Informe Fènix: els sectors amb sous baixos empobreixen tothom i "Catalunya es dessagna" (TV155, abans TV3)

Un grup d'economistes alerten que cal canviar el model econòmic i qualifiquen d'"altament subvencionats" els salaris per sota dels 27.500 euros perquè no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més bàsics

Redacció

15 maig 2026, 

"No és un al·legat antiturístic ni antiimmigració", ha assegurat Guillem López-Casasnovas en la presentació d'un informe que avisa que el model econòmic de Catalunya, basat en sectors amb sous baixos, és insostenible. Argumenta que calen canvis per dependre menys dels sectors poc qualificats, com el turisme o la indústria càrnia.

Es tracta de l'Informe Fènix, que ha estat coordinat per Xavier Roig i elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura.

L'han fet públic aquest divendres i les pròximes setmanes el presentaran a les institucions i als agents econòmics i socials.

"Les solucions al problema són dures, però requereixen mesures de bisturí, perquè el país s'està dessagnant", en paraules de Roig.

Sectors "altament subvencionats"

A l'informe es qualifica de "subvencionats" els sous per sota dels 29.000 euros bruts a l'any i d'"altament subvencionats" els que estan per sota dels 27.500 euros i que són majoritaris en determinats sectors. La idea és que contribueixen a l'empobriment de l'economia i de la societat, perquè impliquen una "transferència implícita" de recursos de la resta de teixit productiu per cobrir els serveis bàsics que proveeix la Generalitat.

"No estem en contra de vendre embotits o que es creïn hotels, però sí a favor que paguin els costos que tenen", ha assegurat Ventura. I Xavier Puig ha apuntat als empresaris:

Hi ha massa empresaris que creen massa llocs de treball que ens empobreixen.

Segons això, el creixement del turisme no aporta més benestar, sinó que resta recursos del sistema.

La paradoxa del PIB

L'informe constata que el PIB de Catalunya és superior al del seu entorn, però "cada vegada s'allunya més de l'europeu", com ha alertat Guinjoan, i a més "no s'ha traduït en una millora significativa" del PIB per càpita, que mesura el benestar de la població.

Fa 25 anys, el PIB per càpita estava 6 punts per sobre de la mitjana europea i ara, el 2025, està 6 punts per sota.

Presentació de l'Informe Fènix (ACN/Andrea Salazar)

El document ho atribueix a l'augment demogràfic excepcional (del 33% des del 2000), que, alhora, ha impactat en la productivitat, per la creació de feines ocupades gairebé exclusivament per la immigració.

Aragó pot superar Catalunya

Guinjoan ha explicat que el País Basc i Aragó han crescut en PIB per càpita, mentre la seva immigració ha estat, percentualment respecte a la població, una tercera part de la catalana.

L'economia catalana és tan poc productiva que, si no se'n canvia el model, en menys de 25 anys caurà al quart lloc de l'Estat i "si continuem com estem acabarem malament", com ha indicat l'economista Miquel Puig.

Aragó està a punt d'avançar-nos en PIB per càpita. El dia que passi ens sabrà molt greu i voldrà dir moltes coses.

"La immigració hauria de ser més selectiva", ha afegit Puig, que ha reivindicat que sigui obligatori l'aprenentatge del català entre els nouvinguts per ocupar llocs d'atenció al públic i de serveis de cura personal.

Augmentar el salari mínim

Entre les propostes, els autors de l'estudi també plantegen saber els números exactes del que aporta i el que gasta cada sector productiu, amb la publicació de la balança fiscal i el valor afegit de cadascun.

També defensen augmentar el salari mínim interprofessional a Catalunya per frenar l'expansió de llocs de treball poc qualificats.

En matèria fiscal, l'estudi diu que cal eliminar els avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat i augmentar el mínim exempt de l'impost de patrimoni.

Reduir la capacitat turística és una altra idea cap a un model econòmic més sostenible, segons l'Informe Fènix, perquè no té sentit obrir més hotels si no hi ha gent per atendre'ls.

Un sanedrí d'economistes encén els llums d'alarma contra les apostes empobridores de Catalunya (ND)

15 de maig de 2026

El Producte Interior Brut català ha crescut en els darrers anys, però el PIB per càpita ho ha fet de forma molt lenta i per sota de la inflació. Això s'explica pel creixement de la població (Catalunya és el territori de la UE que més immigrants ha rebut el darrer quart de segle) i ajuda a entendre l'empobriment dels catalans el darrer quart de segle. Els sectors econòmics que han atret aquests nouvinguts i que són els que més han crescut no aporten prou valor afegit a la societat més enllà dels beneficis empresarials. En molts casos paguen salaris baixos que es poden considerar "altament subvencionats" i que fan que els sectors també ho siguin.

