Estònia, un petit país fronterer amb Rússia, ha posat la seva economia en peu de guerra. En una societat mobilitzada contra l'espectre d'una invasió, la primera ministra Kaja Kallas no ha patit a les urnes ( per l'escalada de preus, a causa de la brusca interrupció de les importacions de gas rus i l'augment vertiginós de la despesa militar). Fora del seu país, atrau als qui tenen una línia més bel·ligerant amb Moscou.
Des de la invasió russa d'Ucraïna a Estònia regna una atmosfera enrarida. Per començar, a la cúspide de l'Estat. La seva primera ministra defineix el conflicte en terres ucraïneses com a "existencial" per al seu país. El Parlament d’Estònia (el Riigikogu) va aprovar, l’octubre de 2022, una declaració que qualificava de règim terrorista a Rússia. Tallinn ha invertit més de l'1% del seu producte interior brut (PIB) en ajuda militar a Kiev, una de les contribucions més elevades del món en proporció a la riquesa nacional, just per darrere de la de Letònia i per davant de la de Lituània.
La defensa d'aquest petit territori d'1,3 milions d'habitants descansa en gran part en l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN). Des de febrer de 2022, l'Aliança Atlàntica no deixa de reconèixer la necessitat de reforçament del seu flanc oriental. Des del 2008, després d'una onada de ciberatacs contra institucions privades i públiques del país, Estònia, que s'havia unit a l'organització quatre anys enrere, compta amb un Centre de Ciberdefensa creat pels membres de l'Aliança i qualificat com "d'excel·lència".
El país ha emprès un camí vigorós de rearmament, multiplicant aquest any el pressupost militar per dos i dedicant una partida inèdita de 1.200 milions d'euros a la compra de dispositius d'artilleria. Al mes de febrer, Hanno Pevkur, ministre de Defensa, va expressar la seva voluntat de doblar els efectius de les forces terrestres del país, per passar, a finals del 2024, de 9500 a 20.000 combatents, a sumar als 35.000 reservistes i la "lliga de defensa civil" composta per prop de 30.000 ciutadans comuns (una institució creada dies abans del començament de la guerra d'Independència el 1918, i de la qual va ser cofundador el besavi de l'actual primera ministra). Amb Letònia també estan considerant l'adquisició d'un sistema de defensa aeri Iris-T SLM, desenvolupat pel grup alemany Diehl Defence. A finals de l'any passat també van comprar sis sistemes de llançacoets estatunidencs HIMARS.
A Estònia, el temor al gegant rus s'ha de fer als pupitres de les escoles, i els de més edat recorden l'època soviètica. En tota la seva història moderna, la jove república només ha conegut 42 anys d'independència.
L'1 d'abril de 2022, els tres Estats bàltics van anunciar de manera coordinada que posaven fi a les importacions de gas rus. Una decisió espectacular per a Estònia que depenia en un 90% del subministrament rus. L'ús del port de metà de la veïna Lituània, ha suposat una solució substitutòria que permet rebre gas liquat d'origen principalment noruec i estatunidenc, mentre es construeix el primer port de metà del país a Paldiski. La conseqüència ha estat que Estònia va registrar l'agost del 2022 la taxa d'inflació més elevada de la zona euro, amb un 23% en l'índex de consum. Actualment, la inflació anual s'ha reduït al 8,99% (segons dades del mes passat).
Però, aquest impacte econòmic i social no ha impedit que el Partit Reformista Estonià, al qual pertany la primera ministra, guanyés novament les eleccions legislatives del 5 de març del 2023. Un país de per si liberal en l'econòmic que compta amb un tipus impositiu únic no progressiu (o flat tax) del 20%. Tot i que es calcula que el dèficit pressupostari s'acostarà al 5% a finals d'any, la primera ministra s'ha compromès a posar-lo per sota del llindar fixat a Maastricht (3%) a partir de l’any vinent.
El nom de Kaja Kallas sona intensament a la premsa i cercles governamentals com a possible successora de Jens Stoltenberg en el lloc de secretari general de l'Aliança Atlàntica. L’actual secretari general de l'OTAN continuarà un any més al capdavant de l'organització militar, d’acord amb la decisió de la darrera cimera celebrada fa unes setmanes a Vilnius. L'ex primer ministre noruec seguirà en la responsabilitat fins a la cimera de líders prevista als Estats Units l'any que ve, coincidint amb el 75è aniversari de l'Organització. Els aliats porten mesos amb el debat de la successió, i tot sembla indicar que per primera vegada una dona serà la nova cap de l'organització militar. Conjuntament amb la primera ministra d'Estònia, Kaja Kallas, també sona amb força la primera ministra danesa, Mette Frederiksen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada