Es diu Eloi Badia, i sí, us el presento amb una foto enorme, perquè fins al dia d'avui, m'era un perfecte desconegut. I suposo que per a molts barcelonins i catalans en general, també. I vés a saber si també per a molts graciencs, ja que de fet, el noi és de la Verneda, de manera que ja sabem que, a Gràcia, és un paracaigudista.
I qui és Eloi Badia? Deixant de banda el seu CV, actualment és, vés per on, el regidor de Gràcia, és a dir, la seva màxima figura política. Com? WTF que diríem! I com és que no l'hem vist ni una vegada en els darrers dies? I com és que no l'hem sentit o escoltat tampoc, quan el seu districte està en flames? La seva preocupació continua sent l'aigua, i no el foc que socarrima les façanes, les botigues, els cotxes i les motos? Ni les pedres que trenquen els aparadors i, més greu encara, fereixen persones?
Com pot ser que encara no l'hagi vist intentant resoldre una tensió que va en augment, i que, sens dubte impulsada pels serveis d'intel.ligència espanyols, està arribant a límits insostenibles?
El seu silenci, demostra que el conflicte gracienc s'ha volgut nacionalitzar des del primer moment, és a dir, no convertir-lo en un afer local, sinó en un afer d'abast nacional per posar contra les cordes el procés polític. En la línia que una servidora escrivia ahir, i que, d'alguna manera, també diu en Partal, avui.
Un altre debat, que ara només apunto, és el de l'elecció directa dels regidors de districte, que faria que la seva actitud respecte els problemes quotidians dels seus electors, fos molt més intensa. En el cas concret de Gràcia, ara fa un any, qui va guanyar va ser CiU.
Però ara, com diria aquell, això no toca. Toca resoldre els incidents que amenacen amb un estiu calent. Toca desespanyolitzar-los.
