomposició i el retrocés que van seguir el gran moment de l’octubre del 17. Però ara cal recompondre les bases per a una nova empenta que ja pugui ser definitiva.
D’entrada, crec que és honest de constatar que l’únic camí que mena a la independència és la ruptura democràtica unilateral. Ja el 2015 –quan es va configurar Junts pel Sí i el seu full de ruta de divuit mesos per a una declaració unilateral d’independència– havíem arribat a la conclusió –prou motivada després de segles de veure les dents de l’adversari– que no hi havia una via pactada cap a la independència. No hi ha cap negociació ni cap diàleg que pugui tenir com a resultat l’autodeterminació. I això ho saben a bastament aquells qui ara –no se sap per què– defensen la contrària. La independència serà el resultat d’un procés democràtic i pacífic, però de determinació i resistència unilateral, rupturista i popular. Espanya no negociarà mai res que pugui fer perillar la gallina dels ous d’or o, dit d’una altra manera, la seva viabilitat econòmica. Aquesta constatació no és pas nova, però sembla que hi ha una part de l’independentisme que ens obliga a recordar les coses més elementals.
Hom podria contradir aquesta idea amb aquesta lletania que alguns interessats s’han escarrassat a instal·lar en l’imaginari col·lectiu del fracàs de la via unilateral. Però, és clar, les evidències posen al descobert aquestes estratègies de renúncia. I una de les proves més evidents que hi ha és que la via unilateral no pot haver fracassat en la mesura que no s’ha arribat a posar en pràctica. Tots recordem –o hauríem de recordar– que l’octubre del 17 allò que no es va decidir de fer efectiu va ser precisament la via unilateral; és a dir, l’execució i la defensa del resultat del referèndum d’independència als carrers i a les institucions. La via unilateral encara s’ha de provar, i deveu estar d’acord amb mi que, vista l’estafada descomunal de la taula del diàleg, és una via que hem d’explorar aviat. Quan algú ens demani quin és el nostre pla alternatiu al diàleg (per posar-hi un nom) amb l’estat espanyol, digueu-li que és el que no vam acabar d’executar, però que és l’únic realista i possible. Un veritable pragmatisme independentista, el seny independentista, és prendre el camí de la ruptura unilateral. Qualsevol altra opció és rauxa i somni o, directament, engany.
Un altre obstacle que ara podríem posar damunt la taula és el de la famosa unitat de l’independentisme. Si bé és cert que una veu unificada de tot l’independentisme faria les coses més fàcils, el fet cert és que no va ser la unitat allò que ens va permetre d’arribar més lluny que mai el Primer d’Octubre. M’atreveixo a dir que potser va ser precisament la manca d’unitat allò que ho va afavorir. Es va produir una situació en què les tres marques institucionals de l’independentisme (els espais de Junts, Esquerra i CUP) es vigilaven mútuament en un marc de desconfiança constant. Era aquesta desconfiança, aquest anar-se mirant de reüll per veure qui seria el primer que es faria enrere atesos els riscs que calia assumir, que tots plegats anaven avançant gràcies a la potència motora de la ciutadania organitzada al carrer. Aquesta desunió va funcionar com una mena de competició en què ningú no volia ser el primer de baixar del tren o de mirar de frenar-lo. Molt més important que la unitat dels partits és el lideratge de les propostes o la força d’unes idees centrals i la determinació de la gent organitzada al marge dels partits.
El procés d’independència, a més de la força mobilitzadora i de la concreció democràtica (els vots a les urnes), exigeix una culminació institucional. La voluntat democràtica s’ha de convertir en realitat legal (una nova legalitat) i institucional (una administració republicana). I és aquí on vam frenar l’octubre del 17 i on jo no vaig trobar la voluntat ni la disposició de la majoria independentista –resultant de les eleccions convocades pel 155– per acabar la feina. La creació del Debat Constituent amb Lluís Llach al capdavant (nova legalitat) i la constitució del Consell de la República amb una assemblea d’electes amb el president Carles Puigdemont al timó (nova administració republicana) eren les dues vies d’accés a aquesta institucionalització del mandat del referèndum. Però no vaig trobar la complicitat que esperava de la majoria dels meus companys de viatge per assumir tots els riscs necessaris per a fer-ho.
I és aquí on actua un altre dels vectors que expliquen que avancem, que ens quedem encallats o que, lamentablement, retrocedim. Qui fa més por als polítics que prenen la responsabilitat de liderar el procés? Qui temen més: el vot de la ciutadania o la junta electoral, la fiscalia i els tribunals? Abans de l’octubre del 17, l’onada popular de mobilització obligava els partits a moure fitxa i concretar. Tenim frases que han passat a la història: “President, posi les urnes”, per exemple. La creació de Junts pel Sí (amb Convergència i Esquerra en una mateixa llista!) no s’explica sense la pressió de les entitats sobiranistes i les mobilitzacions multitudinàries. Avui l’actuació dels aparells de poder de l’estat espanyol té un efecte molt gran en els polítics independentistes. En alguns casos, un efecte paralitzador. I tots sabem que la repressió hauria de ser utilitzada políticament per donar encara més força i més relleu internacional al combat per la llibertat. La repressió l’hauríem de tenir assumida si volem la independència. I actuar amb més força i energia a cada cop repressiu. Com més repressió, més avenç independentista. I és per això que cal tornar a un cicle mobilitzador de la ciutadania que posi la política institucional en la dicotomia esmentada: qui em pot fer fora del lloc que ocupo, la força de la gent o la repressió de l’estat espanyol?