El turisme, les càrnies i els repartidors són els tres sectors que assenyala directament un sanedrí de set economistes sobiranistes que encén els llums d'alarma sobre el "deteriorament" del model econòmic del país i que aquest divendres al matí ha presentat a Barcelona l'Informe Fènix. El document, farcit de dades i exemples, fa una anàlisi crua i severa de l'economia catalana, la seva frenada i la seva deriva, i proposa solucions fiscals de tarannà liberal, regular millor el mercat laboral i la immigració, i decréixer turísticament.

L'estudi ha estat coordinat per Xavier Roig i elaborat pels també economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura. Tots ells s'han implicat, des de l'opinió, la societat civil o la vida institucional, en el sobiranisme i ara fan una aportació "urgent i que es pot resoldre en l'àmbit català" per al debat no necessàriament coincident amb les seves visions personals. Roig ha afirmat que les solucions "no poden ser de bisturí" perquè el país "es dessagna". Entre els assistents hi havia el president de FemCat, Tatxo Benet, i diputats de Junts.

L'estudi -que podeu consultar íntegre al final del text- fa afirmacions i propostes a tenir en compte per l'impacte que tenen no només en la productivitat i el model industrial sinó també en matèria social, d'habitatge o de llengua. Fa una anàlisi purament econòmica i no pas humanista, cultural o territorial entorn l'aportació de cada col·lectiu o sector. Aquestes són les cinc claus de l'Informe Fènix:

1. Un PIB per càpita que creix poc i una població que creix molt

La població catalana ha experimentat un fort creixement, però el PIB per càpita –que mesura millor el benestar material– ho ha fet molt lentament. El model català és comparable a les Balears, el País Valencià, o les Canàries, territoris amb fort pes del turisme i un model demogràfic similar i contrasta amb el País Basc o l'Aragó, amb un creixement més moderat de la població i un creixement més qualitatiu del PIB. De fet, l'Aragó és en el camí de superar en PIB per càpita el nostre país. La immigració ha aportat un dividend demogràfic que ha compensat l’envelliment de la població, però les feines que han ocupat s'han concentrat en sectors amb un impacte negatiu.

Creixement del PIB total, del PIB per càpita i de la població en una comparativa

ND

Catalunya ha experimentat, segons l'informe, un procés d’especialització relativa cap a sectors de baixa productivitat i ha concentrat el seu creixement de forma molt binària, en sectors d’alta productivitat (química, farmacèutica, informació i comunicacions, serveis professionals i científics) i, per l’altra, en sectors de baixa productivitat (alimentació, serveis auxiliars i hostaleria). La forta immigració coexisteix amb un nivell d’atur excepcionalment elevat en el context europeu, amb jubilacions anticipades, amb l’èxode de joves formats i amb un insuficient reciclatge de treballadors afectats pel canvi tecnològic, constata l'informe. La tria de sectors i la reducció de les jornades horàries sense augmentar la productivitat, molt més alta al sector industrial que al dels serveis, sol·licita més mà d'obra. "Els necessitem com l'aire que respirem", deia la gran patronal Foment. Els economistes afirmen que no fan un "al·legat contra la immigració", que és conseqüència d'un model econòmic nociu.

Si es projecta l'actual model fins a 2050, el PIB continuaria creixent a l'1,5% anual i el PIB per càpita el 0,4% i la població assoliria els 10,5 milions d’habitants. El creixement de la immigració resulta possible perquè és, pràcticament, il·limitat i representa una font inesgotable de personal, i el turisme –que és un dels principals sectors que l’atrau– té unes perspectives de creixement també il·limitades a mitjà termini. És possible, quant a densitat demogràfica, consum d'aigua o habitatge si hi ha polítiques clares. L'informe es pregunta si aquest creixement "té algun sentit" i si ha millorat el benestar i conclou que no ha estat el cas.

2. Salaris altament subvencionats: inferiors a 29.000 euros

Segons explica l'informe, el 2023 el 57% dels assalariats treballaven en subsectors en què el salari mitjà era inferior al salari mitjà del conjunt de l’economia catalana (uns 35.000 euros), i això es concentrava als serveis, on el percentatge s'enfilava fins al 62% en contrast amb el 37% a la indústria. Què és un salari subvencionat? Per sota d’un determinat nivell salarial, les aportacions a la seguretat social efectuades –pel treballador i per l’empresa– més els impostos directes i indirectes que paga el treballador no cobriran el cost dels serveis públics que ell i la seva família consumeixen. La resta, els que cobren més, hauran de compensar amb els seus impostos la diferència.

Comportament dels salaris del turisme dins i fora de Barcelona

ND

Els economistes arriben a la conclusió que cal qüestionar obertament els salaris altament subvencionats. Són llocs de treball que o bé no haurien d’existir, o bé haurien d’estar més ben retribuïts. Són els que se situaven per sota dels 27.500 euros bruts anuals el 2023 i que ara estarien per sota dels 29.000 euros. Hi ha dos candidats a un salari altament subvencionat: un resident que estaria a l’atur i el fet que treballi permet sufragar una part del salari social i, per tant, és positiu; i un no resident que s’instal·la al país i que es beneficia del baix salari que li paga l’empresari, que se'n beneficia, i del salari social. Entre 2006 i 2025, els del primer grup són 56.000 menys i els del segon grup 599.000 més.

3. Tres sectors assenyalats

Els salaris altament subvencionats poden tenir sentit si l'esforç col·lectiu repercuteix en el conjunt de la societat, com passaria per exemple en el cas de les cures. O de sectors altament subvencionats, que pesen en excés i creixement més ràpid que la resta. La seva existència, expliquen, té sentit en sectors com l'agricultura, que no creix i fixa la població al territori, però no en els repartidors, per exemple.

És cert que el turisme alimenta tota una indústria auxiliar i de proveïment, però el 80% dels turistes són estrangers. I la major part de la producció càrnia catalana s'exporta, especialment el porcí (75%). Aquest sector només pot incidir en el salari dels treballadors, però no en els preus de compra i venda que marquen les llotges. De la seva competitivitat gràcies als sous baixos se'n beneficien els empresaris d'aquests sectors, però representen un cost per al conjunt dels contribuents.

L'informe fa un càlcul de com funcionen, si es miren costos i ingressos, tres sectors subvencionats i que no fan una aportació a conjunt de l'economia. Un hotel 3 estrelles, amb 50 habitacions i 20 treballadors té un dèficit social de 108.760 euros. Un escorxador de 720 treballadors, en genera un de 883.440 euros. I una empresa d'economia de plataforma amb delivery amb repartidors, com pot ser Glovo, una subvenció de 3,5 euros per lliurament per poder ser competitiva. Segons l'estudi cada nit d'hotel se subvenciona amb sis euros i cada tona de carn produïda amb nou euros.

4. Fiscalitat més liberal, copagament i turisme sense premi

L'informe afirma que l'actual model econòmic "posa en perill la pròpia existència de Catalunya com a país i els trets fonamentals que l’han caracteritzat secularment", com ara la llengua o l’autoexigència com a tarannà col·lectiu. La "manca crònica de recursos" i el model triat per administracions i empresaris en els darrers anys dificulta que Catalunya sigui "un país que, mantenint les arrels pròpies, vulgui ser cohesionat, pròsper i democràtic".

Els economistes aposten per publicar la balança fiscal de cada sector productiu per mesurar-ne el valor i actuar a curt termini i en els àmbits que són competència catalana, encara que alguns aspectes que proposen ho són estatal si bé els partits sobiranistes en aquest moment tenen incidència al Congrés. Pel que a la fiscalitat plantegen reformes de tarannà liberal per dinamitzar l'economia. Per reduir el turisme es planteja revisar la figura del fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables, normalitzar l’IVA a l’hostaleria, augmentar l’impost d’estàncies en establiments turístics (IEET) excepte en zones rurals i més taxes específiques.

Els economistes autors de l`informe Fènix durant la presentació de l`estudi

De forma més genèrica, es proposa una rebaixa de la pressió fiscal per atreure treballadors i directius qualificats, deflactar l'IRPF, recàrrec de l'IBI de segones residències, reduir impacte de l'impost de patrimoni per als de menys de 10 milions a canvi d'un impost grans fortunes, i implantar o recuperar taxes i copagaments en les autopistes i altres serveis en la línia del que fan altres països del nostre entorn.

5. Més competències per incidir en el model econòmic

Entre les competències que hauria de tenir Catalunya per poder incidir en el seu model econòmic n'assenyalen de determinants com ara tenir presència en les grans empreses d'infraestructures i poder decidir sobre aquestes. Però la que és més determinant és poder fixar un salari mínim interprofessional català per poder reduir el pes dels sectors més subvencionats i amb salaris més baixos. S'ha constatat que pujar-lo en els darrers anys no ha destruït ocupació.

També indiquen que cal assolir competències en immigració i que el català ha de ser, en tant que llengua oficial, obligat de cara al públic i a les cures. És necessari, afirmen, reduir les baixes (el govern Illa va retirar un pla per fer-ho), assegurar el compliment efectiu dels convenis col·lectius (un assumpte vinculat a la capacitat de la Inspecció de Treball i a la força sindical als centres de treball) i evitar fraus a l'atur.

