NOVA LECTURA!

 

Acabo de rebre aquest llibre i ja tinc ganes de començar-lo a llegir, però abans he d'acabar un altre que també m'interessa molt. Ja us explicaré quan l'hagi acabat.

SÍLVIA ORRIOLS A TV155 (ABANS TV3)... I SE'N SURT MOLT BÉ, COM SEMPRE!

 Els matins - Orriols, sobre Vox: "Si defensés la independència de Catalunya, és probable que convergís amb els seus postulats" - 3Cat

Sílvia Orriols no descarta pactar amb Junts fora de Ripoll: "Hi pot haver avinences"

L'alcaldessa de Ripoll ha assegurat que es presentarà a les municipals del 2027, però ha mostrat dubtes sobre una candidatura a les eleccions catalanes del 2028

El fracàs de la moció de censura a Ripoll ha permès que Sílvia Orriols continuï sent l'alcaldessa del municipi i pugui aprovar els seus pressupostos. Però en una entrevista a El món a RAC1 ha explicat que imaginava que "era complicat que s'arribés a fer aquesta moció de censura aglutinant formacions que als programes mantenien posicions antagòniques". Orriols ha celebrat el resultat final i ha assegurat que, en contra del que deien les veus crítiques amb el seu moviment, no volia deixar de governar Ripoll, sinó mantenir el càrrec per desplegar el seu programa electoral.

"Prefereixo mil vegades ser considerada alcaldessa de Ripoll i regidora de seguretat i immigració de Ripoll que no diputada d'un Parlament autonòmic i autonomista", ha dit Orriols, que també ha posat la mà al foc que es presentarà a les eleccions municipals del 2027. En canvi, no té tan clar que sigui la candidata d'Aliança Catalana a les autonòmiques del 2028: "Si hem tingut el temps de potenciar altres perfils dins el partit que puguin ser potents, analitzarem quin és el millor candidat". En tot cas, ha dit que ara per ara no renunciarà com a diputada.

Em presentaré a les municipals del 2027

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

L'alcaldessa de Ripoll ha negat que hi hagi hagut cap contacte amb les forces polítiques de l'oposició per parlar de la moció de censura i ha explicat que és difícil pactar amb Junts a escala local perquè per ells "es tracta d'una qüestió personal" contra ella. En canvi, no ha descartat arribar a acords amb Junts fora de Ripoll: "Hi pot haver avinences". I ha afegit que sempre que arribin a pactes "serà amb partits catalans i catalanistes".

Hi pot haver avinences amb Junts fora de Ripoll

Sílvia Orriols, alcaldessa de Ripoll

Però Orriols també comenta que Aliança Catalana està oberta a parlar amb tothom. De fet, preguntada pels contactes amb la formació d'extrema dreta Alternativa per Alemanya, ha dit que no fa gaire seguiment de l'actualitat internacional, però ha reconegut que subscriu qualsevol intent de conversa per part d'Aliança Catalana amb altres partits.

COMENÇA L'ASSALT AL PARLAMENT!

Ahir va començar l'assalt al Parlament de Catalunya. Un assalt que també serà una neteja de l'escòria que l'ocupa. Molt probablement la CUP, els Comuns i fins i tot ER hi poden desaparèixer. Els neo-convergents i els partits del bloc del 155 seran els enemics a abatre en els propers anys. Ja no hi ha excuses, o s'està amb Aliança Catalana o s'està amb Espanya, amb la corrupció, amb un estat de dret corcat pel feixisme i les polítiques que cerquen la destrucció de Catalunya. Nosaltres prometem, particularment, l'enderrocament de l'edifici de Via Laietana i la construcció de la Plaça de la Llibertat i la desaparició del monument feixista de Tortosa, entre moltes altres coses, naturalment. Però aquestes, us ho juro, les farem en els primers mesos de govern aliancista a Catalunya.

SONDEIG 08/02: Aliança Catalana creix i s'acosta al sorpasso per ser segona força

CUP i Comuns quedarien fora del Parlament

Mireia Puig

08/02/2025

Un nou sondeig publicat el 8 de febrer pel sociòleg Sergi288 confirma un canvi molt destacat en el panorama polític català: Aliança Catalana (AC) continua el seu fort ascens i podria convertir-se en la segona força del Parlament.