I em sembla que, entre els independentistes, devem estar d’acord que un dels principals problemes avui és la manca de credibilitat. Cal renovació de cares i nous lideratges. No perquè siguin nous, sinó perquè han de guanyar-se la credibilitat i, per tant, actuar amb coherència i en conseqüència a les propostes que facin.
Amb tot, com a conclusió, penso que cal que els ciutadans tinguem l’oportunitat de confiar en una política institucional que faci seves aquestes idees:
Primer. La unilateralitat és l’únic camí realista.
Segon. La via de la ruptura democràtica no ha fracassat perquè no es va portar a la pràctica.
Tercer. És més important el lideratge de les idees i la mobilització que no la unitat, que n’és una conseqüència.
Quart. La repressió cal utilitzar-la en favor de la independència, no pas per frenar-la.
Cinquè. Cal una plasmació institucional, electoral i política que canalitzi aquestes idees.
Sisè. Per damunt de tot, cal que aquesta estratègia sigui encapçalada per persones creïbles.
Setè. La reunió d’aquest independentisme rupturista s’ha de fer entorn d’un programa i no d’uns noms concrets. Cal que aquest espai tingui la generositat d’abraçar tothom qui es comprometi en aquest programa.
Vuitè. L’objectiu ha de ser recuperar el lideratge de tot l’independentisme. Si hi ha un independentisme que s’acomoda en l’autonomia, cal denunciar-ho. Però la solució és recuperar la idea amb què es va arribar més lluny que mai i acabar la feina.
Els “unilateraristes” –que el 2015 van sumar uns dos milions de vots, refermats el Primer d’Octubre– han de ser capaços d’encapçalar el relat, l’esperança i la confrontació. I han de combatre el nou autonomisme camuflat d’independentisme (autoanomenat pragmàtic) que ens porta al no-res, és a dir, a la gestoria autonòmica de sempre. Cal retornar al camí que mai no havíem d’haver abandonat. I cal ser conseqüents, al carrer, a les urnes i a les institucions.
Quim Torra i Pla
131è president de la Generalitat de Catalunya
dimecres, 8 de març del 2023
Document Marc per a l’Impuls dels Consells Locals
El Consell de Govern del Consell de la República va aprovar el següent Document
Marc per a l’Impuls dels Consells Locals, que regula i unifica les funcions i
els criteris de constitució d’aquestes institucions.
Preàmbul
Els Consells
Locals per la República són un projecte nascut per iniciativa de la societat
civil. Així, el 12 de gener de 2019 l’Assemblea Nacional Catalana va acordar
impulsar-ne la creació amb l’objectiu de fer República Catalana des del
territori.
A redós d’aquesta proposta, alguns Consells Locals van iniciar proves
pilot. El 30 de setembre de 2019, els i les electes del municipi d’Amer van
acordar constituir-se en Consell Local per la República. Una quarantena de
Consells Locals estan en fase de constitució arreu del país, amb formes de
constitució diverses.
El Govern del Consell de la República, reunit el passat 1
d’octubre, rep amb entusiasme aquestes iniciatives i acorda donar un impuls al
desplegament dels Consells al conjunt del territori, establint uns criteris per
establir-hi una vinculació directa.
Construint República des del poder de la
gent: de baix a dalt i amb estructura nacional.
El passat 1 d’octubre de 2017 el
poble de Catalunya va votar en referèndum ser un Estat Independent en forma de
República, voluntat negada i reprimida pels poders de l’Estat espanyol.
En
efecte, la repressió dificulta que les institucions catalanes puguin desplegar
amb plena llibertat el mandat sorgit d’aquell referèndum.
Per això, tal i com ja
va fer l’1 d’octubre, la ciutadania de Catalunya pren novament la iniciativa per
construir poder republicà des de la seva sobirania personal i s’organitza per
fer efectiu aquest mandat.
L’Estat Independent en forma de República és
l’objectiu que ens disposem a fer realitat amb la capacitat d’organització de la
gent i la determinació insubornable a seguir treballant fins a fer efectiu el
mandat de l’1 d’octubre.
Construir espais de sobirania de baix a dalt des dels
barris, pobles, ciutats i comarques és el camí per avançar en una estructura de
poder republicà d’àmbit nacional arrelat al territori i al poder de la gent.
1. L'impuls del
Consell Local
Són molts els càrrecs elegits en les eleccions municipals del
passat 25 de maig que comparteixen l’objectiu de treballar per fer efectiu el
mandat de l’1 d’octubre al seu municipi.
Ells, que tenen dipositada la confiança
de les seves electores i els seus electors, esdevenen impulsors naturals i
membres nats del govern local del Consell de la República del municipi.