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic (Vilaweb)

Xavier Roig, Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan, Miquel Puig, Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura qüestionen el model de creixement actual, amb sous baixos i baixa productivitat, i demanen una intervenció urgent del govern, la diputació i els ajuntaments

Odei A.-Etxearte

15.05.2026 -

“Els temps són excepcionals i la situació de Catalunya és excepcional”, ha dit l’enginyer Xavier Roig, coordinador de l’Informe Fènix, per explicar la raresa d’haver reunit un grup d’economistes per redactar-lo. L’han presentat per llançar un crit d’alerta. En paraules de Roig: “El país es dessagna.” La conclusió a què han arribat és que el creixement econòmic actual empobreix Catalunya i que el govern de la Generalitat, les diputacions i els ajuntaments hi han d’actuar immediatament. Consideren que han d’establir unes noves regles del joc que frenin la creació de llocs de feina amb sous baixos i baixa productivitat, que posen en perill la sostenibilitat dels serveis públics de l’estat del benestar, com ara l’educació i la salut. L’informe ha estat coordinat per Roig i redactat pels economistes Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig, amb un equip assessor format per Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura.

L’estudi punxa el discurs triomfalista del creixement econòmic. Els economistes avisen que un nombre elevat dels llocs de feina que s’han creat aquests últims anys ha estat en sectors que paguen sous baixos que no permeten de pagar el cost dels serveis públics més directes. És el cas, per exemple, del turisme i les indústries càrnies. Han qualificat de sectors altament subvencionats aquells en què la mitjana dels treballadors té sous d’aquestes característiques. Han situat el llindar en els 27.500 euros anuals de sou brut el 2023. Diuen que els sous per sota d’aquesta quantitat no compensen el cost dels serveis que reben com a ciutadans. “El 44% de la creació de llocs de feina d’aquests últims anys són en sectors altament subvencionats. Això ens sembla preocupant”, ha explicat Puig. És una tendència, a més, que creix, segons els seus càlculs. Representen el 35% de l’ocupació i creixen més de pressa que no pas la resta de l’ocupació. Segons Puig, és especialment greu en els sectors que creen molts llocs de feina especialment per a població no resident: “Si continuem com fins ara acabarem malament. Una manera de dir-ho és que l’Aragó és a punt d’avançar-nos en PIB per càpita i el dia que passi voldrà dir moltes coses.” Roig ha apuntat que, en les projeccions que havien fet, podria passar el 2050.

Modest Guinjoan ha explicat que el PIB per càpita a Catalunya s’havia anat estancant i havia disminuït d’ençà del 2010 en comparació amb el d’Europa. Ha perdut 12 punts percentuals en relació amb la mitjana de la Unió Europea. És així perquè, tot i que el PIB ha crescut molt, la població també ha augmentat d’un 30%. La immigració ha cobert els nous llocs de feina en un moment d’envelliment i de natalitat baixa. El 90% del creixement ha estat per l’arribada de població immigrada. Xavier Cuadras ha afegit que la productivitat catalana, en comparació amb l’europea, era d’un 87%, tot i que havia estat del 92% l’any 2000. Jordi Galí ha subratllat l’aparent paradoxa que el nombre de treballadors hagi augmentat d’1,1 milions aquests últims vint anys, però que la desocupació no s’hagi reduït. Els promotors de l’estudi, tanmateix, han volgut remarcar que no estaven en contra ni de la immigració ni del turisme: “No és un problema d’anti-al·legat turístic. No és un al·legat contra la immigració. El problema és el model productiu”, ha afegit Guillem López-Casasnovas.

La situació actual pot beneficiar els nouvinguts que treballen i els empresaris que els paguen sous baixos, però té un cost fiscal alt, segons Jaume Ventura, que no s’ha mostrat partidari de limitar l’entrada de persones sinó que les empreses en paguin el cost real i no treguin rèdit de costs subvencionats: “Que paguin els costs reals que tenen.” Conclouen que el creixement no ha ajudat a millorar el benestar dels catalans. Ben al contrari, en molts segments de la població catalana ha baixat el nivell de vida que tenia a principi del mil·lenni.

Els autors de l’informe llancen propostes concretes per capgirar la situació actual. Per corregir-les, d’entrada, proposen d’apujar progressivament el sou mínim interprofessional a raó d’un percentatge anual significatiu per sobre de la inflació, la normalització de l’IVA a l’hostaleria, l’augment de l’impost d’estada en establiments turístics –excepte a les zones rurals–, la introducció de taxes específiques per a compensar externalitats negatives i la revisió de la figura del treballador fix-discontinu en activitats turístiques estacionals i assimilables. També demanen que un organisme independent sigui transparent amb les dades, que calculi periòdicament el balanç fiscal dels sectors de l’economia catalana per identificar els que representen una càrrega i un benefici més gran del punt de vista fiscal, que permeti de veure com evolucionen els equilibris en el temps i si els sectors deficitaris perden pes respecte dels que aporten recursos fiscals nets, com creuen que seria desitjable.

Defensen, a més, una gestió de l’arribada d’immigrants que afavoreixi l’entrada de persones qualificades d’acord amb les necessitats del model econòmic, i que aprofiti millor el talent dels locals formats i dels desocupats a llarg termini. Creuen que aquestes mesures incidirien positivament en el mercat d’habitatge i sobre la situació de la llengua i la cultura catalanes. En aquest sentit, voldrien fer obligatori el coneixement del català per a ocupar llocs de feina d’atenció al públic i serveis de cura personal. “En la majoria de països de la UE, el coneixement de l’idioma oficial és necessari per a obtenir el permís de residència definitiu”, subratlla l’informe.