Aquest estudi, en línia amb enquestes anteriors, reflecteix com AC –el partit liderat per Sílvia Orriols– multiplica els seus suports a costa de les formacions tradicionals. De fet, AC passaria dels 2 escons obtinguts a les eleccions catalanes de 2024 a rondar els 20 escons segons la nova enquesta.

L'enquesta de Sergi288 mostra que el PSC es manté com a primera força (al voltant de 39-41 escons, similar als 42 que va obtenir el 2024), però la novetat és l'escalada d'AC, que ja supera àmpliament partits com la CUP o els Comuns, i fins i tot empata o supera ERC en intenció de vot.

Cal destacar que Aliança Catalana porta mesos a l'alça: al desembre ja pujava a 14-16 diputats, al gener arribava a 17-19 i ara rondaria la vintena, consolidant una tendència que la perfila com a actor clau. Aquest creixement exponencial es produeix a costa de partits tradicionalment processistes com ERC i la CUP, que continuen perdent suport. En altres paraules, AC està captant votants desencantats del processisme i de l'establishment català, erigint-se en la veu del descontentament.

Una altra dada significativa és que les forces identificades com a “woke” o de l'esquerra progre perden força. Segons el sondeig, ERC seguiria en caiguda lliure - encara que recupera respecte a anteriors enquestes - Junts retrocedeix, i Podemos amb prou feines manté una presència testimonial. Aquesta enquesta reforça la impressió que “l'esquerra i el processisme s'enfonsen”, mentre creixen amb força opcions oposades com AC i Vox. El resultat dibuixa un Parlament cada vegada més fragmentat.

Comparativa: del sondeig de gener a l'enquesta de febrer

Les dades de febrer confirmen i accentuen les tendències ja vistes al gener. A l'enquesta anterior d'inicis de gener, AC apuntava a entre 17 i 19 escons; ara podria rondar fins i tot els 20 o més, acostant-se clarament a Junts. Orriols puja un punt en un mes.

Amb aquest repartiment de forces que dibuixa l'enquesta de Sergi288, la governabilitat de Catalunya es complica enormement. El Parlament resultant estaria tan fragmentat que assolir acords d'investidura i de govern seria un trencaclosques. D'entrada, cap bloc ideològic tradicional sumaria majoria absoluta (68 escons):

Aliança Catalana (AC) – Al maig 2024: 2 escons. Gen 2025: 17-19 escons. Feb 2025: ~18-20 escons estimats. ➜ Creixement espectacular, multiplicant per deu la seva representació segons les projeccions. AC passaria de ser una força minoritària a aspirar a liderar el bloc sobiranista en vots.

PSC – 2024: 42 escons (primera força). Gen: 39-41. Feb: ~40-42. ➜ Estancament: els socialistes conservarien el primer lloc però sense millorar els seus registres. Segueixen lluny de la majoria absoluta i no capitalitzen la caiguda dels seus adversaris.

Junts per Catalunya – 2024: 35 escons (segona força). Gen: 22-24. Feb: ~21-23. ➜ Retrocés notable: la principal força catalana tradicional perd un terç dels seus escons respecte a 2024. Junts pateix per retenir votants i podria ser superada per AC si la tendència continua.

Vox – 2024: 11 escons. Gen: 20-22. Feb: ~19-21. ➜ Forta pujada: el partit de dreta espanyolista dobla la seva representació i també competeix per ser la segona força. Vox es beneficia del vot de protesta contra la inseguretat i la “islamització”

Esquerra Republicana (ER) – 2024: 20 escons. Gen: 17-19 (lleuger descens). Feb: ~18-20. ➜ Recuperació després d'una caiguda en picat però lluny d'eleccions com les de 2017 o 2021: algunes enquestes recents van arribar a situar-la en només 9-11 diputats. ERC passaria de ser força de govern a quedar relegada a un paper residual al Parlament.

PP – 2024: 15 escons. Gen: ~9-10 escons. Feb: ~10-12. ➜ Pèrdua d'impuls: després del seu salt el 2024, el Partit Popular cau darrere de Vox i AC a les enquestes. Segueix present però relegat a cinquena o sisena força, sense aprofitar plenament el desgast del govern català.

CUP – 2024: 4 escons. Gen: ~3. Feb: 0. ➜ Irrellevància creixent: la CUP, antiga referència de l'esquerra independentista radical, gairebé desapareix. Sondejos recents li donen només 2 escons o fins i tot 0 representants, reflectint que el seu missatge no està connectant amb l'electorat actual.

En Comú Podem / Podemos – 2024: 6 escons (els comuns). Gen: 3-4 (Comuns) 4-5 (Podemos). Feb: Comuns 0 / Podemos ~3-4. ➜ Desastre a l'esquerra alternativa: la marca dels Comuns es quedaria fora del Parlament, superada per una candidatura de Podemos autònoma que obtindria uns pocs escons.

El fenomen AC: raons d'un creixement fulgurant

Diversos factors ajuden a explicar l'ascens meteòric d'Aliança Catalana. D'una banda, hi ha una creixent desafecció cap a les opcions independentistes tradicionals (ERC, Junts i CUP) a causa de la paràlisi del “Procés” i a la gestió percebuda com erràtica dels seus líders en l'última dècada.

Molts votants sobiranistes se senten traïts o frustrats amb el “processisme” convencional, al qual veuen acomodat en el poder i allunyat dels objectius originals. AC ha sabut canalitzar aquest descontentament presentant-se com una alternativa autènticament rupturista: promet mà dura amb l'Estat però també amb la immigració il·legal i les polítiques “woke” promogudes per l'esquerra. En paraules d'analistes, l'auge d'AC reflecteix “un canvi de prioritats en l'electorat” independentista, que ara anteposa la identitat i la seguretat a les velles consignes partidistes.

Un altre factor clau és el rebuig a l'agenda “woke” i globalista que molts associen amb partits com els Comuns, Podemos, PSC, ERC fins i tot Junts. Temes com la immigració massiva, la inseguretat ciutadana o certes polítiques d'enginyeria social han provocat inquietud en segments de la població. Aliança Catalana ha explotat hàbilment aquests assumptes, amb un discurs contra la islamització i la inseguretat molt semblant al de Vox, però adaptat al context català. És dels pocs punts de coincidència en ambdós partits ja que a nivell nacional són totalment oposats.

Mentre l'esquerra tradicional minimitzava aquests problemes, AC els ha posicionat al centre del debat, captant votants preocupats que abans podien abstenir-se o votar a la dreta espanyolista. La pròpia líder del partit nacionalista, Sílvia Orriols, s'ha fet coneguda per denunciar sense embuts la delinqüència vinculada a certes immigracions i per oposar-se a l'islamisme radical en municipis catalans.

Aquest missatge directe contra el multiculturalisme mal gestionat i el “bonisme” de les elits progressistes ha calat especialment en zones rurals i petites localitats, on es percep un abandonament per part del govern “metropolità” d'esquerres. De fet, ja després de les eleccions, es va observar que AC obtenia alguns dels seus millors resultats en comarques on l'independentisme tradicional havia defraudat i les preocupacions sobre seguretat eren altes.

Una opció cada vegada més ben vista

No cal subestimar tampoc l'efecte arrossegament. A mesura que les enquestes i mitjans alternatius difonen el creixement d'AC, més votants la perceben com una opció viable. Si al principi votar Aliança Catalana podia veure's com “tirar el vot” per la seva escassa representació, ara que les enquestes la situen amb fins a vint escons, molts indecisos podrien sumar-se a l'onada.

La narrativa que AC és l'única oposició real tant al processisme pactista d'ERC/Junts com a l'esquerranisme del PSC/Comuns està calant en àmbits diversos. Des d'ex votants convergents desencantats, fins a joves conservadors catalanistes, passant per antics abstencionistes farts de la correcció política. En poques paraules, AC ha aconseguit ocupar l'espai del descontentament que va quedar lliure després del desgast dels partits tradicionals combinant el discurs sobiranista amb postulats anti-immigració i anti-“woke” que fins ara ningú havia abanderat a nivell de partits catalans.

Pactes i escenaris de govern: un Parlament ingovernable?

Amb aquest repartiment de forces que dibuixa l'enquesta de Sergi288, la governabilitat de Catalunya es complica enormement. El Parlament resultant estaria tan fragmentat que assolir acords d'investidura i de govern seria un trencaclosques. D'entrada, cap bloc ideològic tradicional sumaria majoria absoluta (68 escons):

El bloc independentista - si és que se li pot dir així - “clàssic” (Junts + ERC + CUP) es quedaria molt curt, al voltant de 37 diputats segons l'última projecció. Ni tan sols afegint els hipotètics escons d'AC –que, encara que és un partit independentista, està fora del mainstream processista– s'arribaria a la xifra màgica. Junts, ERC i CUP han perdut la majoria que van ostentar a la legislatura anterior; ni amb el suport extern d'AC podrien governar, i això assumint que AC volgués donar suport a aquells que la menyspreen.

El bloc d'esquerres, el famós Tripartit, (PSC + ERC + Comuns/Podemos) també fracassaria en l'intent. L'enfonsament d'ERC i Comuns fa que un tripartit d'esquerres estigui matemàticament descartat. Encara que el PSC guanyés, “un front progressista tampoc sumaria” donades les xifres exigües dels seus potencials socis. Salvador Illa no podria ser president novament amb la fórmula de la moció de censura (PSC-ERC-Comuns), ja que entre ERC en caiguda lliure i Comuns fora del Parlament, senzillament no assoleixen els diputats necessaris.

El bloc constitucionalista o del 155 (PSC + PP + Vox) sí que aconseguiria sumar però difícilment arribaran a acords ja que trencaria el discurs de Pedro Sánchez de "lluita contra l'extrema dreta".

La sociovergència tampoc sumaria.

Una altra possibilitat és un govern en minoria del PSC en solitari, amb abstencions puntuals de diferents grups per a la investidura. Per exemple, Illa podria intentar ser investit amb l'abstenció d'ERC i de Junts (cadascun per les seves raons, per evitar una repetició electoral que beneficiaria AC i Vox). No seria la primera vegada que els processistes donen suport al PSOE a canvi de res.

Panorama polític: un nou cicle a Catalunya

Les dades d'aquesta última enquesta suggereixen que Catalunya ha entrat en un nou cicle polític, marcat per la irrupció d'AC i el declivi de l'antiga hegemonia “processista” i progressista. La foto fixa que ens deixa el sondeig és la d'una societat catalana polaritzada i farta del statu quo de l'última dècada. La caiguda simultània d'ERC, Junts, Comuns, PSC - l'únic que aguanta relativament bé - i CUP –els partits que havien dominat el panorama català– indica que una part important de l'electorat busca alternatives fora del marc tradicional, ja sigui en clau catalanista identitària (AC) o espanyolista dretana (Vox).

Aliança Catalana, en particular, surt molt reforçada. El seu creixement constant l'està portant de la perifèria al centre del debat polític. Passa de 2 a potencialment 20 escons en menys d'un any, posant nerviosos a tots els partits tradicionals. No només amenaça amb sorpassar ERC, sinó que posa en problemes a Junts com a representant del vot independentista “autèntic”. Fins i tot Vox veu en AC a un competidor en el segment anti-immigració (encara que amb matisos nacionalistes catalans). Amb aquest panorama, és molt possible que en la pròxima campanya electoral tots els focus girin al voltant d'AC: uns la demonitzaran com 'extrema dreta catalana', altres la presentaran com la veu del poble silenciat.

En qualsevol cas, AC marcarà l'agenda –obligant a parlar de seguretat, d'immigració, d'identitat cultural catalana– temes en els quals fins ara només Vox incidia, però des d'una òptica espanyolista. Ara, amb Aliança Catalana, aquestes qüestions s'aborden també des del catalanisme, cosa que incomoda sobremanera a ERC i Junts. Com a resultat, podríem veure a partits com Junts endurint el seu discurs contra la immigració descontrolada o contra la delinqüència, en un intent de no quedar-se enrere. La pròpia dinàmica política es dretanitza: el PSC tindrà difícil evitar endurir la seva postura en temes d'ordre públic si no vol perdre més vot obrer cap a Vox o AC.