Tanmateix, les entitats del municipi compromeses amb l’objectiu de constituir el
Consell Local podran prendre la iniciativa, convidant als i a les electes del
seu municipi que s’han presentat a les eleccions amb el compromís de fer efectiu
el mandat de l’1 d’octubre a formar-ne part, com a dipositaris que són de la
voluntat de les seves electores i els seus electors.
Per aquestes raons, els
Consells Locals poden ser impulsats per regidors i regidores del municipi, per
les entitats del municipi i/o per persones a títol individual.
En tot cas,
caldrà un ampli consens entre els agents polítics i socials de la població i una
convocatòria pública de la sessió constitutiva del Consell local per part
d’aquests agents polítics i socials.
2. Els criteris de constitució
- regidors i regidores del municipi que pertanyin a partits favorables a la instauració de la República Catalana –o també consellers o conselleres de districte en el cas de Barcelona-
- les entitats partidàries de la independència amb presència al municipi pels
- ciutadans i ciutadanes a títol individual elegits democràticament a tal efecte
En aquells casos en què no es donin aquestes circumstàncies,
s’avaluarà cas a cas per part de l’òrgan pertinent del Consell de la República
la idoneïtat de la seva constitució i, en el cas que es consideri adient, es
proposaran les mesures correctores a prendre. pels i les representants o pel
conjunt dels grups municipals pels i les representants de les entitats pels
ciutadans i ciutadanes a títol individual elegits democràticament a tal efecte
3. La participació ciutadana Totes les persones del municipi que ho desitgin
podran participar a l’Assemblea del Consell i participar de les comissions de
treball que es constitueixin per portar a terme els projectes del Pla de treball
que el Consell determini. Els membres del Consells locals estaran inscrits al
registre del Consell de la República.
4. L'àmbit de representació L’àmbit de
constitució dels Consells Locals podrà ser municipal, una agrupació de municipis
o una comarca, o un barri o districte en el cas de Barcelona i de les ciutats de
més de 100.000 habitants.
En el cas dels barris i districtes, de les agrupacions
de municipis o de les comarques, els criteris de constitució seran els mateixos
que els establerts en els punts 2.1. i 2.2.
En aquells casos en que l’àmbit de
representació del Consell local no sigui municipal, caldrà la validació prèvia
validació de l’òrgan corresponent del Consell de la República per a la seva
constitució. Els membres del Consells locals estaran inscrits al registre del
Consell de la República.
5. La relació amb el Consell de la República La relació
dels Consells locals amb el Consell esdevé clau per dotar de fortalesa
estratègica al conjunt de la xarxa de Consells i d’orientació compartida i
coordinada d’accions i projectes. Els Consells locals per la República signaran
una “Carta de compromís” elaborada des del Consell de la República (Consell de
Govern), que determinarà, entre d’altres qüestions, els objectius i finalitats
polítiques dels Consells locals i els seus principis de funcionament.
L’assumpció d’aquest “Compromís” implicarà:
- El seu reconeixement formal com a
Consells locals per part del Consell de la República
- El dret a utilitzar la
imatge corporativa del Consell de la República
- El dret i el deure de
coordinar-se amb els òrgans polítics del Consell de la República
- El dret a tenir
una interlocució estable amb l’estructura tècnica del Consell de la República
6.
Funcions i objectius dels Consells locals
6.1. Funcions polítiques generals
- Impulsar estratègies per a la plena instauració de la República Catalana
- Col·laborar amb totes les accions institucionals i de la societat civil que tinguin com a objectiu la plena instauració de la República
- Reconèixer el Consell de la República, en tant que institució lliure i sobirana que té la missió d’assolir la independència efectiva de Catalunya, com a única institució legítima per a regular el seu funcionament
- Exercir com a espai de representació política lliure i sobirà en el municipi (o en el seu àmbit de representació, en cas que aquest no sigui municipal), no limitat pels poders de l’estat espanyol
- Promoure la unitat d’acció estratègica en el seu àmbit territorial per a la plena instauració de la República
- Promoure la inscripció al Consell
- Dinamitzar la participació dels inscrits al Consell: consultes, processos participatius
- Contribuir a l’organització de les eleccions a l’Assemblea de Representants
- Col·laborar en les accions de diplomàcia ciutadana
- Elevar propostes d’acció al Consell de la República
- Dinamitzar en el territori del Consell Local els projectes del Consell que s’hagin de dur a terme a l’interior
- Formació en l’ús de les eines digitals del Consell de la República
- Xerrades de difusió sobre el Consell (importància, missió, funcions, utilitat, etc)
- Suport a la campanya de “Consum Estratègic” de l’ANC i campanyes similars d’altres entitats
- Acompanyament en la creació de caixes de resistència (familiars, locals, etc)
- Promoure la participació en el Debat Constituent
- Les funcions que el Consell de Govern del Consell de la República proposi Impulsa el teu consell local
dijous, 2 de març del 2023
dimecres, 1 de març del 2023
Subscriure's a:
Missatges (Atom)