Respecte del turisme, proposen l’eliminació de llicències d’habitatges d’ús turístic, excepte a les zones rurals, i l’adquisició d’edificis hotelers i de blocs d’apartaments a la costa per a convertir-los en espais públics i habitatges permanents. També demanen que s’afavoreixi la conversió de places que, incorporant-hi capital i tecnologia, aportin valor afegit als seus productes.

D’una altra banda, com a mesures d’estímul, defensen un increment del pressupost en innovació, crear un fons d’inversió públic per a ajudar al creixement d’empreses catalanes amb capital industrial i tecnològic, orientar la inversió estrangera en la creació de llocs de feina qualificats i que fomentin l’equilibri territorial, impulsar l’FP i que la Generalitat i les diputacions subvencionin els municipis que promoguin la instal·lació d’empreses de sectors no subvencionats.

En la carpeta d’iniciatives fiscals, hi inclouen una revisió completa del sistema fiscal, que consideren que ha tendit a pretendre combatre l’infrafinançament de Catalunya amb una estructura tributària que és poc amiga d’atraure el talent i no evita la deslleialtat fiscal d’uns altres territoris de l’estat espanyol i d’Europa. També defensen que es revisi el règim d’autònoms, amb una tributació sobre l’IRPF que els discrimina del sistema impositiu societari, que grava sobre els beneficis, i que s’elevi el mínim exempt de l’impost de patrimoni a 3 milions, que seria fins a 10 milions d’euros sempre que s’augmentés alhora l’impost a les grans fortunes, de competència estatal. Sostenen igualment que s’hauria d’establir un recàrrec a l’IBI dels habitatges que no siguin primera residència i que augmentin les taxes i els copagaments d’autopistes, serveis universitaris, sanitaris i socials, com passa a la majoria d’estats de la UE. Quant a les empreses, volen que es millori el tractament fiscal per als beneficis que es reinverteixin en l’empresa i distingir la petita i mitjana empresa de la resta en el tractament normatiu. Tot plegat, amb una administració tributària que fos més clara i deixés poc marge interpretatiu a les inspeccions.

Alerta econòmica: el model de Catalunya és insostenible i aboca el país a la fractura social

L'Informe Fènix destapa que el turisme i la indústria càrnia reben subvencions encobertes perquè els seus baixos salaris no paguen els serveis públics de la seva plantilla

Joan Puig

Divendres, 15 de maig de 2026

L’economia de Catalunya es troba en una cruïlla crítica. L’independent Informe Fènix, presentat avui divendres 15 de maig de 2026, conclou que el creixement actual és fictici. L’estudi ha estat coordinat per Xavier Roig. Els autors són Xavier Cuadras Morató, Modest Guinjoan i Miquel Puig. Han rebut l’assessorament de Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura.

La paradoxa de l’empobriment generalitzatDavallada del benestar: L’any 2000, el PIB per càpita català superava en sis punts la mitjana de la Unió Europea. Actualment se situa sis punts per sota. La pèrdua relativa és de 12 punts percentuals.

Ocupació precària: S’han creat llocs de treball basats en sous molt baixos. Aquests llocs s’han cobert gairebé exclusivament amb immigració. Això ha llastrat la productivitat global.

El llast dels “sectors altament subvencionats”

L’informe denuncia l’existència de sectors econòmicament i socialment deficitaris. [1]Dèficit fiscal intern: Els salaris d’aquestes activitats són tan baixos que els treballadors no generen prou impostos per pagar la sanitat o l’educació que consumeixen. La resta de la societat subvenciona indirectament aquests negocis.

Turisme de sol i platja: Cada pernoctació en un hotel de 3 estrelles a la costa rep una ajuda encoberta de 6 euros de diners públics.

Indústria càrnia: És l’altre gran sector assenyalat que només sobreviu gràcies a la mà d’obra barata.

Full de ruta per salvar l’economia

Els experts proposen un canvi radical amb mesures urgents:

• Frenar el turisme: Reduir de manera efectiva la capacitat turística del país.
• Pujar salaris: Apujar el salari mínim per destruir els llocs de treball poc qualificats.
• Immigració selectiva: Vincular l’arribada de treballadors a la qualificació i la demanda real.
• Exigència del català: Fer obligatori l’idioma per a feines de cara al públic i de cures.
• Fi dels privilegis fiscals: Eliminar els avantatges als sectors poc productius.

L’Informe Fènix assenyala un retrocés del 12% en el PIB per càpita de Catalunya respecte a la mitjana europea en 25 anys, passant d’un 6% per sobre a un 6% per sota, impulsat per l’ocupació de baixa qualificació. 