El rendiment negatiu dels partits “woke” en aquestes enquestes també llança un missatge clar: moltes polítiques identitàries i experiments socials dels últims anys no han convençut l'electorat, més aviat al contrari. La ciutadania sembla passar factura a la gestió de l'esquerra en assumptes com la inseguretat, l'habitatge, la immigració i la crisi econòmica. Catalunya ha vist episodis d'okupacions, delinqüència i altres conflictes que, sens dubte, marcaran l'agenda.

“Són els immigrants els que han de posar recursos per integrar-se”, Sílvia Orriols Alcaldessa de Ripoll (Aliança Catalana)

“Em molesta que, en comptes de debatre arguments, es dediquin a etiquetar-te per aïllar-te i impedir que el teu projecte avanci”

“Si es fa una moció de censura, sabrem aprofitar-ho, la ciutadania no perdonarà un pacte d’aquestes característiques”

J.C.F - Ripoll

Sílvia Orri­ols afirma que no hi ha pres­su­pos­tos a Ripoll per la manca de volun­tat d’acord de l’opo­sició. Refle­xi­ona també sobre les eti­que­tes que li atri­bu­ei­xen per les seves polítiques d’immi­gració, tot i que ella insis­teix que mai no ha cri­mi­na­lit­zat aquest col·lec­tiu.

Extrema dreta, xenòfoba, islamòfoba...

M’han dit això i més: fei­xista, nazi... Aques­tes eti­que­tes no m’afec­ten. Tinc molt clar què soc i què no soc i sé que no soc extre­mista, sinó que com­bato els extre­mis­mes. Sí que em molesta que, en comp­tes de deba­tre argu­ments, es dedi­quin a eti­que­tar-te per aïllar-te i impe­dir que el teu pro­jecte avanci. Ni és democràtic ni és just.

Les hi han pen­jat per coses com ara posar tra­ves per empa­dro­nar nou­vin­guts, reti­rar el car­tell de la festa major per una noia amb vel, lliu­rar a la poli­cia un sen­se­pa­pers...

Aquest últim cas era un immi­grant il·legal amb ante­ce­dents i, evi­dent­ment, vam noti­fi­car-ho al cos poli­cial que té com­petències en immi­gració perquè pro­cedís a l’expulsió.

No hi va tenir res a veure, que fos mar­roquí?

No, quan es va fer l’actu­ació poli­cial, no se sabia d’on era.

L’hi dic, perquè, les polítiques més agres­si­ves van diri­gi­des a aquest col·lec­tiu.

Si és el col·lec­tiu que més delin­queix. Nosal­tres ata­quem la delinqüència i l’inci­visme i, si és un dels col·lec­tius més incívics o que té més delinqüents, doncs, evi­dent­ment, té una reper­cussió major, però no anem direc­ta­ment con­tra aquest col·lec­tiu, ni de bon tros.

Sigui com sigui, el cri­mi­na­litza.

Es diu que gene­ra­litzo molt i no és cert. És evi­dent que no tots delin­quei­xen i que no tots són incívics, ni són ter­ro­ris­tes, ni ava­len el ter­ro­risme, però és veri­tat que hi ha una gran majo­ria que viuen de sub­si­dis, que es dedi­quen a delin­quir o a tra­fi­car amb dro­gues, que la mei­tat dels pre­sos de les pre­sons cata­la­nes són estran­gers..., i no ens fem cap favor negant-ho.

Hi ha dades i estu­dis que la con­tra­di­uen.

És clar, són dades d’un govern d’esquer­res i, evi­dent­ment, ja s’encar­rega de publi­car estadísti­ques que l’afa­vo­rei­xin.

Hi ha també infor­mes d’enti­tats diver­ses.

No puc opi­nar, no els he lle­git.

El car­tell de la festa major...?

No som par­ti­da­ris de blan­que­jar, i encara menys des de les ins­ti­tu­ci­ons, aquest ele­ment miso­gin, i menys en una nena.

Vostè és inde­pen­den­tista. Què pot fer des de Ripoll?

Poca cosa, no puc sor­tir al balcó i decla­rar l’estat català. Per això el nos­tre par­tit s’ha aven­tu­rat a anar a les elec­ci­ons naci­o­nals cata­la­nes.

Però va tor­nar a pen­jar la ban­dera espa­nyola que havia tret.

No es pot sacri­fi­car un pro­jecte polític que el ciu­tadà ha votat a les urnes només per un símbol.

S’han des­clas­si­fi­cat una part dels infor­mes dels atemp­tats del 17-A. Què en pensa?

S’hau­rien d’haver des­clas­si­fi­cat molt abans i tots. La ciu­ta­da­nia té dret a saber què va pas­sar i quin paper hi va tenir l’Estat espa­nyol, i cal depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats.

Què fa l’Ajun­ta­ment per superar aquests fets?

No crec en el pater­na­lisme que con­si­dera que l’admi­nis­tració ha de vet­llar per la con­vivència i inte­gració dels immi­grants. Són ells qui han de posar els recur­sos per adap­tar-se a la soci­e­tat.

Què ha fet el seu govern fins ara?

Hem obert el men­ja­dor social dels avis al cen­tre de la vila, cosa que ha millo­rat la seva qua­li­tat de vida; hem fis­ca­lit­zat el padró sobre la base d’infor­mes poli­ci­als, hem pro­hi­bit els sacri­fi­cis halal a l’escor­xa­dor, hem incre­men­tat la presència poli­cial, hem fet diver­sos pro­jec­tes com la millora de la sala Eudald Gra­ells i estem abor­dant el dia a dia... Anar amb el pres­su­post pror­ro­gat ens ha impe­dit fer algu­nes coses.

Res sem­bla indi­car que podrà fer pros­pe­rar els pres­su­pos­tos. Hi haurà moció de cen­sura?

Tot indica que en tenen mol­tes ganes. Per tant, l’aca­ba­ran fent. Si el seu únic objec­tiu és fer-nos fora de la bat­llia, no sé com ho ven­dran a la ciu­ta­da­nia quan hagin d’arri­bar a pac­tes per coses locals on tenen posi­ci­ons con­fron­ta­des.

Es pot enten­dre també com la inca­pa­ci­tat del seu govern d’arri­bar a acords.

Quan tens un cordó sani­tari, quan hi ha regi­dors que al car­rer et diuen imbècil, és molt difícil nego­ciar. Hi ha d’haver volun­tat de les dues parts i, en aquest cas, no n’hi ha. El seu objec­tiu és que ens entre­ban­quem, que no puguem desen­vo­lu­par el nos­tre pro­grama, i davant d’això és difícil nego­ciar.

Li va a favor que pros­peri la moció de cen­sura?

Crec que tots dos esce­na­ris són posi­tius per al nos­tre pro­jecte polític. A títol per­so­nal, pre­fe­ri­ria que no la fes­sin, perquè em sento molt còmoda essent bat­llessa i m’agrada molt poder apli­car les polítiques que hem promès. Però si fan la moció, també sabré apro­fi­tar-ho, perquè, evi­dent­ment, la ciu­ta­da­nia no per­do­narà un pacte d’aques­tes carac­terísti­ques.

Recu­lem al 2023. Vostè va entrar al ple d’inves­ti­dura pen­sant que no seria alcal­dessa?

Sí, aquell dia no duia un dis­curs pre­pa­rat perquè la premsa ja havia anun­ciat que hi hau­ria un bat­lle de con­sens entre Junts, el PSC, ERC i la CUP.

A què atri­bu­eix que final­ment passés tot el con­trari?

Crec que hi havia dos egos per­so­nals de dues for­ma­ci­ons [Junts i ERC] i cap va voler recu­lar. ERC tenia el suport de la resta de for­ces d’esquer­res i Junts va que­dar sola.

Què hi ha al seu pro­jecte que atre­gui gent tan diversa?

Crec que hem acon­se­guit uni­fi­car dife­rents espais polítics. Engres­quem, perquè veuen en nosal­tres hones­te­dat, auten­ti­ci­tat, tot allò que feia molt de temps que no es veia en la política, tot allò que ha que­dat absor­bit per la cor­recció política.