Paral·lelament, l’informe estima una subvenció encoberta de 6 euros per pernoctació en el sector hoteler, on el cost públic dels serveis als treballadors de baix sou supera els impostos aportats. Podeu consultar l’informe complet per a més detalls.

Informe Fènix: el model econòmic “insostenible” de Catalunya empobreix la població

Entre els sectors més assenyalats hi ha el turisme i la indústria càrnia

Jose Díaz

15/05/2026 

La presentació de l’Informe Fènix’, coordinat l’enginyer i empresari Xavier Roig i assessorat pels economistes Jordi Galí, Guillem López-Casasnovas i Jaume Ventura, alerta que Catalunya es troba immersa en un atzucac economic en el qual el model economic imperant és totalment insostenible i està provocant que la població del país estigui abaocada a un “empobriment continuat”.

La presentació de l’informe, elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, ha volgut fer baixar el suflé de l’economia catalana i confrontar el “cert triomfalisme” imperant en la presentació de les xifres macroeconòmiques oficials dels últims anys. Una situació economica en la qual els experts assenyalen diversos sectors productius i economics del país als quals acusen d’estar “subvencionats” i que operen oferint salaris especialment baixos amb els quals no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més bàsics de què gaudeixen els mateixos treballadors. Entre els sectors més assenyalats hi ha el turisme i la indústria càrnia.

Els experts esconomistes assenyalen que malgrat que el PIB per càpita ha augmentat ho ha fet totalment desacompassat respecte com s’ha mogut el món i ha crescut lentament i allunyat de l’increment de preus que ha comportat la inflació. Un fet que segons els experts ve motivat per un model economic en el qual s’ha combinat un gran creixement de la població que ha fet que diversos sectors economics hagin optat per fer ús d’una mà d’obra extremadament barata pagant salaris especialment paixos i que es podria arribar a considerar que són “altament subvencionats”. Els economistes afegeixen que revertir aquesta situació és una prioritat totalment “urgent” i asseguren que se li pot donar la volta des de “l’àmbit català.

L’enginyer i empresari Xavier Roig, en declaracions recollides per l’ACN, ha assegurat que “els temps són excepcionals i la situació de Catalunya és excepcional”, uns temps que ha alertat que si no canvien pot posar en risc el futur de Catalunya, ja que el model de desenvolupament actual “amenaça la supervivència” de Catalunya i “posa en risc” l’estat del benestar i el model de democràcia social.

Sectors “subvencionats” amb una Catalunya que no creix

En l’informe s’alerta que la població que percep un salari per sota dels 29.000 bruts l’any 2025 pateixen una manca d'”equilibri” entre aportacions i salari social percebut pel treballador, un fet que en el document s’assenyala com a “salaris altament subvencionats”, ja que hi ha una “transferència implícita” de recursos de la resta de teixit econòmic productiu per cobrir els serveis bàsics que proveeix la Generalitat Uns salaris que segons l’economista Miquel Puig representen un 35% del total de llocs de feina i el 44% de l’ocupació creada entre el 2008 i el 2023.

Uns salaris subvencionats que arriben a una Catalunya que no creix. Els autors de l’estudi alerten que existeix una “paradoxa preocupant” perquè a Catalunya s’està produint un creixement del PIB superior al del seu entorn, un creixement, però, que “no s’ha traduït en una millora significativa” del PIB per càpita. De fet, alerten que l’augment poblacional ha fet que Catalunya hagi caigut sis punts per sota de la mitjana europea del PIB i que la productivitat de l’economia catalana sigui “manifestament inferior” a la de les economies europees regionals. “Si continuem com estem acabarem malament. Aragó està a punt d’avançar-nos en PIB per càpita”, ha sentenciat Puig.

‘Informe Fènix’: economistes catalans consideren urgent abandonar l’actual model basat en immigració massiva i baixa productivitat

 16/05/2026

L'alternatiu

Un grup d’economistes i acadèmics catalans ha presentat l’Informe Fènix, un document de més de 120 pàgines que exposa una diagnosi preocupant sobre l’evolució de l’economia catalana durant els darrers vint-i-cinc anys. Coordinat per Xavier Roig i amb la participació d’economistes com Jordi Galí, Guillem López Casasnovas i Jaume Ventura, l’informe sosté que Catalunya ha substituït un model basat en l’augment de la productivitat per un altre sustentat en el creixement demogràfic i els sectors de baix valor afegit.

Els autors consideren que aquest canvi està deteriorant progressivament el nivell de vida, tensionant els serveis públics i generant una dependència creixent d’una immigració poc qualificada. D’acord el document, el problema no és que l’economia catalana creixi poc, sinó que el creixement de la població ha estat tan intens que el PIB per càpita -l’indicador que mesura la prosperitat individual- ha evolucionat molt més lentament que en altres economies europees.

Més habitants no comporta més prosperitat

L’estudi identifica un punt d’inflexió a partir de l’any 2000. Durant el període 1955-2000, Catalunya va combinar immigració i creixement econòmic amb una forta millora del nivell de vida. Però, a parer dels autors, això ha canviat en les darreres dècades. Entre el 2000 i el 2024, la població catalana ha superat els vuit milions d’habitants a causa principalment de la immigració procedent de Llatinoamèrica i el Magrib, mentre que el PIB per càpita ha quedat estancat en comparació amb Europa.

El document compara Catalunya amb territoris com les Balears, el País Valencià, les Canàries o Andorra, que comparteixen un patró similar: fort creixement demogràfic vinculat al turisme i rendiment mediocre del PIB per càpita. En canvi, regions com el País Basc o l’Aragó presenten un model diferent, amb menys immigració i una evolució més favorable de la renda per habitant.

Els autors rebutgen la idea que la immigració sigui inevitable per a sostenir l’economia. Assenyalen que diverses comunitats autònomes espanyoles han mantingut o reduït la població sense col·lapsar econòmicament i remarquen que el cas del País Basc, que registra una immigració molt inferior a la catalana, però amb millors indicadors de prosperitat.

Productivitat baixa i sectors de poc valor afegit

El nucli de la crítica econòmica de l’informe se centra en la productivitat. Els autors sostenen que Catalunya no només té una productivitat inferior a la mitjana europea, sinó que aquesta distància s’ha agreujat en les darreres dues dècades: mentre l’any 2000 la productivitat catalana era un 8% inferior a la mitjana europea, avui és un 13% més baixa.

La recerca defensa que l’economia catalana ha generat ocupació de manera “binària”: d’una banda, sectors d’alta productivitat com la indústria farmacèutica, la química o els serveis tecnològics; de l’altra, activitats de baixa productivitat com l’hostaleria, la indústria alimentària o els serveis auxiliars.

Els autors descarten que el problema sigui una desindustrialització general. De fet, remarquen que Catalunya ha mantingut el pes industrial en comparació amb el País Basc. El problema, afirmen, és el creixement desproporcionat dels serveis de baix valor afegit vinculats sobretot al turisme massiu.

L’impacte dels sectors subvencionats

Un dels conceptes més controvertits de l’Informe Fènix té a veure amb el concepte de “salari subvencionat”. Els autors argumenten que hi ha sectors econòmics on els salaris són tan baixos que els treballadors no generen prou impostos i cotitzacions per a sufragar els serveis públics bàsics que utilitzen al llarg de la seva vida.

Segons els càlculs de l’informe, aquest llindar se situaria en uns 29.000 euros bruts anuals. Per sota d’aquesta xifra, asseguren, la diferència acaba essent assumida indirectament per la resta de contribuents i sectors més productius.

Els sectors més assenyalats són el turisme de sol i platja, la indústria càrnia i els serveis de repartiment a domicili. L’informe estima, per exemple, que un hotel de tres estrelles de la costa catalana rep una “subvenció implícita” de sis euros per pernoctació; un escorxador porcí, nou euros per tona de carn produïda; i els riders, tres euros per entrega.

Els investigadors remarquen que aquestes activitats tenen un impacte especialment negatiu quan el beneficiari final és extern. En el cas del turisme, gran part dels costos socials -infraestructures, sanitat, seguretat o habitatge- serien bàsicament assumits pels residents, mentre que bona part del benefici econòmic resulta exportat.

Pressió sobre habitatge i serveis públics

En paral·lel, l’informe adverteix que el model actual genera problemes estructurals cada vegada més difícils de sostenir. Entre les conseqüències principals destaca la dificultat d’accés a l’habitatge, la pressió sobre recursos com l’aigua i l’energia i el deteriorament dels serveis públics.

Els autors alerten que l’augment de població no ha anat acompanyat d’un increment equivalent de la productivitat ni dels recursos disponibles per mantenir la qualitat dels serveis. Consideren igualment que el model dificulta els objectius de descarbonització i alimenta tensions socials i polítiques creixents.

El document arriba a afirmar que Catalunya s’enfronta a una disjuntiva entre “redreçar el patró de creixement” o afrontar una “fractura social” derivada de la precarització i la saturació dels serveis col·lectius.

Menys dependència turística i immigració més selectiva

Per tal de revertir la situació, l’Informe Fènix planteja un conjunt de mesures. Entre les més urgents hi hauria la reducció de la capacitat turística, l’augment del salari mínim per a frenar l’expansió dels llocs de treball poc qualificats i una reforma fiscal adreçada a penalitzar menys les rendes altes del treball i atraure activitat empresarial de més valor afegit.

En matèria migratòria, els autors defensen la necessitat d’una política orientada a la qualificació professional i a l’augment de la productivitat. També proposen exigir el coneixement del català en feines d’atenció al públic. 

L’informe suggereix igualment incrementar la fiscalitat turística, revisar els contractes fixos discontinus i ampliar alguns copagaments amb l’objectiu de garantir el finançament dels serveis públics.

Malgrat el to alarmista, els autors insisteixen que Catalunya encara conserva sectors innovadors i capacitat industrial suficient per a redreçar de rumb. Alerten, tanmateix, que s’esgota el temps per a corregir el model.

Informe Fènix alerta: Catalunya s’empobreix i anirà a pitjor malgrat créixer en població i turisme

El document també avisa que perilla la cohesió social a mitjà termini

Economia

15.05.2026

Els economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan, Miquel Puig, Jordi Galí, Guillem López Casasnovas, Xavier Roig i Jaume Ventura, han elaborat un diagnòstic dur sobre l’economia catalana i proposant mesures contundents per revertir el que consideren un declivi del model.

'L'Informe Fènix' posa damunt la taula una realitat incòmoda que fa anys que s’intueix, però que poques vegades s’ha analitzat amb tanta cruesa: l’economia catalana està perdent pistonada des de fa un quart de segle. Malgrat un creixement aparent del PIB per l'augment de la població, el benestar real dels catalans —mesurat pel PIB per càpita— avança a pas de tortuga, mentre la productivitat cau en picat en comparació amb Europa.

El document, que es pot consultar al web informefenix.cat, constata que el model actual, basat en un creixement demogràfic explosiu (1% anual) impulsat per la immigració i en sectors de baixa productivitat, està posant en risc el nivell de vida i la cohesió social del país. "Un deteriorament que posa en risc la tradició productiva del país i, per tant, el manteniment del nivell de vida", afirmen els autors.

Creixement aparent, benestar estancat

Els economistes reconeixen que el PIB global ha crescut, però subratllen que aquest augment ha anat acompanyat d’un "augment rapidíssim de la població". El resultat és clar: el PIB per càpita ha evolucionat molt per sota de les economies comparables. Catalunya ha entrat en un grup problemàtic juntament amb les Illes Balears, País Valencià o les Canàries, on l’explosió demogràfica per immigració i el turisme de masses han diluït la riquesa per habitant.

La productivitat, el gran maldecap, no només és baixa respecte a Europa (13% per sota de la mitjana), sinó que va camí d'empitjorar encara més. L’informe compara Catalunya amb regions similars (petits estats del centre i nord d’Europa, regions industrials sense ser capital d’estat, etc.) i en surt malparat. Només en alguns sectors d’alta tecnologia (química, farmacèutica, TIC) es manté el nivell, mentre que el creixement d’ocupació s’ha concentrat en activitats de baixa productivitat: hostaleria, comerç minorista, serveis auxiliars i indústria càrnia.

Sectors "subvencionats" pel conjunt de la societat

Un dels conceptes més radicals de l’informe és el de salari altament subvencionat. Els autors calculen que, amb dades de 2024-2025, un salari inferior a uns 29.000 euros bruts anuals no genera prou impostos i cotitzacions per finançar els serveis públics bàsics (sanitat, educació, seguretat, etc.) que consumeix el treballador i la seva família. La diferència l’acaben pagant la resta d’activitats econòmiques.

L’anàlisi sectorial és demolidora. El turisme de sol i platja, la indústria càrnia i els serveis de baix valor afegit (com els riders) en surten assenyalats. Exemples concrets:

Un hotel de 3 estrelles a la costa rep una subvenció implícita d’uns 6 euros per pernoctació (80% de clients estrangers).

Un escorxador porcí, uns 9 euros per tona de carn (75% consumida fora de Catalunya).

Un rider, l’equivalent a 3 euros per lliurament.

"El beneficiari últim és sovint algú que no resideix a Catalunya, cosa que implica una pèrdua neta de recursos per a la societat catalana", afirmen.

L’informe no es queda en el diagnòstic. Reclama actuacions "contundents i immediates" al Govern de la Generalitat. Publica la balança fiscal real de cada sector. Proposa eliminar avantatges fiscals al turisme (normalitzar l’IVA, apujar fort l’impost d’estades), acompanyat d'una reducció significativa de la capacitat turística, especialment al litoral. És partidari d'apujar el salari mínim interprofessional per frenar la creació de llocs de treball poc qualificats. Reclama que es gestioni la immigració per qualificació i exigència de català en atenció al públic. Aposta per reformes fiscals per atraure i retenir talent altament qualificat (reduir pressió sobre rendes altes del treball i patrimoni, compensant amb més fiscalitat sobre segones residències i turisme). Finalment, demana reorientar les polítiques d’ocupació cap a models europeus més exigents en formació i control d’absentisme.

Un avís de fractura social

Els autors alerten que continuar amb aquest patró és "tan perillós com probable" i pot derivar en una "perillosa fractura social". Problemes d’habitatge, recursos (aigua, energia), qualitat dels serveis públics i viabilitat de la descarbonització són només alguns dels riscos.